LA PREGUNTA DEL DIA

Jo no he sigut mai de les persones que em posava una hora límit per tornar a casa. És una cosa que sempre m’han retret. I és que quan estava a gust amb algun amic, alguna amiga, un company de feina, o algú que acabava de conèixer no podia dir prou. Era un error?

Ara és igual però diferent. Perque hi ha vegades que no pots dir prou, que surts a fer una cervessa, que no deixa de ser una excusa per estar una estona prop d´algú i poder estar xerrant una bona estona amb aquest algú, i aquest algú, la cervesa, la conversa i aquestes coses et fan que t´oblidis de mirar el rellotge que mai porto, i te n’adones que se t’ ha fet tard, que tanquen el bar on ets i penses que potser sería bó anar cap a casa, però no et ve de gust per què hi estàs a gust, i acabes en un "garito" d´aquells que mai havíes entrat, i t´oblides de que hi ha música, i t´oblides de que hi ha més gent, i la matinada avança i arriba el matí i ara sí, has d´anar a casa, però en voldríes més, per què estàs a gust i no t´agradaría trencar el moment, però marxes, i te'n vas a dormir i t´adorms, però sents que en vols més....
No us pasa a vosaltres?