LA GEMMINOLA DEL DIA

Fa uns mesos vaig penjar un post genial que havia escrit la Gemminola al seu camp de maduixes. El vaig penjar sense dir-li-ho i ara s'ha enfadat una mica. Ho sento moltissim, no tornarà a passar més. Ho prumet!! Nusé com escriure't i millor ho faig aquí, en públic, i així tothom veu el que et vull dir i quina era la meva intenció. El vaig penjar per que, bé, deia unes coses qen aquells moments a mi em van semblar genials, quatre linees precises i senzilles, però amb unes idees molt clares que els qui no les teniem clares aleshores ens van servir per obrir una mica els ulls clucs, i poder mirar endavant amb ànims. No diu res especial però ho diu tot, diu el mateix q molts amics em deien, però q no els fas cas per q t'ho diuen per q son amics i et dirien qualsevol cosa per tal q estiguis bé, cosa q no és veritat, però ho sents aixíns i no els fas cas, no els feies cas. Ella, però, ho diu, ho penja per tothom, amics o no amics, coneguts o no coneguts, generosament, i allà ho trobes, al seu camp de maduixes, i si vols en fas cas i si no ho deixes. Però a mi em va agradar molt aquella maduixa posada allà i la vaig agafar i la vaig posar a la meva amanida, i vaig fer la tonteria d'aquell dia. Podeu trobar el camp de maduixes de la Gemminola a: http://gemminola.bloc.cat/

Només puc dir dues coses: Disculpa'm i Gràcies, Gemminola, per aquest escrit, que diu (per que encara ho diu i encara és vàlid i no vull q caigui en l'oblit) :

Dedicat a tú i a tots aquells que avui en día, tinguin alguna mancança a la seva vida i lluitin per la seva felicitat. Ser optimista és l´única manera d´afrontar les situacions. Ser optimista no és sinònim d´ignorar les coses que ens fan mal ni prescindir d´afrontar els errors que haguem comés i que ara poguem estar pagant. Simplement, un mateix pot valorar les coses, i tenir una xerrada amb sí mateix pot servir per mirar endavant. Els errors comesos anteriorment, ja són errors passats que no es poden solucionar, però sí intentar valorar-los i saber quina ha estat la causa de l´errada per no tornar a cometre-la en el present ni en el futur, i millorar com a persona. No és bo atribuir-se les culpes de tot el que ha passat, ni matxacar-se impulsivament per no haver actuat com un mateix s´exigeix. Som humans i els humans s´equivoquen, i dels errors, aprenem… O això hauriem de fer, per que hi ha persones que no ho fan, possiblement, per que la situació ja els està bé. La vida ja de per sí és una putada, s´ha d´intentar no fer-la pitjor, lamentar-se no és vàlid quan es tenen centenars de petites coses boniques, milers d'ilusions i milions de coses màgiques, a fer. Il.lusionar-se com si fós la primera vegada a l'iniciar qualsevol aspecte de la vida, intentar trobar una estabilitat amb un mateix, anar lligant totes les coses que tenim, tan i tan nostres, per a que totes elles convisquin en harmonía en el nostre “passar per la vida”, i si alguna d´aquestes coses no està sent el suficient satisfactoria, desprendren’s d´ella per que no podreixi la resta, per que com un castell de cartes, si una no està ben situada, pot fer caure la resta, i quedar-nos sense res….Però tot i així, s´ha de tenir paciència, deixar passar el temps i ser prou agosserat com per iniciar de nou l´estructura que s´ha caigut.

Gemminola.

PD:ah! jo ho he posat en pràctica. Funciona. Ara ho puc dir.