LA CARTA-PREGUNTA DEL DIA

Hola a toton!!

Feia dies q no actualitzava la tonteria, massa feina!!. Però ara amb una mica més de calma i de temps espero poder tornar a agafar el ritme habitual. El passat dia 20 d'abril el company toni +- em va enviar un mail amb un missatge per a que el penjés aquí. I deia aixins:

Avui fa anys, un home, envaït per la malenconia, escrivia una famosa carta a una noia, que no veia feia molt de temps, recordant-li lo bé que ho havien passat amb la colla d’amics a un petita cabana als Pirineus, i com havien canviat les coses des d’aquell cap de setmana.
Quin es el text de la carta, o qui la va escriure?

Us puc donar més pistes, però no sé si el Toni +- estarà d'acord en donar-les.... bé, jo us les dono i a veure quin us en feu. LA pista és "avui fa 27 anys".

Penjeu en els comentaris les vostres respostes i ja sabeu, com sempre, qui l'encerti guanya un pot d'olives!!!

L'ÉXIT DEL DIA

Detenen a un personatge a Badalona per vendre haixix a menors tot anunciant-se amb el manuscrit que us adjunto. Boníssim!!

Ni escriptors mediatics, ni supervendes ni res de res, aquest va ser el text més llegit durant la diada de sant Jordi. estic segur!!!!

PD: TITUTO deu voler dir Institut. A veure els profes,.... és això no??

M'hagés agradat que hi hagués també una versió en català, estaria escrit en montillenc del de veritat. oi?

El text diu:

costo del gueno. vendo costo de guena calídas ha chabale rollao y no venir lo menore. esperar al lao de la bentana de detras mi casa y en lo banco de asentarse. no llamar la atension o no su vendo na. podei silbar o llamarme y sargo po la bentana vale 20 uros una barrita, ta bien. planos.

Clar, els mossos ho van entendre a la primera.

EL CONTE DEL DIA

DE MOMENT
Em vaig trobar una paraula. Al marge del camí. Vella i arrossinada, estava plena de brossa i tenia una mica de verdet. Es deia albúrnia. “On vas amb aquesta paraula tan galdosa?”, em deien els amics. “Que no veus que no et pot fer altra cosa que nosa? És vella, lletja i ningú la deu fer servir per a res. Vés a saber què vol dir!”. Jo sí que sabia què volia dir, que l’havia sentida molt a la meva terra per anomenar les gerres metàl·liques amb què els pagesos baixen la llet a la Seu. Però quan vaig mirar si era al diccionari, encara em va agradar més. També es deien d’aquesta manera les gerres de terrissa que contenen mel. Albúrnia de mel. M’agradava. Era de bon dir i de bon dur. La tenia arraulida a una vora de l’enteniment i semblava que em fes companyia. I llavors vaig veure la Maria dels Àngels.
La Maria dels Àngels m’agradava d’allò més. Sempre m’havia agradat. Molt. Però es veu que jo a ella, en canvi, no li feia gens el pes, perquè mai no en feia cabal, de mi. Sempre semblava tenir massa pressa per escoltar-me. Aquell capvespre, així que la vaig veure venir, la paraula trobada em va venir de sobte a la boca i la hi vaig amollar: “Albúrnia de mel!”. Es va parar i em va llançar una mirada entre esverada i sorpresa, amb l’entrecella arrufada. Aquesta vegada, però, es va aturar.

“Et sembla aquesta una bona paraula per dir a una noia?”, em va etzibar tota tibada.

“I tant!”, li vaig respondre, “m’agrada com sona quan te la dic: albúrnia de mel!”. El posat enterc de la Maria dels Àngels s’anava ablanint a poc a poc.

“No et sembla massa esdolceïda...?”.

“I ara!”, vaig replicar, “només és vella i poc coneguda. Ningú més te la dirà, mai. I, no sé, a mi em fa l’efecte que té alguna cosa de màgic...”.

“Vols dir?”, un somrís li havia nascut a una punta de la boca, la va recórrer de llarg a llarg i se li va escampar per tota la cara. Em va mirar amb ulls murris i va dir, abans d’anar-se’n, “Camanduler!”. Però em va deixar el somrís sencer. Realment devia ser màgica, la paraula, perquè m’havia donat més la Maria dels Àngels que totes les altres paraules del diccionari. I m’havia regalat una altra paraula. Albúrnia de camanduler...

Pep Albanell, escriptor i professor de l’Escola d’Escriptura.
("De moment" és un conte escrit per Pep Albanell amb motiu de la diada de Sant Jordi d’enguany –23 d’abril de 2007– per obsequiar totes les persones que han participat en la proposta “Apadrina una paraula”). "latonteriadeldia" va apadrinar la paraula ESPARVER.

LA DIADA DEL DIA

SANT JORDI GLORIÓS
Sant Jordi té una rosa mig desclosa,

pintada de vermell i de neguit;

Catalunya és el nom d'aquesta rosa,

i Sant Jordi la porta sobre el pit.

La rosa li ha contat gràcies i penes

i ell se l'estima fins qui sap a on,

i amb ella té més sang a dins les venes

per plantar cara a tots els dracs del món.

Josep Maria de Segarra (1894-1961)

FELIÇ SANT JORDI A TOTHOM!

LA CANÇÒ DEL DIA

Pare,
digueu-me què
li han fet al riu
que ja no canta.
Rellisca com un barb
mort sota un pam
d'escuma blanca.
Pare,
el riu ja no és el riu.
Pare,
abans que torni l'estiu
amagui tot el que és viu.

Pare,
digueu-me què
li han fet al bosc
que no hi ha arbres.
A l'hivern
no tindrem foc
ni a l'estiu lloc
on aturar-nos.
Pare,
el bosc ja no és el bosc.
Pare,
abans de que no es faci fosc
ompliu de vida el rebost.

Sense llenya i sense peixos, pare,
ens caldrà cremar la barca,
llaurar el blat per les enrunes, pare
i tancar amb tres panys la casa
i deia vostè,

pare,
si no hi ha pins
no es fan pinyons
ni cucs, ni ocells.
Pare,
on no hi ha flors
no es fan abelles,
cera, ni mel.
Pare,
que el camp ja no és el camp.
Pare,
demà del cel plourà sang.
El vent ho canta plorant.

Pare,
ja són aquí...
Monstres de carn
amb cucs de ferro.
Pare,
no, no tingeu por,
digueu que no,
que jo us espero.
Pare,
que estan matant la terra.
Pare,
deixeu de plorar
que ens han declarat la guerra.

LA CAIXA QUEIXA DEL DIA

UN JARDI MENYS

Molta setmana del canvi climàtic, molts programets a la tv, molt xerrar a la ràdio i molts articles publicats en els diaris. Però a l'hora de la veritat res de res. A Montcada hi ha una caixa que sempre m'havia semblat que portava això de l'obra social ben portat. Durant molts anys allotjava la biblioteca del poble (ara també però d'una altra manera...), col.laborava amb entitats subvencionant diferents actes, i es podia parlar amb ells. Darrerament no. Cada cop hem d'anar a queixar-nos per les comissions aplicades, per la subvenció que no arriba, .... i ara.... ja només faltava que es dediquessin a asfaltar el racó de jardí que tenien al davant. No era un jardinet molt gran, però ja quan era nen jugava a amagar-me dins aquell jardínet, normalment al darrera d'aquelles plantes més altes que jo i els meus germans. Els amics, al tornar d'escola, entravem per una banda, sortiem per l'altra. Era un racó agradable i fresc. Però ara van i el tallen, tot, palmeres, arbres, tot el verd arrasat, i els quatre arbrets que deixen els decoren ben decorats posant-los-hi al voltant un bonic marc de ciment. Al 2047 no hi haurà arbres. Al 2007 hi ha un jardi menys.

Els meus calés ja els han vist prou. I ara a queixar-nos, i ja us penjaré la resposta que ens donin.

Pare

digueu-me què li han fet al bosc

que no hi ha arbres.

A l'hivern no tindrem foc

ni a l'estiu lloc per aturar-se.

ELS DEURES DEL DIA

Quan un servidor feia de mestre d'escola existia un debat virulent entre la institució educativa i la societat que produïa una venda masiva de llibres sobre el tema, publicació d'articles periodístics a diari i debats televisius d'àmplia audiència. Es tractava del “Fracàs escolar”.
Qui fracassa?
L'escola?
L'alumne?
La societat?
La família?
El mestre?
Deu i sa mare?
Era un temps en que les inscripcions als cursos de formació permanent eren curulls, fins a tal punt d'obervoking que jo mateix vaig passar de ser-ne alumne a ser-ne professor, no gràcies als meus mèrits, sinó degut a l'alta demanda.
No us preocupeu, no vaig aconseguir aixecar el nivell de capacitació didàctica de ningú.
Però deu és compassiu i l'administració que vetlla per tots nosaltres, va trobar la manera de resoldre el problema del fracàs escolar, enlloc que els nois portessin a casa notes númeriques on se'ls avaluaven amb un 0, un 3, un 5 o un 9, varen passar a portar anotacions, com “Progressa adequadament”, “Cal que s'esforci més”, “Ha millorat però cal que s'esforci més”. Com que ningú queda per sota del 5, el problema del fracàs escolar resolt!!!.
Així es va arreglar la primària, pares, mestre, pedagogs, administrats i administradors a dormir tranquils.
La secundaria tenia un altre problema, hi havia quelcom que anava prou bé, que en deien BUP, i quelcom que era un desastre, que en deien F.P., malgrat que a altres llocs com Alemanya, era i es talment d'un èxit total. Solució per arreglar la F.P., fer un aiguabarreig amb el BUP i parir quelcom que es diu ESO.
Com que ara tot funciona de puta pena, no es produeixen comparacions indesitjables i problema resolt.
Així es va arreglar el contrast d'un model bo i un altre dolent, pares, mestre, pedagogs, administrats i administradors a dormir tranquils.
Avui explica la premsa que el Ministeri d'educació proposa que els xicots de Batxillerat passin al curs següent encara que en suspenguin 5 assignatures.
En aquella època que un servidor es creia allò de dretes-esquerres, pensava que les classes conservadores ja els anava bé que l'educació pública tingués la mateixa qualitat que la de l'afganistan, ja que ells podrien be portar la seva nissaga a la universitat de Navarra.
Ara el que crec es els nostres administradors vetllen a fi de que els administrats no els superin en la seva mediocre intel·ligència.
Los tiempos del florido pensil, estan por volver cual golodrina despistada por el cambio climàtico.
Quien pillara un Villar Palasi, a estas alturas!!
Deures del dia:
Quin ministre coneixia a la Sara Mago?
Apa siau.

XaviCosta

Hola a toton!

LLegeixo avui que s'ha fet la enquesta q es fa cada any per aquestes dates per saber una cosa tant interessant com:

Amb qui t'aniries a fer una cervessa???

I voleu saber quins han estat els resultats?? Doncs mireu, els catalans hem escollit com a personatges favorits per nar a fer una birra a:

1. Jordi Pujol.

2. Joan Manel Serrat

3. Andreu Buenafuente.

Però encara hi ha dades moooolt més interessants. Voleu saber quins han estat els personatges escollits pels madritlenyus?? Doncs a Madrit els resultats han estat:

1. Esperanza Aguirre

2. Penelope Crus.

Que ja té nasos la cosa, per que a tots dos llocs per començar s'ha triat un polític, i coneixent-los segur q akabem pagant naltros la birra, perq el Jordi (com a bon català) segur q no porta ni un euro i la Espe ja sabeu que com no arriba a final de mes.... I això qués una birreta, pq si fos un gintònic ja seria massa. I que no els veig jo fent un gintònic a aquest parell, vaja.

Però jo realment no triaria a cap d'aquests. Jo potser triaria millor a..... hmmmmmmm,

doncs mireu a:

1.- per fer una birra millor en Maragall, nooo? i un vinet, i una copa de cava, i un güisqui, i un conyac, i un baileys, un rom, un.......

2.- enlloc del Serrat seria millor el LLach, que ara està jubilat i tindriem per passar una estona més llarga.

3.- i si he de passar una estona agradable, prenent la birra, i parlant de qualsevol cosa, per exemple del temps que fa, doncs qui millor pel cas que la Monica López, la nostra dona del temps més televisiva, no?

I vosaltres?? quina seria la vostra tria????

LA BARRETINA DEL DIA

Descobrint la neobarretina
• El dissenyador Gerard Moliné exposa al FAD una col.lecció d'objectes d'inspiració rural.

La neobarretina que es pot transformar en gorra o buf.

La barretina, el porró i la bóta de vi havien quedat com a elements folklòrics de la simbologia popular catalana. Fins que el dissenyador Gerard Moliné els ha girat del revés per convertir-los en objectes usables que fins i tot podrien substituir l'horrible parafernàlia del souvenir turístic que arrasa a la Rambla. Són, diu el seu autor, "objectes amb denominació d'origen i un toc d'humor". Moliné, un barceloní que no pot passar tres setmanes sense trepitjar el seu poble, la Seu d'Urgell, proposa una col.lecció artesanal basada en la tradició que qualifica de neorural i etnolab. La sèrie s'exposa a la cripta del FAD (Foment de les Arts i el Disseny) a partir de demà. La seva Neobarretina negre-i-vermella té una cremallera invisible que la converteix en gorra amb orelleres o buf per al coll. El porró es fusiona amb una copa de conyac i es transforma en un Coporró, "una manera sofisticada i popular de beure el vi", que fa artesanalment una empresa de Badalona. El Botabrick és una bóta de vi de pell de cabra amb forma de tetrabric. La fabricarà amb ajuda d'un boter de Móra d'Ebre, l'únic que queda a Catalunya. La col.lecció conté també un USB que s'incrusta en una creu, un Migtest o test que surt del balcó i es posa a la prestatgeria i un parell de gerros de ceràmica. Un morter i una cullera de fusta inspirada en les que usaven els pastors per als seus guisats de muntanya renoven l'aixovar culinari. Hi ha també unes espardenyes d'espart amb una tira reflectant. L'estampat a quadros, el dels mocadors de fer farcells de tota la vida, és el mateix que el de la Bossa Catalana que va dissenyar amb Martín de Azúa i que se segueix produint en un centre de reinserció social. Moliné pretén que els dissenys estiguin produïts a mitges amb artesans, "gent amable que s'hi implica molt". Són productes alternatius i minoritaris que, sens dubte, "no es fan a la Xina".

ROSARIO FONTOVA
www.elperiodico.cat

LA DITA DEL DIA

Minsa cosa és una agulla i,

amb el seu fer i desfer,

quan no et vesteix et despulla.

Caterina Albert i Paradís [Víctor Català] (l'Escala, 1869-1966)

EL VIATGE DEL DIA

Unes fotos de setmana santa a terres SEMPRE catalanes....
1- la resistencia catalana a l'altra banda de l'imposada frontera no descansa. Fins en llocs ben sagrats reivindiquen la catalanitat...

2 - En diuen humor prenatal. Bun es podria traduir com a brioixet o panet.

3 - Setmana santa forever.... ens hem de centrar en la resurrecció i res ens pot distreure... tot ben tapadet...

4 - Som al monestir benedictí de Sant Martí del Canigó... i que no n'és de bonic?

5 - Les tombes de Elisabet, segona esposa de Guifré II, i del mateix Guifré II, fill del fundador de Catalunya Guifré. El pelut :-)

6-7 - Descens vertiginós i perillós per un camí on una monja ens va dir que ni ho intentéssim, que s'havia de creuar una cascada! Que pocs éren els que ho havíen aconseguit! Va sonar a tal maledicció que cap allà falta gent...

8 - Que no n'aprendran mai aquests francesos? CATALUNYA nord!

9 - Aix.... què bonic que és el Cadí.... i tot ben nevadet....

vinga nois!
fins ben aviat!
JOSEP REIG

EL PAPU DEL DIA

Hola Xavi estic provant un portatil i sembla que funciona. He entrat a la Biblioteca de Garcilaso i des d'aquí, gràcies a l'espai Wi-Fi, t'estic escrivint. Se m'ha ocorregut que realment no vaig contestar el que tu demanaves ja que les paraules que et vaig posar si que les utilitzen els mallorquins quan fan referència a un Tomàquet, a un préssec o al saîm per fer les ensaïmades típiques de Mallorca. Mira la paraula que en realitat a mi em fa molta gràcia és una que diu la meva iaia Lola, la paraula és: PAPU.

Un PAPU , segons la meva iaia, és una persona una mica aturada amb falta d'iniciativa i amb les capacitats intel.lectuals una mica minvades. Així la primera vegada que li vaig sentir a dir aquesta expressió va ser quan la iaia fèia referéncia a un pintor que li havia de pintar no se quina paret de casa seva i l'home li deia que vindria l'endemá però no venia mai, la meva ávia va dir:

-Aquest home sembla bona persona, encara que és una mica papu.

Altres cops la meva iaia ha emprat aquest mot per designar a algú que realment és un curt de gambals.

-Aquest si que és un bon papu!!

A mi sempre m'ha fet molta gràcia aquesta paraula, i d'aquesta manera l'he acabat utilitzant. A partir d'aquest escrit i aprofitant que em tobo en una Biblioteca Pública se m'ha ocorregut la idea de veure quina era la definició que en donava el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans i la meva sorpresa ha estat majúscula quan he comprovat el que deia:

Papu (papus) Ésser fantástic amb què es fa por a les criatures.

Exemple: passava un papu que s'enduia els nens dolents.

Aquest significat evidentment no té res a veure amb el que li dóna la meva iaia i el que jo mateix ja li donava per fet. M'ha intrigat tan el tema que fins i tot he consultat el Diccionari Enciclopèdic Català-Valencià-Balear Alcover i he trobat alguna cosa més:

PAPU o PAPO:

1. Cuca, insecte no volador en general.

2. Fantasma o ésser imaginari amb què es fa por a les criatures o a les persones neuròtiques.

3. Cucurulla que va a la Processó de Setmana Santa

4. Home tímid i esquerp, que deuig el tracte amb les altres persones.

Potser aquesta darrera acepció és la més propera a la que li dóna la iaia Lola, peró en tot cas no és la mateixa. M'agrada la paraula PAPU amb el significat que li dóna la meva iaia Lola i de fet li he sentit ha dir tants cops que per a mi el significat és el que he esmentat en primer lloc. Aixi que no sé si realment es tracta d'un mot inventat o "recollit" en la Montcada d'abans de la Guerra per la meva iaia. Pot ser fóra bo saber si algú havia sentit a anomenar aquesta paraula alguna vegada i aquesta estava dotada del significat que ja he dit. Si és així potser podria posar-me en contacte amb l'Institut d'Estudis Catalans per rescatar-la de l'oblit i que pogués ser utilitzada per les futures generacions de catalans. Aquí queda doncs, la meva paraula escollida: PAPU.

Apa adeu siau, i no sigueu papus!

PD: si algú em pot proporcionar informació addicional sobre aquesta paraula li estaré molt agraït, escriviu a : itaca1999@hotmail.com

RICARD.

LA JUGUESCA DEL DIA

hola a toton de nou!!

Ara us explico la nova juguesca i les condicions per participar.

No us talleu i participeu.

A vore (q vol dir "a veure")

Aquest cop hem triat una temàtica que ara està de moda: el canvi climàtic!!. Ja en vem fer una de caire social, una de caire esportiu, una altra de caire polític i ara aquesta que diu aixins:

En el dia d'avui 4 del 4, quatre d'abril, els pantans de Catalunya estan al 38,2% de la seva capacitat. (Adjunto foto del diari "la Vanguardia" on consta aquesta dada. ) (i ja sabeu el q diuen, si la vanguardia diu q les vaques volen.... o que el mas serà el president doncs.....) La juguesca consisteix en dir quina quantitat d'aigua emmagetzemada tindran els pantans del nostre pais, Catalunya, el proper 31 d'Agost. Aquesta dada serà verificada amb la dada que publica "la Vanguardia" el mateix dia. Altres dades no valdran.

S'ha de dir un número, per exemple, el 56,7% o el 13,5 %. Totes les dades rebudes seran recopilades i guardades i publicades aquí mateix. El dia 31 d'agost les compararem amb la dada real i, de tots els participants, la meitat que més s'aproximi a la dada real tindran el dinar de franc. La meitat dels participants que més s'allunyin pagaran el dinar a l'altra meitat.

Hi ha un comodí a disposició dels participants, que si algú l'aconsegueix tindrà el dinar de franc assegurat. No el publico, si el vols saber ... participa, ens ho preguntes i te l'explicarem.

El dinar el farem el proper 12 de setembre, l'hauriem de fer el proper 9 del 9, però cau en diumenge ... de manera que ho passem al primer dimecres hàbil, que resulta q és el 12 de setembre, l'endemà de la diada. El restaurant encara està per triar.

Els que volgeu participar teniu una setmana per dir o fer la vostra previsió. EL proper dimecres 18 d'abril a les 12 del migdia quedarà tancat el plaç per fer la vostra proposta. La podeu afegir aquí mateix en un comentari, o responent l'email que rebreu amb la vostra dada.

Podeu començar a consultar toooootes les webs del temps, tooootes les webs de previsions, les de la NASA la ESA i la CHINAweather, feu els vostres excels, les vostres estadístiques dels darrers 10 anys o més, però si no vol ploure...... no plourà. O si. O no.

SORT A TOTHOM!!!!!

EL DINAR DEL DIA

wola a toton!!

El passat 4 del 4 vem fer el menjar q teniem pendent de la juguesca. Ara us explico el menjar i en el proper post (o sigui el q està a sobre) la juguesca.


Quet cop vem nar a dinar a casa agustí (c/bergara 5), on vem dinar força bé i el més important de tot... vem pensar la nova juguesca. Aquest cop només erem 6 (tema vacances...) i els que pagaven la juguesca van estar molt contents del fet. Aqui us penjo una foto dels assistents


I com a curiositat us puc dir que, tal i com deia a la carta, de postres vem demanar-ho TOT, per només 3,85 euritos de res. Ho posa ben clar: "tots els postres 3,85". ¿Qué voleu de postre? Hmmmm... Doncs TOT!!

LA GEMMINOLA DEL DIA

Fa uns mesos vaig penjar un post genial que havia escrit la Gemminola al seu camp de maduixes. El vaig penjar sense dir-li-ho i ara s'ha enfadat una mica. Ho sento moltissim, no tornarà a passar més. Ho prumet!! Nusé com escriure't i millor ho faig aquí, en públic, i així tothom veu el que et vull dir i quina era la meva intenció. El vaig penjar per que, bé, deia unes coses qen aquells moments a mi em van semblar genials, quatre linees precises i senzilles, però amb unes idees molt clares que els qui no les teniem clares aleshores ens van servir per obrir una mica els ulls clucs, i poder mirar endavant amb ànims. No diu res especial però ho diu tot, diu el mateix q molts amics em deien, però q no els fas cas per q t'ho diuen per q son amics i et dirien qualsevol cosa per tal q estiguis bé, cosa q no és veritat, però ho sents aixíns i no els fas cas, no els feies cas. Ella, però, ho diu, ho penja per tothom, amics o no amics, coneguts o no coneguts, generosament, i allà ho trobes, al seu camp de maduixes, i si vols en fas cas i si no ho deixes. Però a mi em va agradar molt aquella maduixa posada allà i la vaig agafar i la vaig posar a la meva amanida, i vaig fer la tonteria d'aquell dia. Podeu trobar el camp de maduixes de la Gemminola a: http://gemminola.bloc.cat/

Només puc dir dues coses: Disculpa'm i Gràcies, Gemminola, per aquest escrit, que diu (per que encara ho diu i encara és vàlid i no vull q caigui en l'oblit) :

Dedicat a tú i a tots aquells que avui en día, tinguin alguna mancança a la seva vida i lluitin per la seva felicitat. Ser optimista és l´única manera d´afrontar les situacions. Ser optimista no és sinònim d´ignorar les coses que ens fan mal ni prescindir d´afrontar els errors que haguem comés i que ara poguem estar pagant. Simplement, un mateix pot valorar les coses, i tenir una xerrada amb sí mateix pot servir per mirar endavant. Els errors comesos anteriorment, ja són errors passats que no es poden solucionar, però sí intentar valorar-los i saber quina ha estat la causa de l´errada per no tornar a cometre-la en el present ni en el futur, i millorar com a persona. No és bo atribuir-se les culpes de tot el que ha passat, ni matxacar-se impulsivament per no haver actuat com un mateix s´exigeix. Som humans i els humans s´equivoquen, i dels errors, aprenem… O això hauriem de fer, per que hi ha persones que no ho fan, possiblement, per que la situació ja els està bé. La vida ja de per sí és una putada, s´ha d´intentar no fer-la pitjor, lamentar-se no és vàlid quan es tenen centenars de petites coses boniques, milers d'ilusions i milions de coses màgiques, a fer. Il.lusionar-se com si fós la primera vegada a l'iniciar qualsevol aspecte de la vida, intentar trobar una estabilitat amb un mateix, anar lligant totes les coses que tenim, tan i tan nostres, per a que totes elles convisquin en harmonía en el nostre “passar per la vida”, i si alguna d´aquestes coses no està sent el suficient satisfactoria, desprendren’s d´ella per que no podreixi la resta, per que com un castell de cartes, si una no està ben situada, pot fer caure la resta, i quedar-nos sense res….Però tot i així, s´ha de tenir paciència, deixar passar el temps i ser prou agosserat com per iniciar de nou l´estructura que s´ha caigut.

Gemminola.

PD:ah! jo ho he posat en pràctica. Funciona. Ara ho puc dir.

LA DITA DEL DIA

Si realmente queremos vivir,

sería mejor que empezáramos de una vez a intentarlo

W.H.Auden (1907-1973) Poeta

que bé a ser el mateix que aquella que diu:

Saps el que et passarà si no vius la vida??

RES.

LA PARAULA DEL DIA

En el següent post podreu llegir la història d'una iniciativa força interessant. Es tracta d'apadrinar una paraula que considereu que està en desús i que no voleu que desaparegui.

Es tracta de triar una paraula que estimeu, que tingueu associada al cor, a un record i que no volgueu que caigui en l'oblit. Es tracta de triar-la, explicar el seu significat, i dir el motiu pel qual la tries. Fàcil no??

Jo vull triar una: ESPARVER

L'Esparver és un ocell de la familia dels falcònids, que pot arribar als 38 cm de llargada, amb les ales arredonides i curtes, el cap petit, la cua llarga, el bec curt i les potes esveltes. Les urpes són molt fortes. Les femelles són molt més grans que els mascles. És molt voraç i caça al aguait i al descobert. Nia als arbres, preferentment als pins.

L'Esparver és el nom del protagonista d'un llibre magnífic: Un mag de Terramar. Un llibre de la meva adolescència, que em porta molts bons records. Arran d'aquest llibre jo també vaig començar a imaginar mons de fantasia, a llegir més llibres similars, a inventar històries fantàstiques que molts nens d'esplai van viure estiu rera estiu, quan la vida era fàcil i rera de cada arbre podia apareixer un pergamí, un drac o una nova aventura. I a partir d'aqui jo també vaig començar a explicar aquests contes, i aquells contes prop la vora del foc de DAS em van portar els primers amors, que , com l'Esparver, han volat.

Però l'Esparver és un ocell fort i sempre sempre torna al niu.

Un altre dia us posaré un troç del començament del llibre.

HAS TRIAT LA TEVA PARAULA??

L'APADRINAMENT DEL DIA

Apadrina una paraula
Paraules en vies d’extinció

Acaçar, ble, deixondir-se, homeier, xarreta... (català) / Balde, tendal, bochinche, gaznápiro, trápala... (castellà). Ens van faltant dits per assenyalar totes aquestes coses que es converteixen en espectres del passat, perquè la paraula està en desús.

L’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i la Escuela de Escritores de Madrid volem celebrar la diada de Sant Jordi d’enguany proposant-te una tasca d’amor a la llengua: apadrinar paraules en vies d’extinció o, per predicar amb l’exemple i rescatar del desús el terme exacte que les designa, paraules obsolescents.

Tothom, amb més o menys intensitat, té alguna paraula associada al cor, adscrita a la memòria, ressò de la nostra infància remota. Aimia, zing-zing, gambirot / Chiquilicuatre, locatigüisquis, pintiparado. Una paraula que fa anys que no escoltes i que, en canvi, et pertany. Tufejar, tau-tau, xibiu / Abarloar, organdí, zarzaparrilla. Una paraula, a la fi, que t’agradaria que seguís viva.

Volem que participis a recuperar el major nombre possible de paraules amenaçades, o d’accepcions de paraules, que mereixen ser rescatades de l’oblit. El pròxim dia 23 d’abril, amb les paraules apadrinades per tothom que participi en aquesta iniciativa, crearem www.reservadeparaules.org / www.reservadepalabras.org, un espai on les trobaràs sempre que vulguis per no haver d’assenyalar amb el dit allò que designen.

Com apadrinar

Per apadrinar una paraula solament has d’introduir el teu nom, el correu electrònic, la paraula que vols apadrinar, el seu significat i un breu comentari amb els motius que tens per fer-ho en aquest formulari:
Clica aquí per apadrinar una paraula en català
Clica aquí per apadrinar una paraula en castellà
També podràs votar per cinc paraules que hagin proposat altres internautes.Entre totes les persones participants, l'Escola d'Escriptura sortejarà una matrícula gratuïta en un curs de 90 hores (curs 2007/08). El termini de participació s'inicia dissabte dia 31 de març, i es tanca dissabte dia 21 d'abril de 2007.

Carme Riera , escriptora, ha triat la paraula: blauet Per les següents raons: Perquè està en desús en les dues llengües (en català i en castellà). Aspecte de color blau que es donava a les mitges de seda blanca i a altres peces de vestir.

Joan Margarit , poeta, ha triat la paraula: userda Per les següents raons: Sinònim d'alfals

Llista de paraules en català

L'OPA DEL DIA

M'està dient que vostè encara no ha entès això de l'opa?

Doncs miri que és fàcil. Però no es preocupi, aquesta columna és un servei públic i un cop més actuarà com a tal.
Tot va començar el 5 de setembre del 2005 quan Gas Natural va camdemoritzar el florolos d'una opa sobre Endesa, acció que va ser contestada per Manuel Pizarro, president de l'elèctrica, o sigui d'Endesa, perquè Gas Natural, com el seu nom indica, és una empresa dedicada al gas. Si no es diria Elèctrica Natural.
Pocs mesos després, E.ON anuncia un fliscos del naduris, però sense flanders. Això provoca la reacció del govern espanyol, que risliditza el percungoto del regulador, fet que incomoda Brussel·les, ja que significa la plastordització de la situació. Paral·lelament un jutjat mercantil de Madrit cerfurilla els llorfos, una decisió a la qual posteriorment dóna suport el Tribunal Suprem quan riscla la tanclitidat, evidentment liroiassa, com no podia ser d'una altra manera.

Un dia abans de la licitació entre Gas Natural i E.ON es produeix una sarinetzada luxitorni i això provoca que l'empresa alemanya es quedi sola en el camí cap al control d'Endesa. Però just llavors apareix en escena l'italiana Enel i compra un percentatge d'accions prou significatiu per tenir opció d'anar a la junta d'accionistes amb prou llombriguers per forçar la situació fins a l'extrem d'aconseguir desconvocar-la... la reunió, no la situació, que també una miqueta.



És en aquest moment quan la DLWÑK obliga Enel a brinzar l'adaulicitat durant sis mesos, cosa que permet a E.ON apujar el preu d'oferta per acció. La resposta dels italians és fulminant: mamcora els flinquins, ajusta els replomdes i desconsa el flis. Això porta a un carreró sense sortida que desemboca en la situació actual, que no deixa de ser un acord a tres bandes basat en el petejande del baludarsis. Què, ara ja ho té més clar, oi? No, no cal que m'ho agraeixi. Aquí estem, per servir la ciutadania.
Iu Forn.