EL COLOR DEL DIA

Hola a toton!
Una nit d’aquestes passejàvem per Cerdanyola. A l’arribar a la nova plaça de l’església ens vem trobar amb una imatge que no sabíem si ens feia por o ens feia riure. Però indiferents no ens va deixar. Era l’església il·luminada en color verd. Verd pàl·lid, verd guateque anys 70, no era un verd alegre, atraient o bonic. Era decadent. I vaig pensar que per què la il·luminen d’aquest color?? Quan feia COU vaig triar “historia de l’art” i allà una professora molt sentida, Carolina es deia, holandesa per més detalls, que vivia amb passió l’art, que no escatimava mai elogis ni adjectius quan ens passava diapos dels quadres de Velazquez, o de les voltes o gàrgoles de qualsevol catedral gòtica, doncs un dia ens va explicar que a l’antiga Grècia, tots els temples clàssics que ara veiem i coneixem, per exemple, el partenó, doncs no eren blancs com els coneixem actualment, no, no, els tenien pintats de colors, en concret el partenó era groc, blau i vermell. De la mateixa manera les columnes tan perfectes que veiem, realment no estan proporcionades, son més amples pel centre que pels extrems. Els grecs es van adonar que quan les feien perfectes, proporcionades, doncs el nostre ull humà, imperfecte com és, les aprimava pel centre, de manera que per corregir l’error humà les van fer abombades pel centre i ara i així les veiem perfectes. Blanques, per que amb els anys la pintura ha desaparegut, però amb l’amplada perfecta. Els grecs encara no havien descobert que les podíem il·luminar enlloc de pintar, però a Cerdanyola si que ho han descobert. I ja sabem que les comparacions sempre son odioses però, si haig de triar entre el partenó pintat de vius colors fa 3000 anys o l’església de Cerdanyola il·luminada en verd .... doncs em deprimeixo per que no veig que amb tants anys d’evolució haguem millorat gaire. O si?