L'EQUIP DEL DIA

Presentació dels jugadors (i jugadores) del club de bàsquet de Montcada. Em va semblar molt americà, amb tots els jugadors posats a la graderia davantera i després sortint desfilant, amb la música sonant pels altaveus del pavellò i formant tots en el centre de la pista, enmig dels aplaudiments del públic. Al final la presentació estelar de l'equip bó, dels grans diguessim, del primer equip vaja. Quan van sortir van tenir un gest molt bonic de voler picar la ma amb tooooooots els altres nens (i nenes) de les altres categories. Va ser divertit per que els més petitons, em sembla que eren categoria mini-pre-sub infantils, al començament no entenien el que volien fer i passaven d'ells. AL final, per imitació, van ser els que més mans van picar. I com podeu veure no em vaig enterar ni per casualitat de les diferents categories que composen el club: mini infantils, pre infantils, alevins, pez-quenins, benjamins (mira, com el cava!) pre-juniors, seniors ( i seniores) i els bons. En total més de 170 jugadors (i jugadores). Segur que a "la veu" fan un extens article, amb fotos i tot aixòs. Més llarg i amb fotos de més a prop, per que a mi no em deixaven baixar a fer fotos dels jugadors (i jugadores), i fent la pilota a tothom. Per cert que també va venir l'alcalde, que darrerament me'l trobo a tots els actes, i es clar, va dir unes paraules ( a mi tampoc em van deixar parlar). Va parlar en castellà, com sempre, (o potser era montillesc?) no el vaig escoltar gaire, (vaja, ni jo ni ningú en la zona on estava, la discussió girava sobre si estava més gras o menys gras) i suposo q va dir el de sempre: "Montcadens... el soterrament... paciència.... i portar el nom del poble no sé on". Però jo vaig nar a recolzar el meu nebot, el Josep, que és dels mini-pre-sub-infantils, vaja dels més petits, on el marcador acostuma a acabar (2-0, o sigui qui encesta gairebé guanya). I ell tot xulo, tot baixet passejant enmig de la resta de jugadors (i jugadores) ben alts, com si res. I a sobre es va portar el Miquel a passejar amb ell. Tant petits i tant desvorgonyits!! Com mola!