LA CRISI DEL DIA

LA CRISI ALIMENTARIA

Wola a toton!
Ja us ho vaig dir, que fa dies que tinc ganes d’escriure coses sobre la Crisi. Però clar...... de quina crisi??
L’altre dia vaig nar a una conferència de l’Arcadi Oliveres que va estar prou bé, en la seva línia habitual, de defensa d’uns ideals, però crec que a vegades s’atura en la defensa d’altres. Per començar va dir això mateix: Crisi? Quina Crisi? Quina de totes?
De manera que us parlaré una mica de totes (ep! Només una mica!)
La primera crisi que va nomenar va ser la CRISI ALIMENTARIA.
Clar q és una crisi de la q no es parla gaire o no convé parlar gaire. Com aquí mengem cada dia, sembla que no n’hi hagi. Mireu una dada, cada dia es moren de gana al mon unes 60.000 persones. Calculeu quantes al cap de l’any. Ara fa uns dies hi va haver el conflicte de Gaza, amb l’atac d’Israel que va provocar 1300 morts. De quina de les dues coses es va parlar més a la premsa, radio i TV?? 60.000 o 1.300??

Aquesta crisi ve provocada per l’augment dels preus dels aliments a nivell mundial, que ha derivat en una crisi alimentaria als països més pobres del mon, i ha creat inestabilitat política i acabarà creant disturbis socials. Tot això ha estat provocat per una sèrie de factors: collites pobres a diversos indrets del mon, increment dels preus derivats de la creixent demanda de biocombustibles als països desenvolupats, creixement de la població (sobretot a Àsia), increment del preu del petroli (que ha provocat increments en els preus de fertilitzants i als preus del transport) i finalment l’especulació en el sector. Ja tenim tots els ingredients preparats per la Crisi.
I que podem fer per ajudar? La ONU sempre ha dit que la solució no és enviar aliments.
Com diu el vell refrany xinés:

Regala un peix a un home i li donaràs de menjar un dia.

Ensenya’l a pescar i l’alimentaràs per la resta de la vida.

La solució seria la sobirania alimentaria dels països. Gràficament consistiria en canviar diners per..... tractors!. Per cert, una anècdota aclaridora: Quan hi ha va haver el desastre de Txernovil, el núvol radioactiu va cobrir força territori d’Europa, i una de les recomanacions de la UE va ser que la llet d’Alemanya no fos consumida. Els prats d’Alemanya van rebre pluja radioactiva, la herba se la van menjar les vaques, les vaques van fer llet, i la llet era popularment coneguda com “llet radioactiva”. Què es podia fer amb tota la producció de “llet radioactiva”? Doncs la major part va acabar a Africa i Sudamerica. Per això la ONU recomana no enviar menjar, ara s’entén millor, oi?
Continuem, segons la FAO es necessiten uns 50.000 milions d’Euros per eliminar la fam del mon. A la darrera reunió de la FAO, els països desenvolupats li van dir que no hi havia 50.000 milions d’euros. Però sabeu quants milions porten gastats aquests mateixos països per salvar els bancs? Fins avui uns 700.000 milions d’euros. I entre tot el mon aproximadament uns 2.000.000 de milions, o sigui 2 bilions, que son unes 40 vegades el que fa falta per eliminar la fam del mon. I només a les Espanyes s’han injectat 50.000 milions d’euros a la banca. El que és més curiós del cas és que fins avui no sabem a quins bancs han anat a parar aquests diners, els nostres diners, oi? Per que no coneixeu cap banc que tingui dificultats, només rumore rumore. Però el curiós del cas és que si qualsevol de nosaltres anem al banc a treure una quantitat superior a 3.000 euros, aleshores sí, aleshores ens hem d’identificar!!

Però apart d’aquesta visió populista i global, a nivell local que podem fer? Per que estaria bé que d’aquí uns anys, dos o tres, un cop acabi aquesta crisi, els països rics es tornessin a trobar junts i decidissin donar no 700.000, només 50.000 milions per acabar amb la fam del mon, però clar, això ja son il·lusions meves i de la majoria de gent del mon, però no dels nostres polítics als que els falta aquesta voluntat. Això no depèn de nosaltres. O si. El que deia, ara que podem fer?

APADRINA UN ARBRE
Tots sabeu que la distància entre els diners q reben els productors de fruita i el preu que paguem els consumidors per una peça és abismal. I la diferencia correspon al marge que se’n duen els intermediaris. Us proposo una iniciativa que pretén acostar tos dos extrems de la cadena i q suposa beneficis per productors i consumidors. Una empresa de Ventalló ( Alt Empordà) ofereix fruita a qui apadrini un dels seus arbres. Això funciona així.......
És molt senzill, el consumidor fa una transferència de 50 euros a un compte corrent i, a canvi, obté els fruits de l’arbre que apadrina a preu de cost, un certificat amb foto inclosa i el dret a visitar-lo, per recollir els fruits, una vegada a l’any. Les dues parts sortim beneficiades: el pagès s’assegura la sortida del producte i els compradors tenim la fruita un 50% més barata, sense haver de pagar a intermediaris i directe de l’arbre! Amb aquests diners q t’estalvies pots col·laborar amb alguna ONG que treballa per eliminar la fam del mon. Com Acción contra el hambre.

Quina fruita t’agrada més? Pomeres, presseguers, nectariners, cirerers, (he dit cirerers?.... hmmm... no us oblideu de LA FORNAL ) albercoquers, figueres, tarongers, perers i noguers són totes les classes d’arbres que es poden apadrinar. També podem demanar altres fruites o verdures, fent les comandes per email i anar-ho a buscar al magatzem a Sarrià de Ter o a les botigues de l’Escala, Banyoles o Olot. I si volem ens ho porten a casa amb un petit cost afegit per les despeses de transport. A Girona el repartiment es fa cada dia, a Barcelona només tres cops per setmana. Fins i tot perquè estiguem informats de quina és la fruita de temporada, ens envien cada dilluns per correu electrònic una llista amb algunes recomanacions, com quines són les millors taronges per fer suc o quina és la classe de pera més madura. I també hi va la llista de preus.
Com ho veieu?
La web és aquesta: http://www.apadrinaunarbrefruiter.com/ una mica lletja, però molt efectiva.




Apali, demà més CRISI! La CRISI ENERGÈTICA. I mesures per combatre-la!
O no.