L'ENTREVISTA DEL DIA 30/11
Albert Riba, President d’ateus de CatalunyaBarcelona
1947Funcionari de l'EstatRiba diu que va arribar a l'ateisme des de la maduresa i la profunda reflexió. El president d'Ateus de Catalunya demana per a si mateix, i per al 15% de la població que comparteix la seva cosmovisió, que els deixin viure sense Déu. Per això, en ple debat de la LOE, exigeix la desaparició de l'assignatura de Religió de l'escola pública.
--¿Tan clar ho té?--
Molt clar. L'escola ha d'ensenyar ciències, no opinions.
--Per entendre la cultura occidental no van malament...--
El que es discuteix és l'existència d'una assignatura confessional. Explicar la història sagrada. Donar per veritat coses de les quals no hi ha proves. Em sembla bé que la gent cregui en mites ja existents a Egipte i l'Índia, copiats després per Israel per justificar la seva política imperialista entre els anys 1500 i 500 de la nostra era. Però que no es donin a l'escola
.--Serà assignatura optativa.--
Tant si ho és com si no, significa que es dóna el mateix valor a la religió que a les matemàtiques. I no el té. A més a més, ¿per què s'ha d'ensenyar durant 12 anys, dues hores per setmana, quan Filosofia o His- tòria de l'Art s'imparteixen només dos anys? Aquesta assignatura s'ha d'ensenyar a l'església, a la mesquita, a la sinagoga. Cada un té el dret d'ensenyar la seva religió tant com vulgui. Però no a l'escola, que és un espai comú.
--Els fidels volen que computi.--
¡És que, si no, se'ls acaba el xollo! En aquest país hi ha 55.000 mestres de religió. És un exèrcit que fa unes quantes classes i després va bé per donar la tabarra a les manifestacions, a la COPE o on calgui.
--¿Tan onerosa li sembla la influència de l'Església catòlica?--
Té una influència social i política fora de tota lògica. La Constitució diu que l'Estat és aconfessional, però desemborsem milers d'euros per mantenir 500.000 persones. Paguem sous a capellans, monges, capellans militars i professors de religió; mantenim esglésies i permetem que tinguin exempció d'impostos.
--A la renda, un és lliure de posar la creu on vulgui.--
¡Una presa de pèl! Aquí paga igual el que l'hi posa que el que no. I el que és greu és que en els acords del 1979 es va dir que, en el termini de tres anys, l'Església s'havia d'autofinançar. Han passat 30 anys i continuem igual. El 1991 es van inventar l'assignació tributària, però el primer any ja els faltaven diners... Ara demanen el 0,80% dels pressupostos per... ¿autofinançar-se? ¡De què!
--L'Estat subvenciona sindicats, partits, associacions de veïns...--
Si la gent es rasca la butxaca per ser soci del Barça, del club d'escacs o del partit ecologista, que els socis de l'Església paguin la quota. Quan ai- xò passi, ja veurem si poden mantenir o no les infraestructures que tenen. I llavors ja parlarem de si se'ls pot subvencionar alguna activitat.
--Sona contundent.--
¿Hi ha algun grup social que tingui privilegis en aquest país? L'Església. I aquest inaudit privilegi està recollit als acords entre Espanya i la Santa Seu del 1975 i el 1979, que modifiquen el concordat franquista del 1953. ¡S'han de suprimir! Són acords preconstitucionals. A més a més, ¿per què els pactes han de ser d'Estat a Estat?
--¿Parla d'Espanya i el Vaticà?--
Sí. Es poden tenir acords amb el Vaticà sobre passaports, fronteres, intercanvi econòmic. Però que decideixi les nostres festes o l'assignatura de Religió... ¡Quan el Vaticà és un dels estats que menys acords internacionals sobre drets humans ha firmat i menys transparència té en les seves finances! Se'ls hauria de denunciar.
--Molts no pensen així.--
El problema és que no hi ha un qui és qui de la religió a Espanya. Les dades del CIS i la Fundació Santa María revelen que, a Espanya, un 80% s'autodefineix com a catòlic; una mica més del 15%, com a irreligiós, i la resta, d'altres confessions. Per tant, la segona opció del país és la dels ateus o irreligiosos, molt per sobre de la suma de les altres religions.
--Tot i així, el 80% és el 80%.--
D'aquest 80%, els que posen una creu a la declaració de la renda ronden el 30%. I els que van a missa no arriben al 10%, segons l'Església. ¿Són catòlics aquells als quals no costa un euro la seva religió i no van a missa?
--Escolti, ¿per què la COPE es fica poc amb vostès?--
Crec que hi ha una expressa prohibició per part dels bisbes de parlar dels ateus. No els temem, no els devem res i el nostre discurs és coherent. Som perillosos.
--Tranquil.lítzi'ls, per si de cas.--
Jo no tinc interès a demostrar que Déu no existeix. Només demano que em deixin viure sense Déu
www.elperiodico.com
1947Funcionari de l'EstatRiba diu que va arribar a l'ateisme des de la maduresa i la profunda reflexió. El president d'Ateus de Catalunya demana per a si mateix, i per al 15% de la població que comparteix la seva cosmovisió, que els deixin viure sense Déu. Per això, en ple debat de la LOE, exigeix la desaparició de l'assignatura de Religió de l'escola pública.
--¿Tan clar ho té?--
Molt clar. L'escola ha d'ensenyar ciències, no opinions.
--Per entendre la cultura occidental no van malament...--
El que es discuteix és l'existència d'una assignatura confessional. Explicar la història sagrada. Donar per veritat coses de les quals no hi ha proves. Em sembla bé que la gent cregui en mites ja existents a Egipte i l'Índia, copiats després per Israel per justificar la seva política imperialista entre els anys 1500 i 500 de la nostra era. Però que no es donin a l'escola
.--Serà assignatura optativa.--
Tant si ho és com si no, significa que es dóna el mateix valor a la religió que a les matemàtiques. I no el té. A més a més, ¿per què s'ha d'ensenyar durant 12 anys, dues hores per setmana, quan Filosofia o His- tòria de l'Art s'imparteixen només dos anys? Aquesta assignatura s'ha d'ensenyar a l'església, a la mesquita, a la sinagoga. Cada un té el dret d'ensenyar la seva religió tant com vulgui. Però no a l'escola, que és un espai comú.
--Els fidels volen que computi.--
¡És que, si no, se'ls acaba el xollo! En aquest país hi ha 55.000 mestres de religió. És un exèrcit que fa unes quantes classes i després va bé per donar la tabarra a les manifestacions, a la COPE o on calgui.
--¿Tan onerosa li sembla la influència de l'Església catòlica?--
Té una influència social i política fora de tota lògica. La Constitució diu que l'Estat és aconfessional, però desemborsem milers d'euros per mantenir 500.000 persones. Paguem sous a capellans, monges, capellans militars i professors de religió; mantenim esglésies i permetem que tinguin exempció d'impostos.
--A la renda, un és lliure de posar la creu on vulgui.--
¡Una presa de pèl! Aquí paga igual el que l'hi posa que el que no. I el que és greu és que en els acords del 1979 es va dir que, en el termini de tres anys, l'Església s'havia d'autofinançar. Han passat 30 anys i continuem igual. El 1991 es van inventar l'assignació tributària, però el primer any ja els faltaven diners... Ara demanen el 0,80% dels pressupostos per... ¿autofinançar-se? ¡De què!
--L'Estat subvenciona sindicats, partits, associacions de veïns...--
Si la gent es rasca la butxaca per ser soci del Barça, del club d'escacs o del partit ecologista, que els socis de l'Església paguin la quota. Quan ai- xò passi, ja veurem si poden mantenir o no les infraestructures que tenen. I llavors ja parlarem de si se'ls pot subvencionar alguna activitat.
--Sona contundent.--
¿Hi ha algun grup social que tingui privilegis en aquest país? L'Església. I aquest inaudit privilegi està recollit als acords entre Espanya i la Santa Seu del 1975 i el 1979, que modifiquen el concordat franquista del 1953. ¡S'han de suprimir! Són acords preconstitucionals. A més a més, ¿per què els pactes han de ser d'Estat a Estat?
--¿Parla d'Espanya i el Vaticà?--
Sí. Es poden tenir acords amb el Vaticà sobre passaports, fronteres, intercanvi econòmic. Però que decideixi les nostres festes o l'assignatura de Religió... ¡Quan el Vaticà és un dels estats que menys acords internacionals sobre drets humans ha firmat i menys transparència té en les seves finances! Se'ls hauria de denunciar.
--Molts no pensen així.--
El problema és que no hi ha un qui és qui de la religió a Espanya. Les dades del CIS i la Fundació Santa María revelen que, a Espanya, un 80% s'autodefineix com a catòlic; una mica més del 15%, com a irreligiós, i la resta, d'altres confessions. Per tant, la segona opció del país és la dels ateus o irreligiosos, molt per sobre de la suma de les altres religions.
--Tot i així, el 80% és el 80%.--
D'aquest 80%, els que posen una creu a la declaració de la renda ronden el 30%. I els que van a missa no arriben al 10%, segons l'Església. ¿Són catòlics aquells als quals no costa un euro la seva religió i no van a missa?
--Escolti, ¿per què la COPE es fica poc amb vostès?--
Crec que hi ha una expressa prohibició per part dels bisbes de parlar dels ateus. No els temem, no els devem res i el nostre discurs és coherent. Som perillosos.
--Tranquil.lítzi'ls, per si de cas.--
Jo no tinc interès a demostrar que Déu no existeix. Només demano que em deixin viure sense Déu
www.elperiodico.com
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home