28 de maig 2008

LA PELI DEL DIA

Avui crítica de cine. I anirem ràpids!!! Per començar una gran peli: Kill Bill.
Els que no la heu vist no continueu llegint aquest post, per que està tot explicat.



no falta res oi??

LA FRASE DEL DIA

L'èxit rau a aprendre a anar de fracàs en fracàs sense desesperar-se.

Winston Churchill, polític i escriptor anglès (1874-1965)

26 de maig 2008

LA CONCLUSIÓ DEL DIA


wola a toton! Dilluns per fi de nou!!!
Què us volia dir? Ah! si. Llegeixo:
Un jove serà operat després d’estar 15 mesos amb singlot

Un jove americà de 24 anys, Christopher Sands, pateix des de fa quinze mesos singlot. Desesperat, Sands, calcula que des del passat mes de febrer ha singlotat deu milions de vegades. “Difícilment dormo i és pràcticament impossible menjar” declara Sands. “He fet de tot per aturar-lo, he pres aigua de cent maneres diferents i encara que en les reunions intento limitar-lo, la gent del meu voltant s’acaba tornant boja”. A més, Sands és cantant i guitarrista en un grup de pop. La seva trajectòria musical, però, s’ha vist interrompuda. Els metges li han diagnosticat recentment un error en la vàlvula estomacal. Sans serà operat aviat, se li crearà i se li col·locarà una nova vàlvula que permetrà tornar-lo a la seva vida normal.

Óstia!! Jo vaig tenir el singlot la setmana passada des del dissabte al migdia fins diumenge a la nit. Gairebé 36 hores!! Vaig acabar destrossat, mal de cervicals, dolors musculars als abdominals, i una mica de vergonya. Sobretot diumenge a la tarda quan vaig nar al teatru a Sabadell i les meves singlotades movien les cadires del costat. I quan es feien silencis...... ja us podeu imaginar, el nen sense respirar, posant-me de cantó, tapant-me la boca amb la ma, yoquesé, mil intents d’evitar-ho. En va.
Al matí vaig buscar pel google "remeis Singlot" i com a remeis casolans vai trobar coses bastant singulars:
1.Prendre una culleradeta de sucre normal seca.
(hi ha la variant amb vinagre)
(so sweet, però no indicat pels diabètics!!) No va funcionar. La del vinagre ..... ni en broma.
2.Agafa la llengua amb el pulgar i l’índex amb un mocador i tira lleugerament cap enfora.
i què més? ja la trec solet però ni aixíns, a més en el teatre quedava com una mica friki traient la llengua....
3.Un remei de l’avia consisteix en prendre una mica de gel triturat.
i et treus el singlot, però agafes un refredat de collons. no el vaig ni provar.
4.Espanta lleugerament a la persona que té singlot.
Ep! diu lleugerament!! a veure si ho apreneu. no cal fotre grans crits ni empènyer la gent contra la paret perseguint-la amb el ganivet de la cuina. A mi no em funciona i a sobre em va fotre de mala llet tant susto, ostia!
5.Un remei natural consisteix en mantenir un troç de gel durant un minut prop de la gola, al coll.
i si podeu es fot a la persona sencera en una càmera frigorífica, com a les pel·lícules, a que no heu vist mai ningú dins una càmera frigorífica d’aquestes amb singlot?? Clar que no.
6.Pren tres glops d’aigua. En el primer glop has de dir: "Singlot de Deu" , en el segon: "San Pere me l’ha donat" i en el darrer "i ara me’l treu".
Ni el Sant Pere, ni Sant Josep, ni sant Lluc, ni Sant patrici, ni sant lluís, ni santa Úrsula, deurien estar tot de vacances aquest dia.....
7: Prémer amb un dit a la panxa mentres contes fins seixanta.
quants cops? vaig arribar al 568, quan ja estava morat i prop de la inconsciència vaig deixar-ho córrer.
8: el més tradicional i conegut es beure aigua durant un minut, fins i tot hi ha la variant de beure aigua al revés.
Val a dir que té inconvenients: al beure aigua al reves et mulles de dalt abaix sencer. i després et passes mitja tarda pixant els 5 litres d’aigua que t’has fotut i no han servit per res.
9: Ficar-se un dit pel cul. Això relaxa la musculatura diafragmal i para el singlot.
Aquesta deu ser una variant de la de donar un susto. A més, vaja dit més llarg si m’ha d’arribar fins el diafragma......
Total, que els remeis casolans no funcionaven. Només la Maite i la Ester me’l van treure fent-me pensar en altres coses..... això va ser dissabte a la nit, ho recordo perfectament. Van ser uns moments ...... hmmmm...... genials!!! Oi?

Però a l’estona va tornar a venir. I aleshores ja em vaig tirar directament als fàrmacs: Omeprazol i Famotidina. Un parell de cada, a sac. I entre això i anar a clapar diumenge a la nit destrossat, doncs se’m va passar. I a un noi americà l’operen desprès de 15 mesos amb singlot, com a conclusió podria dir que no és gai.

21 de maig 2008

LES PINTADES DEL DIA

Wola a toton!
Dissabte passat vaig estar a ......, vaig estar fora, a una bonica vila del vallès oriental, i sorpresa!! em vaig trobar aquestes dues pintades. A MiR no la he vist encara. Tampoc és que la esperi. Per fer content a l'amic +- he pensat que es podria fer directament en un pirulí d'aquells rodons on es pot penjar la info dels diferents actes que es fan i que normalment s'amunteguen uns al damunt dels altres, tapant-se mutuament. I enlloc d'una pintada que sigui un rètol penjat, una mica com agafar un foli i posar LLIBERTAT FRANKI i penjar-lo al pirulí. Així respectariem la "convivència social"


i ho he provat, he fet un foli, ho he escrit i ho he penjat al carrer. Però quedava moooolt petit, el vent el movia amunt i avall, un cop ha volat i tot, perque amb celo (o cinta adhesiva transparent) és molt dificil enganxar una pintada a les parets de formigó. I clar, com no volia imcomplir cap ordenança municipa i que em possesin cap multa, doncs la he hagut de treure. Però aleshores he pensat en fer-la més gran. Enlloc de amb un foli doncs fer-la amb 50 folis, però m'ha semblat poc, de manera que estic pensant fer-la directament amb 400 o 500 folis, un paquet sencer tots enganxats amb celo (o cinta adhesiva transparent). I quan estigui tot fet, sortir amb nortucnitat i alevosia i penjar la pintada a qualsevol paret. Bé, a qualsevol paret no, ha de ser força gran, perque ocuparà bastant. I s'haurà de fer amb cola d'impacte o loctite, vaja, amb un pegament força fort per a que la pintada ni caigui ni la poguin arrencar. També s'haurà de portar una escala força gran, o millor un andami, que sigui fàcil i ràpid de montar i desmontar. ....
Company.... que et bombin!! Una pintada és una pintada i ha de ser una pintada!!
La resta no s'hi val!!!
Manuel de Pedrolo (l'Aranyó, Segarra 1918-Barcelona 1990)

16 de maig 2008

LES PINTADES DEL DIA

Wola a toton!

Aquest és un blog obert i toton pot penjar comentaris, afortunats o desafortunats, crítics o divertits. Jo me'ls miro tots. Quan algú de vosaltres penja un comentari primer em fa ilusió, i segon em fa pensar. En un comentari fet en un altre post algú va dir que les pintades eren art urbà. Potser si. Però a Montcada no n'hi ha. Dilluns passat vaig trobar aquestes que em va semblar que com a art urbà estaven força bé. Barcelona, barri d'Horta:










Però algú altre també va afegir un altre comentari que deia: Les parets diuen el que la premsa calla.

I que us sembla aquesta que vaig trobar dimarts a St.Cugat. Tampoc n'he vist així a MiR. i en podrien haver-hi unes quantes. Jo segueixo reclamant la del Franki, com a mínim per normalitzar-nos.

15 de maig 2008

LA JUGUESCA DEL DIA

wola a toton!!
Molt bé i rebé, ja hem tancat el plaç per fer les vostres apostes per la juguesca.
Recordeu? si, home sí, la juguesca deia:
EN QUINA POSICIÓ QUEDARÀ EL CHIKILICUATRE EN EL FESTIVAL DE LA EUROVISIÓ???

Tothom que ha volgut ja ha fet la seva juguesca (estan totes penjades en els comments del post de la juguesca) i el resum és aquest:

Noël 2n
Juli 2n
Jordi Sase 2n

Guillem 4rt
Joan 4rt
Toni 7è
Domènec 10è
Xavi-C 11è
Miquel àngel 12è
Enric 18è
Xavi-e 20è


I cadascú ha donat els seus arguments, o no, els motius pels que pensa que la cançò acabarà en aquesta posició, o no, i hem tingut llargues converses i tertulies animades després de sopar al voltant d'una copa d'orujo, sobre això i allò, sobre Deu i el sou dels polítics, i al final comencem parlant de futbol i acabem parlant de chiquilicuatre. Per no dir res, clar. I per molt que ens acusin de frikisme, nosaltres doncs, passem, això és un divertimento, una excusa per trobar-nos, reunir-nos i fer una menjada amb amics i coneguts. I bé, ja sabeu com funciona aixòs, els cinc que quedin més aprop de la posició real estaran convidats al dinar. Els cinc més allunyats hauran de convidar als guanyadors.

ALEA JACTA EST!!



El teatre del món és tan vast i divers, tan matisat i sorprenent, que treure una estona cada dia el cap per la finestra constitueix un inesgotable divertiment.
Josep Pla (1897-1981)

ELS DEURES DEL DIA

Us faig arribar els darrers DEURES DEL DIA del company XAVI C:

Un dels mites del meu entorn cultural, d’aquells que n'he sentit a parlar, però que mai n’he compartit vivències directes, és el de houddini, aquell mag que feia aparèixer i desaparèixer coses inversemblants. Però el meu mag proper, el que m’ha fet pujar a l’escenari, el que he viscut conjuntament amb els meus fills, és el mag Andreu, l’Andreu que sempre s’acabava posant medalles a la solapa. Però ara estic dubtant de si hi ha un altre mag que afecta més a la meva vida personal., és un nou mag que fa aparicions estel·lars a TV, es diu …………..Mag ZP.
El mag ZP em te desconcertat, fa pocs dies (en la penúltima tonteria) us deia que l’havia vist en el programa 59”, i allà explica que faria baixar la inflació ja!, i avui al T/N migdia em diu que farà pujar com a mínim un 11% la factura de la llum.
Com s’ho farà el mag ZP?
Farà màgia i farà desaparèixer el lobby elèctric, en un plis plas?
Aquell lobby que es queixa de tenir les tarifes més baixes d’europa i que alhora té els beneficis més grans del mon mundial?
Per cert sabeu que aquell ministre que quan jurava sobre la Biblia-constitució el càrrec es pensava que era ministre de justícia, el dia que va fer el sopar de comiat amb els seus col·laboradors, els explicà que qui li havia etzibat una puntada que l’enviava a Ankara era el lobby elèctric?
Això si, allà ha quedat la dona forta del ministeri, la Maite Costa (us ho deia amb una tonteria de fa la tira, aquella que tenia unes ulleres com l’amiga del locomotoro)

Però a lo que vamos, és el mag ZP millor que l’Andreu?
O potser l’habilitat del ZP no esta en la màgia, sinó en la de …………………………….. transformista!, potser es transforma en pinotxo!

Sabeu l’acudit d’en Pinotxo i la caputxeta que feien un 69, i ella li deia a ell:
Pinotxo mienteme, mienteme, mienteme

Desprès dels atzucacs de l’aigua, rodalies, i del nou/vell finançament, el meu país de 4 potes, la pompa a l’aire i mienteme, mienteme mienteme………..

Ai! Caputxeta que no és el bambi, que és el llop!!!!

Deures del dia:

Polític que ha tornat a primera línia i que es posava les medalles igual que el mag Andreu?

Apa siau!
Xavi C.

13 de maig 2008

LA PREGUNTA DEL DIA

Irena Sendler

Why does my heart feel so bad
Aquest dilluns 12 de Maig ha mort als 98 anys d’edat IRENA SENDLER. Segurament aquest nom no us dirà res però la seva història segur que sí.
Irena Sendler va néixer a Polònia l’any 1910, en un poble anomenat Otwock, a 23 kms. de Varsòvia. El seu pare, Stanislaw Krzyzanowski, era un metge que tenia com a pacients majoritaris a jueus pobres. Stanislaw va ser activista del Partit Socialista Polac (PSP). Les seves idees van ser de gran influència per la jove Irena, que va estudiar literatura polaca, i va pertànyer a la Unió de la Joventut Democràtica, va participar en protestes diverses i finalment també es va fer membre del PSP. Irena treballava com administradora en el Departament de Benestar Social de Varsòvia, organitzant els menjadors comunitaris de la ciutat, quan Alemanya va envair el país l’any 1939.
Gràcies a l’esforç d’Irena, aquests menjadors no només donàven menjar diners i altres serveis als orfes, a la gent gran i als pobres, també van començar a entregar roba, medicaments i refugi a les famílies jueves. Per evitar les inspeccions, les registrava sota noms catòlics ficticis i les anotava com a pacients de malalties molt contagioses com el tifus o la tuberculosi.
L’any 1942 els nazis van crear el gueto de Varsòvia, una àrea tancada que només allotjava els jueus, on les famílies només podien esperar la mort. Si heu vist la pel·lícula “la llista d’Schindler” “el pianista” o altres similars sabreu ja del que estic parlant.
Horroritzada per les condiciones en que vivien els jueus, Irena es va unir al Consell per a l’ajuda de Jueus, Zegota, organitzat per la resistència polaca. Ella va ser una de les primeres organitzadores del rescat de nens jueus. L’any 1942, 5000 persones morien mensualment de gana i malalties al gueto.
Irena va obtenir un permís del Departament de Control Epidèmic de Varsòvia per poder entrar al gueto de forma legal. Anava cada dia per tal de fer contactes, portava menjar, medicaments, roba ... i portava un braçal amb una estrella per no cridar l’atenció i com a senyal de solidaritat amb els jueus.
Convèncer els pares de separar-se dels seus fills era una feina horrorosa per una mare jove com era la Irena. Els pares li preguntaven: "¿Pots assegurar-nos que viurà el nostre fill?" Ella només els podia garantir que si es quedaven es moririen. "En els meus somnis, encara els puc sentir plorar quan deixaven els pares” recordava Irena.
Tampoc era fàcil trobar famílies que volguessin acollir els nens jueus.
Va començar a treure els nens en una ambulància com a víctimes del tifus, però va arribar un moment que els treia de totes les maneres possibles: bosses de basura, caixes d’eines , carregaments de mercaderies, taüts, sacs de patates, carregaments de roba contaminada, ...... qualsevol oportunitat es transformava en una manera d’escapament en mans d’Irena.
Un altre mètode era una església que tenia dos accessos, un al costat del gueto i l’altre a la banda alemanya de Varsòvia. Els nois entraven a l’església per una banda com a jueus i sortien per l’altre cantó convertits en cristians.
Irena va aconseguir per la seva causa almenys una persona de cada un dels deu centres del Departament de Benestar Social. Amb el seu ajut va fer centenars de documents falsos amb signatures falsificades que donaven identitats temporals als nens. .
Però era més fàcil escapar del gueto que sobreviure a la banda alemanya. El rescat de cada nen suposava l’ajut d’almenys deu persones. Els nens eren els primers transportats a unitats de serveis humanitaris (pogotowie opiekuncze) i desprès a llocs segurs. Després els trobava llocs d’acollida a cases particulars, orfenats i convents. "Vaig enviar a la majoria dels nens a convents religiosos.” recordava. "Sabia que no tindria problemes amb les monges" Irena també va tenir una gran cooperació per allotjar als nois més grans. "Mai ningú es va negar a acceptar un nen." Va dir.
Irena es guardava un registre, codificat, dels noms dels nens i de les seves noves identitats. Aquest registre, únic, el guardava amagat en pots de vidre soterrats sota un pomer al jardí de casa d’un veí, davant dels cuartells alemanys. Tenía l’esperança que algun dia podria desenterrar els pots, trobar els nens i explicar-los el seu passat.
En total els pots tenien 2500 noms de nens salvats.
Finalment els nazis es van adonar de les seves activitats i el 20 d’octubre de 1943, Irena va ser detinguda i empresonada per la Gestapo. Malgrat que era la única que sabia els noms i les adreces de les famílies que acollien els nens, va suportar la tortura i no va trair els seus socis i col·laboradors ni a cap dels seus nens amagats. Li van trencar els peus i les cames durant la tortura, però ningú va poder treure-li cap informació. Irena va passar tres mesos a la presó de Pawiak on va ser sentenciada a mort.
Mentres esperava l’execució, un soldat alemany se la va emportar per un "interrogatori addicional". Al sortir, li va cridar en polac "¡Corre!" Al dia següent es va trobar el seu nom en la llista dels polacs executats. Els membres de Zegota havien aconseguit parar la seva execució subornant als alemanys. Irena va continuar treballant amb una identitat falsa.
A l’acabar la guerra, Irena va desenterrar els pots de vidre i va utilitzar les notes per retrobar els 2500 nens que havia allotjat amb famílies adoptives. Els va reunir amb els seus parents escampats per tota Europa., però val a dir que la majoria havia perdut les seves famílies en els camps de concentració nazis.
Els nens només la coneixien pel seu nom en clau : Jolanta. Anys més tard, quan la seva foto va sortir als diaris desprès d’haver rebut un premi per les seves accions humanitàries durant la guerra “un home, un pintor, em va trucar “ va explicar Irena. "Recordo la seva cara, em va dir, vas ser tu qui em vas treure del gueto de Varsòvia. Vaig tenir moltes trucades com aquesta.”
Irena Sendler no es va considerar mai una heroïna. Mai es va adjudicar cap mèrit per les seves accions. "Hagués pogut fer més” va dir "Aquest lament em seguirà fins el dia de la meva mort”
Per tot això Polònia la considera una heroïna i la va proposar com a premi Nobel de la Pau el 2007. El guardó va anar a parar a mans d'Al Gore.
Més tard va continuar treballant pels mes desvalguts, i encara avui dia podeu col·laborar amb el seu projecte visitant http://www.irenasendler.org/

Només us demano que pareu durant un minut de fer el que estigueu fent, penseu i feu-vos aquesta pregunta: i jo, puc fer més?
O no.

09 de maig 2008

LA INJUSTICIA DEL DIA

Divendres per fi, s’apropa la festa major de Montcada, aquesta tarda es llegirà el pregó i es comenta, es diu, hi ha rumors, que diuen que hi pot haver alguna sorpresa. Però de les divertides, eh! no us penseu. Jo crec que sempre hi ha d’haver reivindicació, llibertat d'expressió i canya als polítics de turnu. Però sempre amb respecte i amb humor. I això espero per aquest vespre. Llàstima que s’espera pluja a l’hora de l’acte, però d’altra banda ben rebuda sigui aquesta pluja. Encara que si ho pensem bé,..... no pot ploure cada nit i pel dia fer solet? No tindrà la culpa d’aixòs algun polític? O potser son els misteriosos avions q diuen impedeixen que plogui sobre Catalunya. La gent està malalta de veritat.

Alguna noticia més interessant de la setmana? La destrucció de Birmània, el monstre d’Austria, l’explosió del Chaitén (aquesta explosió mereix un post apart!!) l’enfonsament del Barça, la Mònica Terribles directora de TV3, Dmitri Medvédev és nomenat president de Rússia, a aquest noi l’han posat com hereu de Putin a dit (malgrat que va guanyar unes eleccions). Jo diria que més que l’hereu de Putin, és un fill de Putin.

Però el realment indignant és l’empresonament de FRANKI.
A hores d’ara ja ho sabreu tots qui és aquest FRANKI. Si no ho sabeu mireu aquí: http://www.llibertatfranki.org/ El realment indignant és l’estat de la justícia que patim. I dic patim per que és el que realment rebem d’aquesta justícia molts cops carpetovetònica, antiga, autoritària i allunyada de la realitat civil que vivim cada dia tots nosaltres. Aviat us explicaré com funciona el jutjat de Montcada i els seus problemes amb el català, per exemple. Que un noi vagi a la presó DOS anys i set mesos per haver fet un estrip a una bandera espanyola em sembla de bojos. I que aquests fets passessin fa més de cinc anys i ara, fins ara, no s’hagi mobilitzat tothom en contra d’aquest fet encara ho entenc menys. I ara clar, tot son preses i manis i concentracions. A bona hora deu pensar en Franki. “Una decisió judicial pot ser legal però no necessàriament ha de ser justa”, he sentit dir algun polític, però xaval, si la llei diu això, o s’ha de complir o aleshores la llei no és bona, però no pot ser que a vegades sigui bona i a vegades no. No m’expliqueu més sopars de duro i arreglem aquesta injustícia. Per això tenim uns legisladors i uns jutges que han estudiat i han estat escollits democràticament. O no? Que potser també son tots uns fills de Putin?

Mentrestant la societat civil s'ha mobilitzat, com sempre, (anem llestos si hem d'esperar els polítics) bé, ERC,CiU i Iniciativa han dit la seva, amb la boca petita, però PSC i PP estan missing, com sempre, ja els va bé que empresonin la gent per esquinçar símbols espanyols. Us penjo fotos de les mobilitzacions i pintades fetes a BCN, Terrassa i fins i tot Sabadell. (gràcies Marta per la foto!). A Montcada no n'he vist cap i em consta que s'ha participat en les diferents manis. Quina pena, Montcada no es normalitzarà del tot, fins que no apareguin també pintades com aquestes, no només les que parlin o es queixin de la política local.
PD: ara m'han fet arribar una foto feta a una de les platges més maques de la Costa Brava. La poso a sota. Gràcies Vladimir.

ÁNIMS FRANKI!

06 de maig 2008

LA JUGUESCA DEL DIA

wola a toton!
Ondia!! feia dies que no penjava res, no cal q us queixeu més, ja ho he entés.
Bé, avui penjaré una tonteria (bé, com totes) però bastant tonta.
Es tracta de la propera juguesca que hem organitzat. Bastant tonta (ja ho he dit no?)
A veure, per tots els que encara no sabeu de qué va la cosa.
Regularment penjem una juguesca que hem decidit entre tots els participants. Normalment es tracta d'endevinar alguna cosa que es demora uns mesos en el temps, i quin és el premi? Doncs sempre hi ha la meitat que guanya i la meitat que perd. Els que guanyen van al menjar de gratis. Els que perden paguen el doble. I, ep!, el restaurant és triat amb cura i dedicació pels nostres experts en les arts manducaires. I en cada dinar es tria la següent juguesca. De manera que el passat 3 d'abril en el dinar que vem fer per celebrar l'anterior juguesca vem triar la nova juguesca, que diu així: Atenció........ :
EN QUIN LLOC QUEDARÀ LA CANÇÒ DEL CHIQUILICUATRE EN EL PROPER FESTIVAL D'EUROVISIÓN???
DADES: El proper dia 20 i 22 de maig, es faràn dues semi-finals de "EUROVISIÓN 2008", el dia 24,LA GRAN FINAL. GRANDÍSIMA, vaja.
A la primera semi-final, estaran Montenegro, Israel, Estonia, Moldavia, San Marino, Bélgica, Azerbaiyán, Eslovenia, Noruega, Polonia, Irlanda, Andorra, Bosnia & Herzegovina, Armenia, Holanda, Finlandia, Rumanía, Russia i Grècia. Paisos tots amb un potencial de cantants brutal.
A la segona, estaran Islandia, Suecia, Turquía, Ucrania, Lituania, Albania, Suissa, República Checa, Bielorrusia, Letonia, Croacia, Bulgaria, Dinamarca, Georgia, Hungría, Malta, Xipre, Macedònia i Portugal, paisos amb una llarga i reconegudísima trajectoria musical. Uns genis vaja!!
De tots aquests paisos, han de sortir els 25 finalistes. Així que ja sabeu que hi haurà 25 paisos a la final, de manera que espero que ningú digui que Chikilicuatre, quedarà en lloc 27 o el mataré.

De moment, a la final, per drets adquirits, estan Regne Unit, França, Alemanya i els espanyols (que son els paisos que més diners aporten per a dur a terme aquest festival, i gràcies a aquest "SPONSOR", tenen la final garantida) i Serbia, que té la plaça garantida per ser el darrer guanyador i organitzador.
Bé, ara us penjaria el video de la cançoneta aquesta, però paso. Segur que ja la coneixeu tots i no cal rererepetir-la. De manera que us penjaré la cançoneta d'irlanda, una que canta un pollastre......
més friki impossible, per això en fem la juguesca!!!
Atenció: tots esteu convidats a participar. Podeu penjar el vostre resultat aquí mateix dins d'un comentari. Teniu de temps tota aquesta setmana. Després ja quedarà tancada i no s'admetran més apostes. SORT a TOTON!!
O no.
Free counter and web stats