LA PARAULA DEL DIA
En el següent post podreu llegir la història d'una iniciativa força interessant. Es tracta d'apadrinar una paraula que considereu que està en desús i que no voleu que desaparegui.
Es tracta de triar una paraula que estimeu, que tingueu associada al cor, a un record i que no volgueu que caigui en l'oblit. Es tracta de triar-la, explicar el seu significat, i dir el motiu pel qual la tries. Fàcil no??
Jo vull triar una: ESPARVER
L'Esparver és un ocell de la familia dels falcònids, que pot arribar als 38 cm de llargada, amb les ales arredonides i curtes, el cap petit, la cua llarga, el bec curt i les potes esveltes. Les urpes són molt fortes. Les femelles són molt més grans que els mascles. És molt voraç i caça al aguait i al descobert. Nia als arbres, preferentment als pins.
L'Esparver és el nom del protagonista d'un llibre magnífic: Un mag de Terramar. Un llibre de la meva adolescència, que em porta molts bons records. Arran d'aquest llibre jo també vaig començar a imaginar mons de fantasia, a llegir més llibres similars, a inventar històries fantàstiques que molts nens d'esplai van viure estiu rera estiu, quan la vida era fàcil i rera de cada arbre podia apareixer un pergamí, un drac o una nova aventura. I a partir d'aqui jo també vaig començar a explicar aquests contes, i aquells contes prop la vora del foc de DAS em van portar els primers amors, que , com l'Esparver, han volat.
Però l'Esparver és un ocell fort i sempre sempre torna al niu.
Un altre dia us posaré un troç del començament del llibre.
HAS TRIAT LA TEVA PARAULA??
posted by XAVI-E at 9:09 a. m.
4 Comments:
Hola Xavi:
La Teresa i jo ja hem tornat de Mallorca i hem recollit una pila de mots molt habituals a ses illes, com per exemple:
MELICOTÓ
TOMÀTIGA
SAÏM
MOlts records i ens veiem aviat!
Ricard
Hola Xavi!
Jo també he apadrinat la meva paraula: birolla.
És la punta del bastó aplomador de topo, i també el nom antic de la baldufa.
hola ricard hola guillem,
molt maques les vostres paraules.
Ens veiem aviat i les parlem.
xavi
Hola Xavi estic provant un portatil que m'he tobat al Metro, a la estació de Fabra i Puig. El sistema operatiu està en portuguès pero sembla que funciona. He entrat a la Biblioteca de Garcilaso i des d'aquí, gràcies a l'espai Wi-Fi, t'estic escrivint. Se m'ha ocorregut que realment no vaig contestar el que tu demanaves ja que les paraules que et vaig posar si que les utilitzen els mallorquins quan fan referència a un Tomàquet,a un préssec o al saîm per fer les ensaïmades típiques de Mallorca.
Mira la paraula que en realitat a mi em fa molta gràcia és una que diu la meva iaia Lola, la paraula és: PAPU.
Un PAPU , segons la meva iaia, és una persona una mica aturada amb falta d'iniciativa i amb les capacitats intel.lectuals una mica minvades.
Així la primera vegada que li vaig sentir a dir aquesta expressió va ser quan la iaia fèia referéncia a un pintor que li havia de pintar no se quina paret de casa seva i l'home li deia que vindria l'endemá però no venia mai, la meva ávia va dir:
-Aquest home sembla bona persona, encara que és una mica papu.
Altres cops la meva iaia ha emprat aquest mot per designar a algú que realment és un curt de gambals.
-Aquest si que és un bon papu!!
A mi sempre m'ha fet mlta gràcia aquesta paraula, i d'aquesta manera l'he acabat utilitzant.
A partir d'aquest escrit i aprofitant que em tobo en una Biblioteca Pública se m'ha ocorregut la idea de veure quina era la definició que en donava el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans i la meva sorpresa ha estat majúscula quan he comprovat el que deia:
Papu (papus) Ésser fantástic amb què es fa por a les criatures. Exemple: passava un papu que s'enduia els nens dolents.
Aquest significat evidentment no té res a veure amb el que li dóna la meva iaia i el que jo mateix ja li donava per fet.
M'ha intrigat tan el tema que fins i tot he onsultat el Diccionari Enciclopèdic Català-Valencià-Balear Alcover i he trobat alguna cosa més:
PAPU o PAPO: 1. Cuca, insecte no volador en general.
2. Fantasma o ésser imaginari amb què es fa por a les criatures o a les persones neuròtiques.
3. Cucurulla que va a la Processó de Setmana Santa
4. Home tímid i esquerp, que deuig el tracte amb les altres persones
POt ser aquesta darrera acepció és la més propera a la que li dóna la iaia Lola, peró en tot cas no és la mateixa.
M'agrada la paraula PAPU amb el significat que li dóna la meva iaia Lola i de fet li he sentit ha dir tants cops que per a mi el significat és el que he esmentat en primer lloc. Aixi que no sé si realment es tracta d'un mot inventat o "recollit" en la Montcada d'abans de la Guerra per la meva iaia. Pot ser fóra bo saber si algú havia sentit a anomenar aquesta paraula alguna vegada i aquesta estava dotada del significat que ja he dit. Si és així potser podria posar-me en contacte amb l'Institut d'Estudis Catalans per rescatar-la de l'oblit i que pogués ser utilitzada per les futures generacions de catalans.
Aquí queda doncs, la meva paraula escollida: PAPU.
Apa adeu siau, i no sigueu papus!
PD: si algú em pot proporcionar informació addicional sobre aquesta paraula li estaré molt agraït
itaca1999@hotmail.com
Publica un comentari a l'entrada
<< Home