ELS DEURES DEL DIA
Recordeu les imatges del Sainz amb el cotxe espatllat:
“Tratalo de arrancar, por Dios, Jorge”
Els nois de Polònia la podrien parodiar, on en Carod li diu en Montilla:
“Tracta d’arrancar la Moto, José,”
I en Montilla emulant al xiquet del viarany:
¡No puedo, no puedo, José Luis!
I es que fa 30 anys ens van vendre una MOTO.
Fa +/- 30 anys el Gato Pèrez cantava:
“Ja soc aquí, ja he vingut amb la rumba………………………..
Però el Copyright del JA SOC AQUÍ, el té en Tarradelles, però ell no va portar una rumba sinó un xotis. Xotis que li van dictar en Suarez i en Gutierrez Mellado a Madrid.
En Raventós es va equivocar.
Un cop més el seny va guanyar a la Rauxa.
La prudència ens va fer traïdors.
En Raventós era el líder que tenia el màxim suport de les 1eres eleccions democràtiques post franquistes, però enlloc d’encapçalar la tasca encomanada, va passar allò que explicava la Trinca, quan encara era la Trinca:
“Per parar el cop de moment i aturar la fal·lera
De l’exili arriba un Jefe que tenien en conserva”
I ens van vendre la Moto, que no arribava ni a la del Pere Tapies, la de :
“En Moto xuxumpara para para”
Moto que no va ni a Pedals. Malgrat això algun cop ens em vist amb ànims de competir en les competicions mundials, però malgrat la moto a Pedals, pas barrat als estadis, no fos cas que per casualitat la selecció catalana d’hoquei guanyes quelcom a Macao.
Ahir a l’àgora parlava del tema, i en Sànchez Teheran, va posar en circulació una falsedat, que ningú va desmentir, i fins i tot en Ramon Espasa( aquell que va pasar de l’ala hiper comunista PSUC, als ciutadans) la va fer seva:
“En Catalunya se reivindicava clamorosamente el retorno de Tarradelles”
Mentida de curta volada, però que va colar.
A Catalunya amb prou feines se sabia que era l’estatut i ningú tenia punyetera idea de qui era Tarradelles.
Els bascos abans d’enviar al Ramon Rubial a Madrid, varen acordar si anaven de Rumba, de Xotis o de arriesku, i així els ha anat a ells i així ens ha anat a nosaltres.
Editorial d’avui del Periodico, aquest diari dirigit per un senyor que te el gran mèrit de l’existència d’un conseller que es diu igual:
Gran lliçó de ciutadania dels catalans, actuació exemplar de serenitat el dia que no funciona re.
Seny, serenitat, bones maneres, i bon rotllo, que així ens estimaran per sempre més.
DEURES DEL DIA:
Qui cantava, :
Quiero una moto que corra igual, como un cohete especial............................
Apa siau.
XAVI COSTA
“Tratalo de arrancar, por Dios, Jorge”
Els nois de Polònia la podrien parodiar, on en Carod li diu en Montilla:
“Tracta d’arrancar la Moto, José,”
I en Montilla emulant al xiquet del viarany:
¡No puedo, no puedo, José Luis!
I es que fa 30 anys ens van vendre una MOTO.
Fa +/- 30 anys el Gato Pèrez cantava:
“Ja soc aquí, ja he vingut amb la rumba………………………..
Però el Copyright del JA SOC AQUÍ, el té en Tarradelles, però ell no va portar una rumba sinó un xotis. Xotis que li van dictar en Suarez i en Gutierrez Mellado a Madrid.
En Raventós es va equivocar.
Un cop més el seny va guanyar a la Rauxa.
La prudència ens va fer traïdors.
En Raventós era el líder que tenia el màxim suport de les 1eres eleccions democràtiques post franquistes, però enlloc d’encapçalar la tasca encomanada, va passar allò que explicava la Trinca, quan encara era la Trinca:
“Per parar el cop de moment i aturar la fal·lera
De l’exili arriba un Jefe que tenien en conserva”
I ens van vendre la Moto, que no arribava ni a la del Pere Tapies, la de :
“En Moto xuxumpara para para”
Moto que no va ni a Pedals. Malgrat això algun cop ens em vist amb ànims de competir en les competicions mundials, però malgrat la moto a Pedals, pas barrat als estadis, no fos cas que per casualitat la selecció catalana d’hoquei guanyes quelcom a Macao.
Ahir a l’àgora parlava del tema, i en Sànchez Teheran, va posar en circulació una falsedat, que ningú va desmentir, i fins i tot en Ramon Espasa( aquell que va pasar de l’ala hiper comunista PSUC, als ciutadans) la va fer seva:
“En Catalunya se reivindicava clamorosamente el retorno de Tarradelles”
Mentida de curta volada, però que va colar.
A Catalunya amb prou feines se sabia que era l’estatut i ningú tenia punyetera idea de qui era Tarradelles.
Els bascos abans d’enviar al Ramon Rubial a Madrid, varen acordar si anaven de Rumba, de Xotis o de arriesku, i així els ha anat a ells i així ens ha anat a nosaltres.
Editorial d’avui del Periodico, aquest diari dirigit per un senyor que te el gran mèrit de l’existència d’un conseller que es diu igual:
Gran lliçó de ciutadania dels catalans, actuació exemplar de serenitat el dia que no funciona re.
Seny, serenitat, bones maneres, i bon rotllo, que així ens estimaran per sempre més.
DEURES DEL DIA:
Qui cantava, :
Quiero una moto que corra igual, como un cohete especial............................
Apa siau.
XAVI COSTA
posted by XAVI-E at 10:04 a. m.
5 Comments:
no se si cal tractar d´arrencar la moto, o d´arrencar la moto o de que funcioni rodalies, rodar les rodalies pot ser el punt de suport que pot fer que no rodin cap el no res les aspiracions d´en Montilla de tornar a ser president de la generalitat de catalunya, per les poques competencies ue te be se`n podria dir parcialitat de cataluna. rodalies ens fa rodar el cap, en no tenir ni cap ni peus les parides de la magdalena alvares, no se si en montilla el cap li pot rodar en veure que també li pot rodar la poltrona per la penden relliscosa del res, amb la moto que ens volen vendre els viatgers de renfe no podran anar a treballar cada dia, les empreses no podran posar les linees de produccio en línia, y menys cantar bingo, sembla que la president de la generalitat siguiu la magdalena alvare i el vicepresident en victor morlan, en montilla seria com un encarregat que dona instrucccions als suballterns.
l´ave, ave maria, aquest ave es un pajaro de mal aguero, un pajaro amb mases pajaras, per el poc que es queixa la generalitat sembla ser que deu cantar com les sirenes, donç ni en saura ni en carod semblen notar masa que desafina, i només de tant en tant demanan la dimissió de la ministra magdalena alvares qui sap si per escoltar tant extasiats els cants de sirena del ave no tindran les orelles destapades per poder sentir el propi cant del cigne.
quan erem petits ens adormien explican-nos contes. ara ens expliquen contes tot el dia, per aixó sempre estem adormits, i ens empassem tots els marrons que ens donen, el nostre estomag esta tant acostomat a digerirl-los que no reaciona, el nostre cervell tant embotat els prend com una revelació d' obligada creença.
som un pais de zombis, un pais de sumbats, un pais que tothom els sumba, un pais que no balla samba, balla el ball que toquen i sempre amb la més lletge. un ball que sempre diem que ens agrada molt per més que la parella ens trepitji, peró mentres cantin les sirenes sempre esterem obligats a ballar, balleu, balleu maleïts.
eNRIQ PIERA
Companys tots:
El problema no és només que ens venguin segons quines
motos, que ja entenc que és el paper que els toca
interpretar a molts dels 'trileros' que corren per
aquest país, sinó que resulta que els catalans
continuem comprant una moto darrera de l'altra.
I clar, portem dècades que ens diuen que si l'AVE serà
una Ducati, que si la nova terminal del Prat serà una
Harley Davidson, i que si... tantes altres 'motos',
per trobar-nos al final que, com sempre, continuem
anant en una Vespino trucada i una Mobilette
atrotinada.
Bé, pel que fa als 'deures' que ens ha posat Xavier,
es tracta d'una cançó de 'Los Bravos'. Pels
nostàlgics, aquí teniu la lletra sencera de "La
motocicleta" (i van ser visionaris aquests xicots, que
abans de la crisi de les 'subprime', ja deien que no
tenien una pel.la, i no sabien com estalviar-la):
Quiero una motocicleta
que me sirva pa correr
y quiero una camiseta
que tenga el número 100.
Y hacer uh uh
poder llegar a cualquier lugar,
llegar, mirar y regresar.
Yo no quiero bicicleta,
no me gusta pedalear,
ni tampoco una carreta
por lo despacio que va.
Quiero uh uh
una gran moto que corra igual
que un cohete espacial.
Yo lo que no tengo es tarjeta
para poder circular,
pues vaya una papeleta,
me tendré que examinar.
Haré uh uh,
se quedará sin poder hablar
y me felicitará.
Pero la motocicleta
cómo la voy a comprar,
si no tengo una peseta
y no sé cómo ahorrar.
Quiero uh uh
una gran moto que corra igual
que un cohete espacial.
Haré uh uh, uh uh.
JOSEP TOMÀS
alvo Sotelo dient que s'havien ventilat al tarradelles amb aquests diners. Aixó vol dir, que Tarradellas estava en la ruina..... o que valorava el nostra futur en aquesta quantitat.
Per cert la canço no tinc ni idea de com va.... suposo que aquesta nit després del partit, a les dutxes, en Xavi Costa ens farà una demo, potser acompanyat per un manolo a la bateria, i el mingo als coros.....(by escalavolcanes)
M'ha agradat molt l'article! Laura Balcell
M'ha agradat molt l'article! Laura Balcell
Publica un comentari a l'entrada
<< Home