EL CONCERT DEL DIA

THE POLICE

Wola a toton!!
Doncs sí!! Al final allà vem nar. No ens ho podíem perdre, oi? I malgrat l'encostipat, la tos, el mal de pit i tot el que vulgueu..... THE POLICE ens esperava!! No era possible que un refredat de res ens impedís assistir al que s’esperava havia de ser el concert de l’any a BCN. Clar que ja havia nat al dels ROLLINGS tot just ara feia uns mesos i ses satàniques majestats van deixar el llistó molt alt. ¿Quin seria millor? La cosa va començar malament: hi havia un embús d’aquells històrics. Amb prou feines vem poder arribar amb la moto fins dalt de l’estadi olímpic, ara okupat per un equipet de futbol. I per aparcar-la.... 10 minuts buscant lloc per acabar deixant-la fent equilibris en un esglaó d’una escala. Genial!! Total, que entre pits i flautes vem arribar mitja hora tard, per sort el concert no havia començat, ja és habitual això, les estrelles es fan esperar. Així estava l'estadi a l'arribar:

però fora, encara pujant, encara arribant hi havia milers de persones. Buscant on colocar-nos ens va sorprendre "message in a bottle", amb un sting fortot, amb samarreta blanca sense mànigues, marcant musculitos als seus 60 anyets. I amb el seu baix va atacar sense pietat i sense pausa la resta de temes. Ens va saludar dient “Hola Barcelona”, que tant servia pel català com pel castellà.
A l’escenari només estaven ells tres, al contrari que amb els rollings, on hi havia una banda sencera damunt l’escenari. Aquí ells tres es sobraven, encara porten la música a la sang. L’escenari també era més petit, però ja feia la seva funció. Diverses pantalles gegants ens oferien imatges constantment del concert i per l’espectacle diverses pantalles de leds s’encarregaven de tot. De manera q vem poder veure l’escenari de totes les formes i colors. Fins i tot vem tenir un moment “bono” amb imatges de nens a les pantalles, això va ser cap a ¾ del concert, moment que vaig aprofitar per nar a buscar un parell de birres, per mi i per .... qui m’acompanyava. O sigui que me’n vaig al bar i per dues birres mitjanes 14 Euros, si les vull grans 20 euros. La cambrera, una noia molt maca amb cabell vermell, em va demanar la pasta i el mòbil a la vegada. Suposo que li va agradar que li digués:
“Maduixa maduixa em tens oblidat”
“ A vos no puedo olvidaarlo, pero como me has llamado?” Argentina havia de ser, buff, com estava la tia!!
“Maduixa!, Què no entens el català? Vol dir Fresa”
“ahh, ja ja ja por el pelo verdad?”
“el pelo?, no, era por los labios” i vem comentar alguna cosa més sobre fer pràctiques de català mentre POLICE sonava de fons.
Després d’aquest kit kat, i ja de tornada estava esperant el moment roxanne per fer la trucada que havia de fer: Al mateix moment també hi havia reunió de la CAL. JA en el concert dels Rollings els vaig trucar per a que poguessin escoltar uns segons l’ambient. Jo estava esperant a Roxanne. I va arribar cap el final, amb la traca final. Quan la lluna plena ja havia sortit darrera els núvols que la tenien amagada i brillava amb força sobre les 60000 persones que estàvem allà.
Amb un escenari canalla, tot vermell, i amb un públic totalment entregat des del “de do do do de da da da”, amb tot el públic de peu, abaix i a les graderies també, seguint el ritme amb les mans i ballant desacomplexadament. Roxanne, la cèlebre prostituta parisenca, va ser genial. I ja es va acabar el concert, però faltaven els bisos, la traca final:
King of Pain i So Lonely de primeres i Every Breath You Take i Next To You a la segona i final. Èxtasi col·lectiu.
I vem marxar tots d’allà com marxem sempre de tots els concerts, contents d’haver anat, pensant que son, que continuen sent grans aquests tius, i contents de poder dir, algun dia, allò de “jo hi vaig ser-hi”.
Al final no em vaig trobar ni amb l’Aitor, ni amb la Celia, ni amb la Cris, ni amb en Fabio, ni la Susanna, ni ningú. Ja estava ben acompanyat, però també estava, a aquelles hores, tant fet pols ja que no vaig tenir esma ni per anar al Michael Collins, malgrat les trucades.
La moto ens va portar directes cap a casa meva.
I vaig preguntar: Et quedes a dormir a casa, oi?....





I aquí us deixo un petit video del concert, se sent fatal i es veu pitjor, però és el que tinc. Al youtube segur q trobareu molts més. He triat "Every little thing she does is magic"
Cada coseta que ella fa és màgica, per que encara ho penso, i també vaig pensar que a ella li hagués agradat moolt aquest concert. Molt. Bona nit pecadors.