ELS DEURES DEL DIA

Abans d’ahir es va acabar el paper higiènic a casa, i per tant varem procedir a fer el que feien a casa dels pares quan jo era infantó. Vaig agafar "les vanguardies" i les vaig retallar en mesura oportuna per cobrir abastament l’epiteli anal. Feia temps que no procedia a fer manualitats, i acabat la feina em vaig sentir satisfet, però ai las!, en casa de pobre poc dura l’alegria, entre els fulls dedicats a la neteja del cutis del darrera i havien imatges de la nostra família reial!.

Així doncs un altre cop tisores en mà vaig procedir a retallar a fi de salvaguardar tant venerables imatges de destí tant execrable.
Aquest cop quan vaig acabar, em restà un desassossec d’intranquil·litat. Que podria fer jo per reservar una bona fi a les il·lustres siluetes?

De moment mentre ho pensava, les vaig guardar en una capsa on guardo certes delicatessen i les vaig guardar a la tauleta de nit. Caldria pensar-hi quina finalitat digne podria reservar a aquelles imatges?, vaig posar el cap al coixí sabent que tenia un deure pendent.

Avui la meva dona, quan he arribat a casa m’ha fotut una esbroncada de les que els veïns posen l’orella enganxada a la paret: M’ha trobat les siluetes dins la caixa mentre m’endreçava els mitjons, i tot mirant-les amb curiositat, (i mira que en son de xafarderes, les dones!), les ha mirat per la cara que no tocava i allà estaven retallades unes mamelles i un text que deien:

Bonita y Sumisa a tu disposición.
En un altre hi havia el telèfon 803 25 42 42., amb un text que deia:
Conmigo te correras al instante!

La dona no ha volgut seguir, mirant mes retalls ha agafat totes les estampes i les ha cremat!
Ha explicat als fills i als veïns el que la seva imaginació li elucubrava, i ningú em creu a mi:
Jo sols volia ser respectuós, amb les autoritats, que així m’ho van ensenyar i aquesta era la meva intenció.

Digueu-me bons àmics, ara que he perdut l’estimació de dona, fills i veïns, conservo l’estimació del reietó?.

Deures del dia:

Quin monarca va dir, la corona es un barret que no serveix per a res quan plou?
En quin poble tenen en el seu consistori, el retrat d’un borbó de cap per vall?
De quin borbó es tractava?

Apa siau.

EL NAIXEMENT DEL DIA

Un dia el Josep i la Marta, ens van sorprendre agradablement.
Entre excursió i excursió, pedalada i pedalada van tenir temps per ampliar la família.
I vet aquí que el resultat de la feina feta ja ha arribat. El passat 11 de Setembre va néixer la Mercè, un dia especial per a una personeta especial. Els pares m’han enviat una picture per penjar-la aquí al blog, és una foto xulíssima , com podeu comprovar.
El que és curiós, però gens estrany, és el comentari que em fa el feliç pare a l’enviar-me la foto. Mireu:

per cert, i com a curiositat del nom, Mercè... arribem a l'hospital i la llevadora ens diu ... com li direu?... i nosaltres, Mercè... i ens mira amb cara de pòker i ens diu... "no us ho creureu, però aquest nom avui en dia és súper original... " ...8 dies després inscrivint la nena pq ens donguin la targeta del catsalut... em pregunten... nom? ...i jo tot orgullós.. .Mercè... de nou cara de pòker... "ostres! ... per fi un nom normal!! estic tipa de winstons, kevins i joshuas..." ...si us plau pares, feu país, feu nació... que a casa vingueren i de casa ens tragueren!

I dit aixòs, moltes felicitats als nous pares, moltes felicitats a Sabadell (hem de vèncer a Terrassa!!) i Felicitats Mercè, que avui és el teu sant. Un petonet.

LA DENÚNCIA DEL DIA

NYAM NYAM!!

Les nits a Sabadell cada cop s’assemblen més a les nits de BCN. Suposo que serà per que la gent del Centre de l’univers volen que se’ls reconegui com a tals, com al centre de l’univers que son, i es deixi de parlar tant de BCN. Que si BCN per aquí, que si BCN per allà, que si BCN és la ciutat més cool, que si BCN és la ciutat més contaminada. Ja n’hi ha prou!! I aleshores el jovent ha decidit prendre mesures i aquí us mostro la primera cosa que s’han pensat. Cada nit de cada cap de setmana la plaça de l’ajuntament està plena de gent, de joves, bollycaos i altres ètnies similars, principalment. No fan cap mani anti-bustos, no escolten reaggeton, no fan el botellon, fan el “bocaton”. Això consisteix en entrar a una coneguda franquícia (de la que no diré el nom), arreplegar un parell de bocates, unes patates, una birra, menjar-s’ho tot als bancs de la plaça o voltants i després llençar-ho tot pel terra. Queda tota la plaça coberta de les seves deixalles. Els papers i bosses es poden recollir, però la taca d’oli i fregits que es va fent cada dia més gran i més gran a la porta de l’establiment i per tota la plaça ja és una altra història. Però... què més dóna? La plaça és de tots i ja vindrà la brigada a netejar-ho! A veure qui els diu res. A veure qui els fa entendre que no fan bé. La gent passa i murmura. La gent es queixa a casa seva. La gent al final ho xiuxiueja a cau d’orella de l’alcalde.
Però ningú els diu res. Ai si fossin nouvinguts!! Ep! Un moment.... ho diré d’una altra manera: ai si fossin immigrants!! Encara ho puc dir d’una altra manera: ai si fossin una panda de moros embrutant tota la plaça !!!

Llàstima que aquest jovent no entenguin que gràcies a tot això, a txorrades com aquesta, després els alcaldes, tant llestos com son, tant tolerants com son, tant recaptadors com son, comencen a sentir-se legitimats per fer i desfer, lliurament , en contra d’aquestes actituds tot posant normatives d’aquelles que fan pensar. A BCN n’hi ha moltes: Si et pixes al carrer: multa, si crides al carrer: multa , segons com vagis en bici: multa, si vas sense samarreta:multa, segons on fumis: multa, aviat si vas en xancletes pel carrer: multa.
Nois de Sabadell seguiu aixins! I aviat el vostre alcalde, un bon exemple d’alcalde d’aquests, ens convidarà, a tots, a pagar multes cada cop que algú mengi pel carrer.

ELS AMICS DEL DIA

El TONI m'envia aquest escrit per a que el penji:

Cada any des de ja fa uns quants la setmana abans de la Mercé em passo a saludar a uns amics que es reuneixen al Pati Manning a Barcelona (el pati del costat del CCCB). Aquesta setmana es reuneixen la majoria de gegants de Barcelona (excepte els que queden exposats al palau de la Virreina , també aquesta setmana, junt amb la resta del seguici popular). La primera vegada em va impressionar la seva distribució tots mirant cap a la porta. Desprès de veure-ls any rere any, quan entro ja els saludo, rellegeixo les dades de la seva construcció, els seu pes, nom i barri, i començo a parlar amb algun d’ells i a preguntar-lis per la família. Si passeu pel centre de Barcelona no desaprofiteu la oportunitat de “saludar” a tota aquesta gent. Alguns de ells tindran feina durant el cap de setmana amunt i desprès marxaran cadascú al seu barri, fins l’any que ve. TONI AA

EL COLOR DEL DIA

Hola a toton!
Una nit d’aquestes passejàvem per Cerdanyola. A l’arribar a la nova plaça de l’església ens vem trobar amb una imatge que no sabíem si ens feia por o ens feia riure. Però indiferents no ens va deixar. Era l’església il·luminada en color verd. Verd pàl·lid, verd guateque anys 70, no era un verd alegre, atraient o bonic. Era decadent. I vaig pensar que per què la il·luminen d’aquest color?? Quan feia COU vaig triar “historia de l’art” i allà una professora molt sentida, Carolina es deia, holandesa per més detalls, que vivia amb passió l’art, que no escatimava mai elogis ni adjectius quan ens passava diapos dels quadres de Velazquez, o de les voltes o gàrgoles de qualsevol catedral gòtica, doncs un dia ens va explicar que a l’antiga Grècia, tots els temples clàssics que ara veiem i coneixem, per exemple, el partenó, doncs no eren blancs com els coneixem actualment, no, no, els tenien pintats de colors, en concret el partenó era groc, blau i vermell. De la mateixa manera les columnes tan perfectes que veiem, realment no estan proporcionades, son més amples pel centre que pels extrems. Els grecs es van adonar que quan les feien perfectes, proporcionades, doncs el nostre ull humà, imperfecte com és, les aprimava pel centre, de manera que per corregir l’error humà les van fer abombades pel centre i ara i així les veiem perfectes. Blanques, per que amb els anys la pintura ha desaparegut, però amb l’amplada perfecta. Els grecs encara no havien descobert que les podíem il·luminar enlloc de pintar, però a Cerdanyola si que ho han descobert. I ja sabem que les comparacions sempre son odioses però, si haig de triar entre el partenó pintat de vius colors fa 3000 anys o l’església de Cerdanyola il·luminada en verd .... doncs em deprimeixo per que no veig que amb tants anys d’evolució haguem millorat gaire. O si?

LA JUGUESCA DEL DIA

BENVINGUTS A LA NOVA JUGUESCA!!!
La setmana pasada vem nar a dinar a "LA COLOMA" al port del Masnou. Era el desenllaç de la juguesca dels pantans i de l'aigua acumulada. EL dinar va anar molt bé. Vem ser 10 personetes, la meitat va menjar de franc i la resta no. Ja sabeu com funciona això. EL més important del menjar però, va ser la nova juguesca que vem plantejar-nos entre nosaltres i que , des d'aqui, ara faig extensiva a tots els que vulgueu.

La juguesca diu així:

"Al finalitzar la primera volta de la lliga (jornada 19, a jugar el cap de setmana del 13 de gener de 2008) quina serà la diferència de punts i de gols entre els dos equips de BARCELONA, o sigui entre el BARÇA i l'ESPANYOL?? "


En la vostra juguesca heu d'indicar a favor de quin equip seran els punts. En cas que hi hagi més d'una persona que indiquin els mateixos punts, es tindrà en compte qui dels dos s'ha apropat més en els gols, però sempre tindrà prioritat la proximitat en punts. Vaja, igual que en la classificació normal de la lliga. Fàcil oi? NO em feu posar exemples com si fóssim nens de parvulari sisplau. Si el Joan no ho enten.... ja li explicarem quan el veiem.


Ja sabeu que la meitat que més s'aproximi al resultat real tindrà el dinar pagat al restaurant que decidirem en uns dies i farem públic aquí. La meitat que més s'allunyi .... ho pagarà TOT.
Encara que no vulgueu venir al dinar podeu afegir la vostra juguesca aquí mateix en un comentari, però indiqueu que no voleu venir a dinar. També fàcil oi??

Espero que la Laura no digui ara que seguim sent uns frikis i faci una juguesca.

AH! el plaç per considerar les juguesques vàlides finalitza avui a les 12:00, però com ho he penjat molt tard, ho podem ampliar fins dissabte a les 20:00, que és quan comença a jugar l'Espanyol el dissabte.

SORT A TOTS!!

WOLA WAPOS!
L'altre dia vaig nar a dinar a un restaurant prou conegut per molts dels asidus a aquest blog. I en mirar el menú em trobo això de la foto.
Em va semblar veure un munt de faltes i clar, els hi ho vaig dir:
"Ep, maco, quem sembla molt bé, super bé, super rebé que ho possis també en català, però és que hi ha faltes, culleres! (i vaig dir culleres i no collons perque estava en un restaurant) i no costaria gaire arreglar-lo, m'ho passes per mail (i li vaig donar el meu mail) i alguna cosa fariem, no? "
I em van mirar amb una cara de sorpresa, bocabadats.... i aleshores em vaig adonar que estava fent el ridícul! No vaig atinar a veure que ho tenien en Montillesc!! Però no era el Montillesc normal, el de les classes baixes, era la variant culta del montillesc. Jo estic acostumat a que "Melocoton" es digui "Malucotó" i no "prèsac", i clar, això em va desarmar. Mon-t-getes amb "t" dòna més prestigi a la paraula, com MonTserrat, i si podem fer els plurals acabats en "a".... perque els fem en "e". O sigui que si Alubias en Montillesc és alubias, doncs aleshores tenen una falta en Blanques, que hauria de ser Blanquas.
Home, alguna cosa els havia de trobar. I finalment els vaig felicitar per tenir dos collons (i no culleres) i fer el seu menú en Montillesc Cult. Que Cools que són!!

L'HOMENATGE DEL DIA

Hola a toton! A l'espera de tenir les fotos oficials de l'acte d'homenatge del 11 de setembre, sí us puc oferir un parell de fotos dels rams de flors que vem entregar. I ja posats us puc explicar una mica com va nar l'acte institucional que va organitzar l'ajuntament de Montcada.
Per començar crec que va estar ben organitzat, suposo que amb els anys han agafat experiència i cada any ho saben fer millor. Però no entenc per que l'ajuntament contracta grallers i una banda de músics de fora del poble... qué no n'hi ha al poble?? Segurament si , però ells no es preocupen d'ajudar o col.laborar amb les entitats del poble. Per cert els grallers feien massa soroll i en canvi el quartet de música clàssica no s'escoltava, quasi millor per que em sembla que tampoc van tocar cap cançò catalana. AL pobre noi presentador no paraven de colar-se-li les entitats: quan anunciava una entrava una altra, ja no sabia com fer-ho.
El discurs de l'alcalde va ser bastant dolent. No entenc a cuento de qué ens va parlar de les obres del soterrament ( de la nacional i de la via) en un dia com el de la diada. Però clar, ell va a la seva bola, ell vol q se'l recordi com l'alcalde del soterrament i ja veureu com sempre sempre sempre fins el final del seu mandat ens ho anirà treient a cada discurset que faci.
Tampoc entenc la postura d'ERC, dels regidors, de no ser-hi presents. SI no voleu ser-hi per queixar-vos del que sigui... doncs no aneu. Que no vagi ningú. Però anar a fer el numeret de la pancarta (l'ajuntament sencer va estar nerviós fins que la van obrir i es veure el que posava), i voler sense poder intentar influir en l'acte... doncs no va enlloc. L'any vinent es tornarà a fer igual. Va estar molt ben pensat repartir estelades petites de paper, omplint la plaça d'estelades, com a resposta a l'incident de l'any passat amb l'estelada del Jordi.
I la presència dels regidors del PP, que ni canten l'himne, i la seva actitud arrogant i distant tampoc la entenc.
De manera que a ningú li agra da l'acte: Es podria fer diferent, si, es podria millorar, molt, es podria fer més digne, segur.
SI no ens agrada aquest acte institucional.... canviem-lo! Però ara per ara, és el que hi ha.

LA MARXA DEL DIA

Montcada i Reixac, 11 de setembre del 2007

ÈXIT DE LA PRIMERA MARXA REIVINDICATIVA DE LA CAL

La primera Marxa Reivindicativa, promoguda per la CAL Montcada i Reixac, amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, que tingué lloc el passat 10 de setembre, va comptar amb l’assistència d’una vuitantena de persones. La presidenta de l’associació, Marta Serra, considera que l’acte va ser un èxit “perquè tot va sortir molt bé i el nombre d’assistents superava les nostres espectatives més optimistes”.

La marxa va començar a la plaça Lluís Companys a les nou del vespre, on es van llegir textos reivindicatius amb motiu de l’11 de setembre; i va acabar a la plaça Salvador Espriu de Masrampinyo, on tres ciutadans de Montcada, Cèsar Vilagut, Joan Paredes i Yahia Haddaoui, van llegir el manifest. Durant el recorregut, amenitzat pel so de les gralles i amb torxes enceses, també es va fer la lectura d’altres textos, com el del discurs de Pau Casals a l’ONU o l’Acte de Sobirania de Lluís Maria Xirinacs.

Marta Serra ha explicat que l’acte estava inspirat en la “Marxa dels Vigatans” i animava a la resta d’associacions de Montcada i Reixac a participar en l’organització del mateix de cara l’any vinent: “Des de la CAL ens agradaria fer d’aquesta marxa una tradició i obrir-la a totes les entitats del municipi”.

La comitiva estava encapçalada per una pancarta amb el lema “Marxa de Torxes per la llengua i la cultura catalanes”. A l’acabament de l’acte, els organitzadors de la CAL van oferir rom cremat

als assistents.

Doncs si, la marxa va estar molt bé. Però estic segur que es pot millorar i l'any vinent segur que sortirà molt millor i la participació serà més gran.

Darrera de l'acte hi ha molta feina d'organització. I des del primer moment, des de la idea de l'Àngel, fins la col.laboració desinteresada totalment tant de KOALA PROJECTS, que ens van deixar el sistema de só, com de PENTINA EL GAT que va col.laborar amb material,

com els membres del SLC (servei local de català) , tothom ha col.laborat amb moltes ganes per dur a terme el projecte. Els parlaments van estar genials, i la lectura del manifest va ser molt maca. Vem escollir tres persones per diferents motius: el Cesar Vilagut, una persona gran, per que ha viscut i patit en la seva vida la repressió de l'anterior règim polític, el Joan, i el Marc, els meus nebots, de 9 i 7 anys, que son el nostre futur i pel qual lluitem, i el Yahia, un nouvingut del Marroc, totalment adaptat a la nostra cultura i llengua com a símbol d'integració.

LA marxa ja és una realitat, pesi a qui pesi, i ja hem començat a establir llaços amb altres entitats per a que la de l'any vinent sigui més participativa, més festiva i més reivindicativa. GRÀCIES A TOTS.

Ens veiem al CORRELLENGUA, a finals d'OCTUBRE. Aviat més info.

Xavi-e

LA NOTA DEL DIA

Nota de premsa del PP
El Partit Popular ens ha fet arrivar ( dilluns 10 de setembre) la següent nota de premsa sobre els actes organitzats per la CAL de Montcada referits a la Diada :

El Partit Popular de Montcada califica de “escándalo democrático” el homenaje a Xirinacs.

La coordinadora de asociaciones de la lengua catalana ha convocado unos actos con motivo de la Diada. El lunes 10 de septiembre, la Coordinadora de Asociaciones de la Lengua Catalana ha convocado una jornada reivindicativa, en la que se leerán fragmentos del Acto de Soberanía de Lluís Maria Xirinacs. Por este motivo, la portavoz del Partit Popular de Montcada i Reixac, Eva García ha afirmado que “es un escándalo democrático que se haga un homenaje a un personaje siniestro como fue Xirinacs que había defendido a las organizaciones terroristas y justificado sus actuaciones llegándose a calificar a sí mismo como "amigo de ETA"”. En esta misma línea, García ha declarado que “un individuo que fue condenado por la Audiencia Nacional por hacer apología del terrorismo no merece ningún reconocimiento sino más bien intentar olvidarlo para siempre. Me preocupa pensar que en nuestra ciudad hay personas que puedan recordar a un personaje de tal bajeza moral, creo que es síntoma de una sociedad enferma”.

No seré jo qui comenti aquest comunicat de premsa del PP.
Voleu deixar algun comentari??
O potser el millor és no fotre ni cas i nosaltres continuar a la nostra, és a dir, a construir pais, mentres ell es dedicaran, com sempre, a destruir-lo.

LA MARXA DEL DIA

Montcada i Reixac, 6 de setembre del 2007

LA CAL MONTCADA I REIXAC
ORGANITZA UNA MARXA REIVINDICATIVA PER LA DIADA


El nucli local de la CAL (Coordinadora d’Associacions per la llengua) organitza una “Marxa de Torxes” reivindicativa pels carrers de Montcada el proper dilluns 10 de Setembre a les 21.00h.

La marxa, inspirada en la marxa dels vigatans que es fa cada any a Osona, començarà a la Plaça Lluís Companys i acabarà a la Plaça Salvador Espriu de MasRampinyo, passant per carrers tan emblemàtics com el carrer Major, la Rambla dels Països Catalans o l’avinguda de Catalunya.

Durant el recorregut es llegiran diferents fragments de textos relacionats amb l’esperit reivindicatiu de la DIADA, com “El Manifest de la Comissió 11 de Setembre Montcada”, el “Discurs de’n Pau Casals a la ONU” i, com a record especial “l’Acte de sobirania” de’n LLuís Maria Xirinacs.

Els encarregats de llegir els textos seran diferents persones de tots els àmbits socials i culturals de Montcada i Reixac.

Per acabar l’acte hi haurà rom cremat per tothom.

La “Cal” anima a tots els Montcadencs/ques a participar d’aquest acte de compromís amb la nostra llengua, cultura i país, una marxa que enllaça el passat amb el present, el record i la fe en l’esdevenidor, un símbol de les aspiracions de llibertat que té la ciutadania, una marxa aglutinadora dels diferents parers, oberta a tothom, participativa i de caracter multigeneracional. Tot un poble que marxa cap a la llibertat. Us hi esperem!

L'ACTE DEL DIA

ELS ARTICLES DEL DIA

I still havent seen the beach!!

Avui per fi he trobat els articles de l'Astrid. (Ep! ja no li dic Ingrid, ni Pilgrim, ni Astor (com la Margaret), ja m'he aprés el nom... ). Ja fa temps que m'en parleu, per a que me'ls miri, però fins ara havia passat. Havia passat de buscar-los vull dir. Però mira, l'altre dia ella mateixa em va dir on trobar-los i, clar, així tot és molt més fàcil, i ja he començat a fer-los una ullada. Bé, realment va ser una àvida lectura. I que us puc dir, que els articles de política son un pal, però no un pal per que estiguin mal fets, no, al contrari, son àgils i inteligents, senzillament per que no m'agrada la temàtica, sempre parlant del mateix, els de dretes fotent-se dels d'esquerres, els d'esquerres carregant contra la dreta, uns fent bullir l'olla per aquí, els altres per allà, picabaralles esterils, però al final mai tenim el plat llest a taula. O el que és pitjor, els de fora venen i es foten el bullit (el peix bollit de la poesia) i jo em quedo sense TVG, autopistes, aeroport, seleccions, i això només son els entrants. I al final m'he de veure lluitant per defensar la meva llengua i escoltant com un ex-molthonorable iaiet m'està no-proposant que no-faci una vaga fiscal, que és com dir-me que deixi de posar ingredients a l'olla per que al final s'ho fotaran tot els de fora!! Però si això ja ho sabiem!!! I tú que vas fer quan cuinaves l'olla, toia??
Bé, m'estic escalfant, i, com sempre, millor deixar còrrer el tema gastronómic. Jo no us parlaré (gaire) d'aixós, ja ho fa l'Astrid i molts d'altres, de fer bullir l'olla.
Els articles de fumbol estan bé, ai! perdó, que no son de fumbol, que només son del Barça. Doncs això, que malgrat tenir dos pits diu coses ben clares i té raó. Però com la puc tenir jo dient tot el contrari, per que ja sabeu, cada un de naltros és un entrenador i cada un de naltros ho faria tot diferent, cada un a la seva manera. Vaja, fixa't , com en la cuina o en la política!
També m'ha dit que ha penjat articles sobre sexe. Encara no he arribat a cap. Ja us explicaré si al llit és tot diferent o com en la cuina, en la política i en el furbó.
Però el que més m'agrada son els articles en q et despulles, quan expliques el q et passa, com et sents, per que son escrits fets amb els sentiments a flor de pell, i aquests si que valen la pena llegir-los, i també intentar comprendre el que sent qui ho escriu, i intentar sentir el que sent, i deixar-te dur pel que sent, pel que t'arriba a transmetre. No per la indiferencia. He trobat alguns. M'han agradat. Continuaré llegint més. I procuraré afegir comentaris. (malgrat que ella no en contesti cap). Clar, tot aixòs si tinc temps, pq aquest post l'he començat a les 8:35 i .... mira quina hora se m'ha fet.
I ara em deixo d'enrollar i, m'agradaria penjar-vos aquí un escrit de l'Astrid, però no tinc el seu permís, ni tampoc ha afegit ella els "Creative Commons" en l'escrit, de manera que està tot legalment moooolt protegit i segur q ella no em dirà res si ho penjo aquí, però "il capo", potser sí i no em dona la puta gana ni de fer-li publicitat ni de perdre el temps amb ell. Era un que es deia: "El despit, una declaració d’amor", dels que m'han agradat.
Endavant!
Valens, ja us explicaré els "creative commons" .... demà. O no.

LA JUGUESCA DEL DIA

Atenció ja tenim els resultats de la juguesca dels pantans.

Segons l'Agencia catalana de l'aigua, l'estat dels embassaments de les conques internes de capacitat superior a 2 hm. a 31 /08/2007 era del 40,89 %.

De manera que els resultats queden així:

QUI JUGUESCA REAL DIFERENCIA valor absolut
Xavi 42,57 40,9 -1,68 1,68
Juanito 42,6 40,9 -1,71 1,71
XaviCosta 39 40,9 1,89 1,89
Enric Piera 35 40,9 5,89 5,89
MiquelÀngel 33,72 40,9 7,17 7,17
Noël 49,98 40,9 -9,09 9,09
Antonio 30 40,9 10,89 10,89
Toni+- 55 40,9 -14,11 14,11
Juli 56,28 40,9 -15,39 15,39

O sigui, els 4 primers, que son els 4 que s'han aproximat més al resultat real, han guanyat.

O sigui els 4 últims, que son els 4 que han de mirar més el temps a la tele, han perdut.

O sigui que els 4 primers aniran a dinar de franc.

O sigui que els 4 darrers hauran de pagar el dinar seu i el dels altres 4. ¿Qué no sabeu que els del temps de la tele sempre sempre sempre la pifien?

O sigui que la copa i el puru també entraven oi?

O sigui que amb el MiquelÀngel , que està al mig, ja vorem que fem.....

Us recordo que el dinar havia de ser el proper 9 del 9, però com és pont ho farem el primer dimecres possible, és a dir, el 12 del 9. S'ha proposat nar a "La Coloma" al port del Masnou. El Joan, un dels guanyadors (jo diria que és el primer cop que guanya) trucarà per reservar taula. Oi que sí?? Tots esteu convidats (cada convidat es paga el seu dinar). EL mateix dia es proposarà una nova juguesca de la qual tots podreu participar i que penjarem aquí. Si voleu venir deixeu un comentari aquí mateix.

C'est tout companyers!!

PD: Juli, ja pots deixar el parapluja a casa! que no ha plogut tant com volies malgrat les teves danses de la pluja, que vaja quin estiu ens has donat de pluja i fred......

LA FOTO DEL DIA

WOLA A TOTON!

Kin cap de setmana!! Entre concerts i festes d'aniversari no he parat gaire. Un altre concert dels "Amants" amb el mateix èxit de sempre. Aquest cop a Pineda, vaig tenir la impressió que tocaven més ràpid del normal, nusé, era una impressió. Al final ens vem assabentar que un dels violins (un d'ells) anava sueltu d'aigues majors.... je je. No sabem a quina hora va arribar a casa ni quantes parades va fer. Ràpid segur que hi va anar.

La festa d'aniversari del Dani, el Jordi i la Miriam, genial. Ens van agradar les fotos projectades a la paret, però també s'ha de reconeixer que no deixa de ser una putada que els amics comencin a passar fotos teves d'aquelles que no tens gaire ganes de tornar a veure i que sobretot serveixen per a que tothom es rigui una mica bastant de tú: Ep! les fotos de la borratxera aquella que vas lligar amb la més lletja del barri, la disfressa de gos de 4rt d'egb, la típica foto d'adolescent xulillo pentinat enrera amb acné a la cara, el piquillo amb un colega emulant el koeman i l'stoitxkov quan el barça va guanyar la copa d'europa, les fotos de la platja, en pilota picada quan tenies 3 anyets, i fotos similars, vem riure una estona.

Al final vem acabar al "cuervo" esmorzant. No tots, la Laura, l'Astrid i el Jordi es van clapar, i el Dani que feia estona que dormia es va despertar i va venir. No es volia perdre el seu "bocata de calamars" a quarts de vuit del matí.

No tinc fotos de la festa, encara, espero que la Laura o la Maite em passin alguna i ja us les penjaré. Oi que sí maques que em passareu alguna??

Però si he tingut temps per fer altres fotos, de llocs prou interessants per anar-hi. Nusé si les dues son de sales de festa o si les dues son de "menjars preparats". A vegades ens confonen amb el marketing. Valtros mateixos