L'ADEU DEL DIA

DIR ADÉU A LLACH


Lluís Llach ha plegat. Molts podem considerar que ara ens quedarem orfes de la banda sonora de la nostra vida, si més no d'una part de la nostra vida. D'aquella época on el nostre cor va viure el despertar del nacionalisme, la lluita reivindicativa dels nostres anys més jovenivols, molt més plàcida que la lluita dels nostres pares o la guerra dels nostres avis. Però també orfes de les seves cançons d'amor, potser les primeres que escoltàvem, potser les primeres que vàrem utilitzar. Sigui com sigui ja ha plegat, ens queden els seus discos, la seva música, els nostres records i aquells moments llach. ¿Quin és el vostre moment Llach?



QUE TINGUEM SORT

Si em dius adéu,
vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell
trenqui l’harmonia del seu cant.

Que tinguis sort
i que trobis el que t’ha mancat
en mi.

Si em dius “et vull”,
que el sol faci el dia molt més llarg,
i així, robar
temps al temps d’un rellotge aturat.

Que tinguem sort,
que trobem tot el que ens va mancar
ahir.

I així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.
Què demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.

Si véns amb mi,
no demanis un camí planer,
ni estels d’argent,
ni un demà ple de promeses, sols
un poc de sort,
i que la vida ens doni un camí
ben llarg.