LA MISSIÓ SECRETA DEL DIA

Hola a toton!
L'altre us vaig penjar un post on us deia que seria bona idea posar els resultats dels partits de futbol del dimecres en la Torre Agbar. I ni cort ni perezós, després d'estudiar la forma de fer-ho, d'introduir-me dins la torre i posar els resultats doncs ahir ho vaig fer:
la história comença així:

19:00: Trobada amb tot l'equip davant la porta principal per introduir-nos dins la torre. Davant la porta principal, per no cridar l'atenció, clar. Revisió del material: gps, palm, ulleres visió nocturna, xiclet (el mcgiver sempre en portava un), preservatius (preservatius?, no en duia, només condons...) una moneda d'euro (pel carrito, sempre hi ha un putu carrito que va amb moneda d'euro que mai mai mai portem!!). Rellotges sincronitzats i cap a dins!!

Després de varis controls, superats amb elegància i temeritat, arribo a una planta sospitosa, la meva disfressa de .... (ep! no puc desvelar-ho) arribo a un lloc ple d'agents hostils, la planta on he trobat més gent, on tothom estava més animat i amb més ganes de "col.laborar" aportant-me informació. Era el bar. Planta 15.

Finalment després de passar per diverses plantes aconsegueixo arribar a l'auditori.... però jo vull trobar la sala de control de llums. Reviso els plànols... vaig sobre horari, a fora es deu estar fent de nit ara. Ara només haig de baixar tres plantes més, obrir la porta secreta de ferro, superar el control biomètric i canviar la programació.

Bé, ja he arribat a la sala de control. Aquí haig d'enganyar els sensors situats al sostre, colocar les mans en els primer plafó, els ulls en el segon i respondre la pregunta del dia en el tercer. Si ho supero podré entrar a la sala de control. La pregunta final era: "Quant temps durarà el tripartit.?" Només formular la pregunta el sistema s'ha tornat locu (q vold dir boig) i ha petat.
He entrat.

Per motius de seguretat he difuminat les cares dels agents especials que van realitzar la missió. I vaig programar el sístema de manera que a partir d'ara cada dimecres només enviant un SMS amb el resultat del matx, a la torre sortirà iluminat el resultat. Ah! també podrem triar el color.

Per fer proves vaig posar: Darki dream team DDT 8- Ventura Sexy Boys VSB 3.

Cada dimecres a la torre agbar!!

LA CANÇÒ DEL DIA

Hola companys!!
Questa nit no us perdeu AQUALUNG, el programa de música del mon que fem desde Montcada Radio, a les 21 i fins les 23. Ho podeu escoltar via interné, suposo q a www.montdacaradio.com on diu radio on line.
I questa nit hem preparat un programa especial, ens anem fora de la radio, marxem dels sotanos de l'edifici de la radio i sortim a l'exterior, marxem al bar d'un hotel, imagineu el bar d'un hotel magnífic, amb la decoració minimalista, la moqueta vermella, els sofas amplis, la llum fluixa, i us posarem música per a que tingueu un moment agradable i relaxat, sense estridències. Qué vols prendre? un martini és perfecte, o un daiquiri també. Ompla't la copa fins dalt i descorda't la brusa o la camisa. L'ambient serà suau per que tothom pugui conversar tranquilament. Dedica una estona del teu dia, del teu temps a la comoditat, a l'elegancia, al relax, a l'aqualung.
Avui especial música lounge.


Bé, aquesta és potser la més coneguda de totes les cançons chillout,però és molt bona! És diu ªADIOS AYER" i crec que només amb el títol ja està tot dit.
ADIOS ADIOS

Thinking of tomorrow
With the sunset in your eyes
I feel everything and sorrow
So i have to say goodbye

Didn't think that we would love like this
I never thought that i would care
Slowly now i read the writing
It can free us if we dare

If there is
New love
New ways
New changes in our lives
Those times will lst forever

LES VOTACIONS DEL DIA

La notícia diu:

Quins són els dos-cents noms de la xarxa en català?
Òmnium convida els internautes que els proposin, per incloure'ls al llibre 'Nació.cat' de Saül Gordillo
'Nació.cat' és el títol del llibre del periodista Saül Gordillo que l'editorial Mina publicarà el pròxim Sant Joan. És el primer de la col·lecció Els llibres de l'Òmnium, que té el propòsit d'estimular el debat sobre les qüestions de llengua, de cultura i de país.

Òmnium Cultural convida els internautes a proposar els noms que cal tenir presents a la 'catosfera'; se'n seleccionaran dos-cents, que es publicaran en un annex del llibre.

La idea és clara:

LATONTERIADELDIA és un referent mundial en la catosfera aquesta. Realment no hem penjat mai cap article d'abast molt ample, ni nacional, ni regional, ni comarcal, ni tant sols municipal. Però no està malament no?. A vegades ens fa passar bones estones i es fa ressó de coses que pasen al voltant d'aquest q escriu. També és veritat que no rep moooolts comentaris com molts altres blogs, que tenen dotzenes de comentaris a cada post penjat, però això és per que son blogs més coneguts ( bé, realment, és perque parlen de política o de sexe, coses cada vegada més semblants) i aquí no vull parlar gaire ni de política ni de sexe. (he dit gaire, no RES). (Hi ha un blog germà de latonteriadeldia on es parla més d'aquests temes, sobretot d'un.... troba'l...) Però està bé com a reflex d'un troç representatiu de la societat catalana d'aquests temps, que som tots els que ho llegim. Hi ha una mica de tot, del que fem, del que voldriem fer, de com som,

de manera que si ho creus ...... entra aquí :

http://www.omnium.cat/subscripcioCatosferaFormPage.php

i vota un altre blog que NO sigui latonteriadeldia. Per que no vull sortir en el llibre del Saül Gordillo, ni en el blog del Saül Gordillo. Que sempre hi ha aprofitats de la feina dels altres i no val la pena participar d'aquestes mogudes per profit d'altres. Ja us ho explicaré en un altre moment.

LA DITA DEL DIA

L'optimista és aquell que es lleva cada dilluns

pensant en la il·lusió del pròxim diumenge.

Joan Barril (Barcelona 1952)

EL SOMNI DEL DIA

Una passarel·la sobrevola el Grand Canyon a 1.220 metres d'alçada
Avui s'inaugura el Grand Canyon Skywalk, propietat dels indis Hualapai
L'astronauta Buzz Aldrin, el segon home que va caminar a la lluna, va ser el personatge escollit per estrenar el Grand Canyon Skywalk. Aquesta obra d'enginyeria, que s'inaugura avui després de tres anys de construcció, és una passarel·la amb terra de vidre que s'endinsa vint metres sobre el buit del Grand Canyon (Arizona, EUA), a 1.220 metres d'alçada. Els indis Hualapai en són els propietaris i els encarregats de gestionar-lo.
Alguns dels membres més grans de la tribu discrepen d'aquesta construcció, perquè consideren que dissiparà la pau de les 'terres sagrades'. Però la majoria hi veu una bona manera de sortir de la pobresa i de pal·liar una mica la desocupació que els afecta. L'entrada al Grand Canyon Skywalk, que pot admetre 120 persones alhora, costa 25 dòlars.

No sé quan, però us asseguro que us penjaré aquí fotos meves des d'aquest lloc. Sobretot una feta d'adalt cap abaix, tenint als peus, a sota els peus, el buit. Temps al temps.

EL DICCIONARI DEL DIA

He escoltat a la radio, he llegit a la premsa, he vist a la tele, pertot arreu, que els senyors de l’IEC han tret una versió nova del diccionari. El “diccionari”, elevat als altars, màxim exponent de la normativa lingüistica del nostre pais, de la nostra llengua, el “diccionari” al que cal adorar, rendir culte, servir per a lloança dels seus creadors!!.
Però un diccionari que no serveix per res. Un diccionari que ara (ara?) incorpora paraules com: PÍRCING, XAT, ZÀPING, BRIC, o MORREJAR (que vol dir besar algú perllongadament). Ara? Osti, una mica tard no? Jo ja fa molt temps que no faig servir alguna d’aquestes paraules, però altres fins i tot ja estan pasades de moda.
Quan incorporaran paraules com “toton” “cagondena” “vore” (de ho he d’acabar de vore), sms, apanyol, xòs ( de xòs culpa de...), per no parlar de totes les q fem servir quan enviem missatges pel mòbil??. Quan treuran el nou i flamant diccionari català-montillenc montillenc-català??
Si enlloc de fer diccionaris atrasats es dediquessin més seriosament a promocionar la nostra llengua la cosa niria (una altra paraula nova, je je) molt millor.
I no ens trobariem coses com aquesta, que si us fixeu cada cop n’hi ha més de cagades similars.

L'ARTICLE DEL DIA

Bé, doncs ara suposem que plantegen, seriosament, un referèndum d'autodeterminació al qual estarien convocats tots els catalans. I remarco tots perquè Catalunya la construeix el president de La Caixa, sí, però també els cinc mil que dissabte eren a Verges cridant a favor de la independència, xiulant Montilla i Mas i aplaudint Maragall (interessant reacció, per cert) i els sis-cents mil que van veure el concert des de casa. Però també ho són el milió que a la mateixa hora es miraven el partit de la selecció espanyola de futbol contra Dinamarca. I els milers que l'endemà eren a Can Zam xalant amb una colla de triunfitos i uns quants grups que ni vostè ni jo sabem ni qui són.
¿Quant temps fa que Artur Mas o Carod-Rovira no passen un dissabte a la tarda en un centre comercial? (si és que hi han anat algun cop). Ei, però no a comprar, sinó a observar. A observar, a preguntar, a xerrar i, sobretot, a entendre qui són les Juanis, aquest personatge que Bigas Luna ha retratat a la seva última pel·lícula. Catalunya es diu Montse o Laia, però també Juani i Loli, que són caixeres en un supermercat, que compren als outlets, que tenen un nòvio boig pel túning i que somnien fer-se famoses a Gran Hermano. Jordi Pujol sap perfectament qui són perquè en coneix unes quantes. Per això va governar amb majories absolutes. Però, quantes Juanis coneixen els que dissabte eren a la fila noble del concert d'en Llach?
Catalunya només serà independent, si és que ha de ser-ho, quan a les Juanis i als seus nòvios els surti més a compte votar sí. Mentrestant, continuarem sent aquell país tan i tan petit que tot fa olor de calçot.
IU FORN
www.avui.cat

LA JUGUESCA DEL DIA

S'està acabant el plaç de la juguesca que vem fer al DESEMBRE (el 12 del 12) i que deia així:

LA NOVA JUGUESCA:
En el termini comprés entre el dia 13 de Desembre de 2006 i el proper 31 de Març de 2007, ETA realitzarà un comunicat públic i inequívoc pel qual declararà la finalització de la treva.
Atemptats sense comunicat no valen. Comunicats confusos o equívocs no valen.
Els guanyadors rebran la oportuna recompensa el proper dia 4 del 4 del 2007 en forma de dinar en un restaurant encara per determinar.

I us recordo que els apostants van ser: Antonio, Enric Piera, Joan, Toni+-, XaviC, MiquelÀngel, XaviWalls i Noël.

El restaurant ja ha estat triat i serà: CASA AGUSTÍ, al carrer Bergara núm. 5 de BCN. Aleshores companys aquest dia tots dinarem, uns de franc, uns altres no, però aprofitem l'ocasió per convidar-vos a tots els que vulgueu venir a fer-ho. Només cal que us afegiu aquí mateix penjant un comentari i dient que us apunteu o comunicant-nos la teva presència per altres mitjans. De moment hem fet una reserva per 10 persones i prou. I si veniu ja podreu començar a participar de la propera juguesca, que encara no sabem quina serà, però que entre tots decidirem allà dinant. El plaç no està decidit però jo crec que el venciment hauria de ser el proper 07-07-07, no creieu?? I fer un esmorzar a les 07:07:07 seria una juguesca astral!!

A les fotos, vencedors i vençuts d'altres ocasions.

L'ADEU DEL DIA

DIR ADÉU A LLACH


Lluís Llach ha plegat. Molts podem considerar que ara ens quedarem orfes de la banda sonora de la nostra vida, si més no d'una part de la nostra vida. D'aquella época on el nostre cor va viure el despertar del nacionalisme, la lluita reivindicativa dels nostres anys més jovenivols, molt més plàcida que la lluita dels nostres pares o la guerra dels nostres avis. Però també orfes de les seves cançons d'amor, potser les primeres que escoltàvem, potser les primeres que vàrem utilitzar. Sigui com sigui ja ha plegat, ens queden els seus discos, la seva música, els nostres records i aquells moments llach. ¿Quin és el vostre moment Llach?



QUE TINGUEM SORT

Si em dius adéu,
vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell
trenqui l’harmonia del seu cant.

Que tinguis sort
i que trobis el que t’ha mancat
en mi.

Si em dius “et vull”,
que el sol faci el dia molt més llarg,
i així, robar
temps al temps d’un rellotge aturat.

Que tinguem sort,
que trobem tot el que ens va mancar
ahir.

I així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.
Què demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.

Si véns amb mi,
no demanis un camí planer,
ni estels d’argent,
ni un demà ple de promeses, sols
un poc de sort,
i que la vida ens doni un camí
ben llarg.

LA IMATGE DEL DIA

Hola a toton!
Ahir diumenge a la nit, tot tornant cap a casa, la torre estava decorada de la següent forma que veieu.
i jo em vaig preguntar?? 5 a 0?? ue ue ue?? El Barça ha guanyat 5 a 0? Contra quí?? El madriz? l'apanyol?
Però si no hi ha partits aquest finde....
I resulta que era la celebració dels 50 anys de la Unió Europea. Aaaah!
Maco ho era, per que a sobre donava voltes.
I vaig pensar.... osti tú, cada dimecres podriem enviar un sms amb el resultat dels DARKIS vs BLANQUETS i el podriem posar a donar voltes per la torre i així tothom podria saber els magnífics resultats dels DARKIS. a ka si??

LA PREGUNTA DEL DIA

Jo no he sigut mai de les persones que em posava una hora límit per tornar a casa. És una cosa que sempre m’han retret. I és que quan estava a gust amb algun amic, alguna amiga, un company de feina, o algú que acabava de conèixer no podia dir prou. Era un error?

Ara és igual però diferent. Perque hi ha vegades que no pots dir prou, que surts a fer una cervessa, que no deixa de ser una excusa per estar una estona prop d´algú i poder estar xerrant una bona estona amb aquest algú, i aquest algú, la cervesa, la conversa i aquestes coses et fan que t´oblidis de mirar el rellotge que mai porto, i te n’adones que se t’ ha fet tard, que tanquen el bar on ets i penses que potser sería bó anar cap a casa, però no et ve de gust per què hi estàs a gust, i acabes en un "garito" d´aquells que mai havíes entrat, i t´oblides de que hi ha música, i t´oblides de que hi ha més gent, i la matinada avança i arriba el matí i ara sí, has d´anar a casa, però en voldríes més, per què estàs a gust i no t´agradaría trencar el moment, però marxes, i te'n vas a dormir i t´adorms, però sents que en vols més....
No us pasa a vosaltres?

LA DITA DEL DIA

El camí

només existeix en la ment,

el portes a dins: el dius

amb mots, amb silencis

amb allò que escrius.

Antoni Clapés (Centre de l'univers, 1948)

LES CANÇONS DEL DIA

Hola a toton de nou!!
Dissabte vaig nar a Igualada a fer un curs sobre..... bé, no és gaire divertit de dir, però va ser força ilustrador, era sobre "fiscalitat de les associacions". Organitzat per la Federació d'Ateneus de Catalunya i amb la participació de força Ateneus de Catalunya. (Quan dic "força" vull dir uns 30). Ho vem fer a l'ATENEU IGUALADÍ, i clar, sempre les comparacions son odioses, però les haig de fer, per que un cop acabat ens van ensenyar l'edifici, les instal.lacions i sobretot el magnífic teatre amb capacitat per 500 persones dotat de .... vaja dotat de tot. Però que no es nou!!! és tracta d'un teatre de l'any 1878!! L'ajuntament i l'entitat l'han arreglat, i no puc evitar de fer les comparacions odioses.

I clar, amb unes instalacions així, les activitats no paren: a la tarda cinema, a l'endemà al matí espectacle de titelles, a la tarda Quimi Portet, .... i això només al teatre.

La questió és que amb tantes entitats, tanta gent, doncs parles amb tots o quasi tots (no em tallo gaire, ja ho sabeu...) i apart de algunes idees força bones per la nostra entitat, doncs treus la conclusió que:

1.Tots els ateneus representats, tots, tenen problemes amb els seus ajuntaments.

2. No tenen ni puta idea de fiscalitat de les associacions i la porten fatal. I amb la de coses q es poden fer.... ai...

I després vaig nar a dinar de convidat a un cau càlid i acollidor, d'on surt la inspiració i la força, el sentiment i les notes dels lulús, (i alguna que altra demanda) a casa d'en Pep i la Violant, que em van tractar meravellosament bé, amb una magnífica i asolellada sobretaula, tot perfecte, fins q la Violant em va començar a torturar posant-me grabacions seves tocant la guitarra!!

EL SABÓ DEL DIA

La setmana pasada van apareixer al pasadís de la RENFE unes pintades que deien això que veieu.
I aquest post és només per confirmar un parell de coses:

1: No es refereixen al Nani que tots coneixem i estimem. (Bé, que jo l'estimi tampoc vol dir q jo ho sigui, encara q no hi hauria cap problema per si algú ho és, ..... bé, ja m'enteneu)

2: No és Gai. La Pili ho va confirmar també. I cada dimecres ho veiem, o sigui, en el vestidor, a la dutxa, doncs això.... que no se li cau mai el sabó a terra, com si li pasava al Calvano freqüentment.

EL MISSATGE DEL DIA

Hola a toton!!
Després de rebre diverses queixes us demano disculpes. Fa una setmana que no actualitzo el blog.!!! He estat toooota la setmana molt liat i no he tingut internet gairebé cap dia. Quan en tenia aprofitava per enviar i rebre mails i no tenia temps per gaire més. A vegades la xarxa wifi no funciona..... em posaré una antena a veure si puc ampliar la senyal que rebo. Per que tinc el mono, ja sabeu. I realment cada dia he fet el post que tocava, però a l'hora de penjar-lo no hi havia manera de connectar, o les fotos no pujaven, o la música tampoc..... mil problemes. I al final tot penjat i el bloc sense actualitzar.
A veure si la setmana vinent tinc més temps, més internet.
Apali, a passar-ho bé.
Si algú sap com fer-ho per rebre una senyal més gran de la wifi que m'ho digui aquí. Gràcies.

Per cert Dimecres passat partit DARKIS vs BLANQUETS. La petita crónica diu que els Darkis tenien el partit controlat fins q el Xavi (jo mism) es va canviar d'equip degut a la lesió de MiquelAngel. Fins i tot em vaig atrevir a fer un golet contra els DARKIS, cosa que mai mai mai havia fet!! I tampoc em vaig trobar tant malament. M'estaré tornant un Figo qualsevol?? Un mercenari vulgar?? Un pesetero sense colors?? Vaig estar tota la nit sense dormir i rumiant sobre aquesta petita traició .... i em sembla que escoltaré ofertes. Perque a la velocitat a la que juga el DARKI últimament m'adormo. I la repasada va ser d'aquelles q feia dies q no es veien.

LA VIOLENCIA DEL DIA

¿Qué està passant en el futbol??

Hola a toton!
Ahir com cada dimecres partidet de futbol entre els DARKIS i els Venturas, Sexyboys,blanquets, vermellets o com es diguin, que ja ni ho sabem.
¿Qué està passant en el fútbol??
A Italia hem vist com han tancat la majoria de camps per la violència dels seus seguidors, on fins i tot va morir un pobre policia pare de familia treballant.
La setmana pasada el Betis i el Sevilla van donar un espectacle lamentable, sobretot les directives, impropies de clubs de primera. Al final l'entrenador del sevilla (un altre impresentable)va acabar a l'hospital després que un exaltat li va fotre pel cap una ampolla.
Aquest cap de setmana un entrenador de categories infantils del barça ha estat denunciat per donar una patada a una jugadora de l'equip rival.

El capità del DARKIS (o sigui jo mism), ahir no va poder jugar, i va acabar a l'ambulatori amb el cap obert i tres punts després de casi desagnar-se. Óstia, i un mal de cap de collons!! I just el dia que havia d'escriure un mail....

SI US PLAU PROU DE VIOLENCIA AL FUTBOL!!!

I ara us explicaré la jugada:
Com sempre havíem quedat a l'ABI, lloc de concentració dels jugadors. A l'hora adequada vem anar a buscar els cotxes, i per no anar en tots els cotxes vem agafar el de l'Antonio, jugador darki. En aquell moment Xavi va sortir corrent en direcció al seu cotxe (o sigui el meu cotxe), internant-me per la banda esquerra del carrer, driblant a dos transeunts i un gos, i em vaig plantar davant del cotxe. Vaig agafar la meva bossa en un ràpid moviment ziga zaga que va deixar la defensa rival sense saber reacionar. En aquell moment la resta de l'equip arribava a la zona on jo estava, l'Antonio ràpidament va baixar del cotxe amb la intenció de desmarcar-se per la banda dreta del carrer tot esperant que jo li passés la meva bossa i marcar un tanto a l'introduir-la al maleter. Estavem sols, cap defensa rival ens ho impedia. El Nani ens seguia a distància. La jugada era clara. I, ja en càmera lenta, mentres jo abaixava el cap en direcció a la bossa per rematar-la dins el maleter, l'Antonio a la vegada pujava la porta del maleter. La rematada de cap que li vaig fotre a la porta del maleter va ser histórica i van apareixer al meu voltant tot d'ocellets volant i unes campanes dringaven a tot volum en el meu cap.
A casa del Josep i la Maite, temple Darki, em van fer les primeres cures, gràcies maquíssima, i a l'ambulatori ja m'ho van arreglar. Em van dir però que les lesions internes del cervell ja hi eren quan em van portar, i que no hi podien fer res.
L'Alicia, la metgessa que em va atendre, apart de donar-me el mòbil, tant si com no em va voler possar la antitetànica al cul. No es pot possar al braç??

LA DITA DEL DIA

Ho avanço: crec en la necessitat de les il·lusions,

per més que sé que són el brou de desil·lusions futures
Marta Pessarrodona
Escriptora i traductora

LA CANÇÓ DEL DIA

I parlant d'ilusions...
Clica al PLAY i... llegeix:

A vegades no controles la teva vida. I has de fer esforços per aconseguir agafar les regnes i dur-la cap allà on vols. Avui us penjo una gran cançó, una d'aquelles que fan posar els pels de punta, una d'aquelles relacionades amb moments molt especials, una de les meves cançons favorites, una cançó que parla de moments petits de la vida, de moments d'esperança. Miss Sarajevo va ser composada mentre queien les bombes sobre la ciutat de sarajevo, destrossant la ciutat i matant milers de vides. Enmig de tot aquest dolor i patiment la cançó ens recorda que també, que sempre, hi ha una petita finestra per l'esperança. Un desig de tornar a la vida normal i quotidiana. Aquesta és la imatge que ens feia arribar un concurs de miss enmig de la guerra a sarajevo. La imatge de la esperança, de la il.lusió.

Per que a la vida pots veure vides de pel.licula. I no cal anar a una guerra per trobar-les. Cada una de les nostres vides podria ser de pel.licula. Per que les guerres poden ser de molts tipus i molts podem estar en guerra, la nostra guerra particular. Escoltant les converses de la gent, o contemplant les mirades de la gent pots veure moltes coses: mirades que expressen il.lusions o mirades que oculten derrotes. O tot a la vegada. Derrota però també il.lusió pel que ha de venir i esperes amb nervis. Històries que ocorren cada dia molt a prop nostre.

Pavarotti:
Dici che il fiume trova la via al mare
Che come il fiume giungerai a me
Oltre i confini e le terre assetate

L'amore giungerà, l'amore

E non so più pregare

E nell'amore non so più sperare

E quell'amore non so più aspettare.

Diuen que com el riu troba el camí al mar

com el riu vindràs a mi.

Més enllà de fronteres i terres seques

l'amor arribarà, l'amor

Jo ja no puc pregar més

ni puc creure més en l'amor

ni esperar més a l'amor.

O si...

LA FRASE DEL DIA

Les instruccions són:

Agafa el llibre que t'estiguis llegint (o el que tinguis més a mà). Obre'l per la pàgina 123. Troba la cinquena frase (que no la cinquena línia). Escriu la oració.

Aquí va la meva:

No m'agradava gens ni mica haver de ferir els seus sentiments, fins i tot en aquella situació tan desagradable, quan s'havia portat tant bé amb mi.

La frase és del libre "L'historiador" de Elizabeth Kostova, un dels llibres que em van regalar pel meu aniversari.

Vinga, afegeix la teva frase en el teu blog, aquí sota en els comentaris o envia-me-la per email per publicar-la.

EL DIALEG DEL DIA

Hola a toton!

A veure..... mmmmmm.... avui una mica d'humor per començar la setmana. Espero q ho pilleu. És bó.! Ah! i perdoneu per la foto!

Conversa de besugus entre George Bush i Condolezza Rice:

George: Condi! Nice to see you. What's happening?
Condi: Sir, I have the report here about the new leader of China.
George : Great. Lay it on me.
Condi: Hu is the new leader of China.
George : That's what I want to know.
Condi : That's what I'm telling you.
George: That's what I'm asking you. Who is the new leader of China?
Condi : Yes.
George: I mean the fellow's name.
Condi : Hu.
George : The guy in China.
Condi: Hu.
George : The new leader of China.
Condi : Hu.
George: The Chinaman!
Condi : Hu is leading China.
George : Now whaddya' asking me for?
Condi: I'm telling you Hu is leading China.
George : Well, I'm asking you. Who is leading China?
Condi : That's the man's name.
George : That's who's name?

Condi : Yes.
George: Will you or will you not tell me the name of the new leader of China?
Condi : Yes, sir.
George: Yassir? Yassir Arafat is in China? I thought he was in the Middle East.
Condi : That's correct.
George: Then who is in China?
Condi : Yes, sir.
George : Yassir is in China?
Condi: No, sir.
George : Then who is?
Condi : Yes, sir.
George: Yassir?
Condi : No, sir.
George : Look, Condi. I need to know the name of the new leader of China. Get me the Secretary General of the U.N. on the phone.
Condi : Kofi?
George : No, thanks.
Condi: You want Kofi?
George : No.
Condi : You don't want Kofi.
George: No. But now that you mention it, I could use a glass of milk. And then get me the U.N.
Condi : Yes, sir.
George: Not Yassir! The guy at the U.N.
Condi : Kofi?
George : Milk! Will you please make the call?
Condi: And call who?
George : Who is the guy at the U.N.?
Condi : Hu is the guy in China.
George: Will you stay out of China?!
Condi : Yes, sir.
George : And stay out of the Middle East! Just get me the guy at the U.N.
Condi: Kofi.
George : All right! With cream and two sugars. Now get on the phone.

LA PROPOSTA DEL DIA

Una proposta innocent o potser indecent, que potser us la han feta alguna vegada, algun cop, o potser vosaltres la heu proposada algun cop a algú altre, o potser la heu pensat alguna vegada de fer i sigui pel que sigui no ha reiixit, no ha pogut ser, però encara la teniu en cartera, la teniu guardadeta, la manteniu en secret, com un desig per complir....

SI MARXÉS A FER LA VOLTA AL MÓN... VINDRIES AMB MÍ?

Fa uns mesos jo estava disposat i preparat, al final no va poder ser, pel que sigui, però encara està per complir. o no.
I tú? Si et fan aquesta proposta que diries?
Espero un comentari. o no.


Potser llegeix el post que ve a continuació i després torna a llegir la proposta aquesta.

EL VIATGE DEL DIA

Ara us reprodueixo el darrer post que ha penjat en el seu blog una amiga que està viatjant pel mon, i ara està en la India. Les fotos son seves i estan plenes de vida i color. Una abraçada


Despues de unas semanas en India te das cuenta de que aqui todo funciona: los palos de nin blanquean y endurecen los dientes, hay astrologos que aciertan siempre y entonces se te plantea la duda de... quiero realmente saber mi futuro? y una persona aparece siempre en el momento adecuado con la respuesta a la pregunta que te estaba dando vueltas en la cabeza.
Que los trenes lleguen con 7 horas de retraso, los camareros te traigan la comida que no has pedido, que la luz se vaya en el momento mas inoportuno y pierdas un email que llevas media hora escribiendo.... no es importante.
Te das cuenta rapido. Quizas es que te tenias que acabar ese libro antes de bajar del tren para entender algo que te iba a pasar, quizas tenias que probar ese plato distinto, quizas no tenias que enviar el mail.
Vivir asi parece tener mucho mas sentido.Y en medio de todo esto el otro dia me volvio a dar una migranya horrible. No es el estress, no es la comida, no son los nervios. Y que es?














Asi que esta manyana decidí ir a un medico ayurvedico.
Caminaba por los callejones de cerca del crematorio cuando dentro de un templito azul celeste, en una sala de 3x2, sentados con las piernas cruzadas en el suelo estaban los pacientes, los de la sala de espera y el medico, un senyor muy muy mayor y arrugadito que hablaba poco pero con una seguridad y confianza aplastante. He podido asistir a las dos consultas previas. Al anterior le ha pedido que se tumbe, le ha tocado cuatro puntos y ha efectuado el diagnostico. Conmigo ha sido algo parecido. Me ha mirado a los ojos con una dulzura pero una profundidad que me ha dado la sensacion de que me iba a diagnosticar lo que tenia sin que se lo dijese yo. Te duele la cabeza? Hmmm. Y su mirada se ha suavizado como si se compadeciese de mis dolores. Vale, tumbate. Me ha presionado en un solo punto de la barriga. Te duele aqui? Y casi veo las estrellas. Hmmm. Tenemos que controlar el agua del estomago para poder controlar el aire de la cabeza. Todo esta relacionado. Que lado te duele mas? El derecho? Y si. Y tienes a veces tirones en el cuello/hombro derecho? Y tambien. Entonces me ha explicado que me tendria que poner un aceite por la nariz y con eso podremos liberar el pesado aire de la cabeza. Lo que tienes que evitar son los alimentos frios, porque no ayudan con el agua del estomago. Alimentos frios? Si: el arroz, los platanos, las naranjas y el yogur. Y han sido alimentos super basicos de mi dieta por Asia. Puff. Me ha parecido tan maravilloso que la medicina pueda explicarse en terminos tan sencillos de aire, agua, calor y frio que me he quedado hablando un rato con él y me ha recomendado un libro. Ahora sube arriba y recibiras las medicinas, son un poco caras pero veras como merece la pena. Y he subido y un senyor mayor con gafas de culo de vaso (uno de los pocos indios con gafas) de lentos movimientos ha contado las bolitas de colores de diversos frascos y las ha puesto en bolsitas y me ha explicado como tomarlas. Estas, te las tienes que tomar de 3 a 4 de la manyana. Antes de que salga el sol es el mejor momento para controlar el aire de la cabeza. Ponte el despertador y comprate un pastelito para despues. Y me ha sonreido complice, como si adivinase mi debilidad por los pastelitos. Al final, los tres medicamentos, tratamiento completo para 10 dias no han costado ni 2 euros. Y la visita gratuita. Los medicos ayurvedicos consideran que por tener tal conocimiento tienen la responsabilidad de ayudar al projimo sin fines lucrativos. Ademas todos los medicamentos son totalmente naturales y no tienen ningun tipo de efecto secundario. Hace replantearse la medicina tradicional y sobretodo lo demoniaco de la industria farmaceutica.













Pero el poder de los conocimientos de estos medicos es tal que pueden matar o reanimar a una persona con solo presionarles en un punto de su cuerpo. Tan alucinante que los temerosos colonizadores britanicos solian cortarles las manos.

Si alguien quiere mas informacion, esta peli me dejo alucinada. Y esta marca de productos ayurvedicos, esperemos que pronto haga envios a todo el mundo.

LA CAMPANYA DEL DIA

La Plataforma per la Llengua ha tramès entre diverses empreses, associacions empresarials i organismes de comerç un document amb el títol "Ja etiquetes en català? L'etiquetatge en català, una necessitat clau per a l'empresa moderna".

L'objectiu d'aquest material és respondre dubtes i donar arguments a les empreses en relació amb l'etiquetatge en català, amb la finalitat que posin al dia la qualitat en el tracte al consumidor català i etiquetin, per tant, també en la nostra llengua.

Fins ara, l'etiquetatge en català és clarament deficitari en molts productes.

Tant el document com el desplegable resum (que s'ha editat en català i anglès per difondre'l a les seus de les empreses de fora de l'àmbit lingüístic català) tracten qüestions com les raons per etiquetar en català, la situació legal pel que fa a l'etiquetatge, els drets del consumidor, el creixement darrerament molt notable de l'etiquetatge en llengua catalana, els beneficis d'aquesta inversió, la recepció per part del consumidor i altres qüestions diverses que poden interessar a totes les persones implicades en l'etiquetatge.

Així mateix, l'entitat destaca que hi ha més de 100 disposicions estatals que obliguen a incorporar el castellà en la majoria de dades obligatòries de l'etiquetatge de productes i que, per exemple, a la Comunitat Autònoma de Madrid hi ha una llei autonòmica específica que obliga a etiquetar en castellà (llei 11/1998 de Protección de les Consumidores y Usuarios), tot i que ja hi ha la llei estatal. Les empreses respecten aquestes Lleis, però no passa el mateix amb l'Estatut del Consumidor de Catalunya, que contempla el dret per part del consumidor de rebre aquestes informacions en català.

No pot ser que dins un mateix estat hi hagi ciutadans de primera i de segona i que en algunes comunitats autònomes les empreses respectin els drets reconeguts legalment del consumidor i en d'altres no.

Podeu descarregar-vos dos materials diferents:
1.- el document sencer
2.- el desplegable-resum, del qual se n'han editat 3.000 exemplars.

LA WEB DEL DIA

Els serveis de fotografia via satèl·lit, en una sola web
FlashEarth.com ofereix les de Yahoo!, Google, Microsoft i de la NASA.

Les fotografies via satèl·lit que es poden trobar a Google Maps o amb Google Earth són molt populars entre els usuaris d'internet, entre més coses perquè són molt detallades i pels mapes d'una bona part del planeta que les acompanyen. Però Google no és pas l'única institució que ofereix plànols i fotografies via satèl·lit de la Terra, també en brinden Ask.com, Yahoo, Microsoft i la NASA. Doncs bé, ara totes aquestes fotografies s'apleguen en una sola pàgina: FlashEarth.com.
El portal, obra de Paul Neave, un expert britànic en tecnologia Flash, proporciona les imatges de Google Maps, Yahoo! Maps, Microsoft Virtual Earth, Ask.com, OpenLayers i NASA Terra. També inclou la versió de Microsoft Virtual Earth, amb la toponímia de ciutats i països, i els mapes d'Ask.com. Cal tenir en compte que, si les fotografies de la majoria d'aquests serveis s'actualitzen poc, les de NASA Terra canvien cada dia i permeten de seguir l'evolució dels núvols que envolten el planeta.

Gràcies a FlashEarth.com també es poden comparar les fotografies de molts racons del planeta, diferents segons cada proveïdor. N'hi ha prou de cercar la que hom vulgui comparar i canviar la font de les imatges des del menú superior esquerre de la pantalla.

Però això no és tot, com han pogut comprovar els autors del bloc italià GisBlog.it, sobre Sistemes d'Informació Geogràfica, també serveix per evitar la censura. Microsoft no ofereix fotografies de la rodalia de la base nord-americana de Camp Darby (sud de Pisa), però Google Maps, sí. Per tant, amb FlashEarth.com és possible d'evitar la censura de les fotografies via satèl·lit, si algun dels serveis no l'aplica. Us adjunto les dues imatges: en una hi ha la base americana censurada i en l'altre no.

LA DITA DEL DIA

He patit molt, però agraesc aquest

moment de llum que tu em proporciones,

al meu costat, com llàntia de fang.

Vicent Andrés Estellés

Burjassot 1924- València 1993

LA TRIA DEL DIA

En Laporta ha dit que si un extraterrestre vingués a la terra hauria de conèixer tres coses:

La Coca-Cola, Walt Disney i el Barça.

Si un extraterrestre vingués a la terra quines tres coses creus TÚ que hauria de conèixer??

Algus exemples o coses podrien ser:

L'Escala, les anxoves i l'Empordà

El Sexe, el tabac i el Michael Jackson (potser l’home + extraterrestre de la terra)
Una ópera , el sexe i la xocolata.

Preservatius, Montserrat i el Mar.

La Renfe, la Cope i el Mundo (pq es vagin preparant)
El Barça, els Cargols i un bon vi.
La Patum, Bruce Springteen i l'escudella.
La Marihuana, l'Scarlett Johanson i el Rock.
La platja, els bolets i el cine.

La tele, els pirineus, Ferran Adrià.
Pink Floyd, peus de porc i internet.

Nusé, esculliu tres coses i penjeu-les.

L'ECLIPSI DEL DIA

Dissabte Passat: Eclipsi de lluna.

































Fotos: Company JRC.

LA IDEA DEL DIA

Tothom pot tenir una terrasseta.

El preu estratosfèric dels pisos, l'ensarronada que han de sofrir els qui aconsegueixen de comprar-ne un, normalment fosc i minúscul, ha conduït Hofman Dujardin, un arquitecte neerlandès, a dissenyar una finestra que es transforma en una petita terrassa i que s'anomena Bloomframe. Tal com explica la publicitat, l'invent ofereix l'oportunitat d'aprofitar màximament la superfície d'un apartament.

LA FESTA DEL DIA

Hola, he començat a penjar les fotos de la festa del dissabte, encara no hi és tot. Però per fer-vos un tastet podeu entrar al blog on ho penjaré tot i podeu començar a veure coses.

http://vintiset.blogspot.com/

Perdoneu el retard. Semblo la RENFE.

EL DESGABELL DEL DIA

RENFE

RENFE és un desgabell. Durant tota la tarda d'ahir Montcada va tenir un o dos trens aturats a l'estació. Rodalies, Catalunya Exprés, Talgo, .... de tota mena. I alguns acumulaven retards considerables.

Ja cap el tard, després del nostre partit de futbol, després del nostre sopar a l'ABI, vem sortir a veure qué pasava. Hi havia un tren que venia de Girona i ja portava 3 hores de viatge i no sabien quan podrien arribar a BCN. Com la gent de l'ABI som molt sociables, doncs ven nar a xerrar una mica amb ells. Les portes eren tancades i no podien baixar. De manera que ens vem intercanviar els mòbils amb les noies de dins. Evidentment eren noies amb qui voliem "intercanviar informació."

Al final vem aconseguir que el conductor obrís les portes del tren, baixés tothom qui vulgués i les vem portar a l'ABI a fer un café, uns altres van trucar demanant un taxí, i altres van tornar a pujar al tren per marxar al cap d'una estona fins.... la propera parada. Nosaltres ens vem fer la foto davant el tren, ocupant les vies, solidaritzant-nos amb tots els viatgers, però no vem impedir la seva marxa. Adeu adeu!. I com les barreres estaven baixades sense cap sentit, amb el tren parat estona i estona a l'estació, sense poder circular pel poble lliurememt, doncs al final, algú es va prendre la justicia per la seva part i va "alliberar" el poble de la barrera. Ja eren quarts de dues, i un tren venia de Barcelona...