L'OPA DEL DIA

M'està dient que vostè encara no ha entès això de l'opa?

Doncs miri que és fàcil. Però no es preocupi, aquesta columna és un servei públic i un cop més actuarà com a tal.
Tot va començar el 5 de setembre del 2005 quan Gas Natural va camdemoritzar el florolos d'una opa sobre Endesa, acció que va ser contestada per Manuel Pizarro, president de l'elèctrica, o sigui d'Endesa, perquè Gas Natural, com el seu nom indica, és una empresa dedicada al gas. Si no es diria Elèctrica Natural.
Pocs mesos després, E.ON anuncia un fliscos del naduris, però sense flanders. Això provoca la reacció del govern espanyol, que risliditza el percungoto del regulador, fet que incomoda Brussel·les, ja que significa la plastordització de la situació. Paral·lelament un jutjat mercantil de Madrit cerfurilla els llorfos, una decisió a la qual posteriorment dóna suport el Tribunal Suprem quan riscla la tanclitidat, evidentment liroiassa, com no podia ser d'una altra manera.

Un dia abans de la licitació entre Gas Natural i E.ON es produeix una sarinetzada luxitorni i això provoca que l'empresa alemanya es quedi sola en el camí cap al control d'Endesa. Però just llavors apareix en escena l'italiana Enel i compra un percentatge d'accions prou significatiu per tenir opció d'anar a la junta d'accionistes amb prou llombriguers per forçar la situació fins a l'extrem d'aconseguir desconvocar-la... la reunió, no la situació, que també una miqueta.



És en aquest moment quan la DLWÑK obliga Enel a brinzar l'adaulicitat durant sis mesos, cosa que permet a E.ON apujar el preu d'oferta per acció. La resposta dels italians és fulminant: mamcora els flinquins, ajusta els replomdes i desconsa el flis. Això porta a un carreró sense sortida que desemboca en la situació actual, que no deixa de ser un acord a tres bandes basat en el petejande del baludarsis. Què, ara ja ho té més clar, oi? No, no cal que m'ho agraeixi. Aquí estem, per servir la ciutadania.
Iu Forn.