LA PENYA DEL DIA

SOPAR BLAU-I-GRANA

I ja repassant cosetes que he fet, no em volia oblidar d'un sopar especial. Fa un parell de divendres vaig nar a sopar amb la Penya Blau-i-grana de Montcada per celebrar el seu 33é aniversari. Com us podeu imaginar es respirava barcelonisme per tot arreu, bé, quasí per tot arreu, doncs hi havia l'alcalde, reconegut forofo de la Real Societat, que em cau molt bé també, llàstima que estigui a segona. (Em refereixo a que em cau bé l'equip ... valens?) No van venir jugadors del 1er equip de futbol donat que a l'endemà jugaven partit, però va venir el .... com es deia....sí home, aquell jugador d'handbol .... aquell tan gran...... aquell taaaan important..... bé tant se val, va venir aquell. El sopar el vem fer a l'Ametlla del Vallés i va ser tipus "casament", unes 200 persones, tothom ben mudat i arreglat, el pica-pica a l'exterior, amb la presència de "les autoritats" i els càrrecs polítics deixant-se veure per allà, els cambrers treient i presentant els plats com s'acostuma a fer als casaments, el pastís, els parlaments, i el ball final. I no van faltar els puros. La mitjana d'edat elevada, com acostuma a passar a moltes de les associacions, i en aquest cas també. Però la supervivència de la Penya està asegurada, per que el sentiment blau-i-grana sempre estarà en nosaltres. (qué bonic m'ha quedat aixòs oi?). En Sase, en Jordi, en Nani i jo deviem de ser els més joves, quin contrast amb la festa del Dani, del Jordi i la Miriam, on erem els més grans. Ens ho vem passar força bé, el menjar era realment bó, i vem començar a parlar amb la gent de la Penya per............. ah! ara em recordo Sxepkin, Andrei Sxepkin!!

Visca el Barça!!

PD: Aquí amb els companys de taula, quina marxa tenen, al cap d'uns dies me'ls vaig tornar a trobar de festa a les festes de la Mercè, i és que estan a la segona joventut. O tercera.