ELS DEURES DEL DIA

Quan un servidor feia de mestre d'escola existia un debat virulent entre la institució educativa i la societat que produïa una venda masiva de llibres sobre el tema, publicació d'articles periodístics a diari i debats televisius d'àmplia audiència. Es tractava del “Fracàs escolar”.
Qui fracassa?
L'escola?
L'alumne?
La societat?
La família?
El mestre?
Deu i sa mare?
Era un temps en que les inscripcions als cursos de formació permanent eren curulls, fins a tal punt d'obervoking que jo mateix vaig passar de ser-ne alumne a ser-ne professor, no gràcies als meus mèrits, sinó degut a l'alta demanda.
No us preocupeu, no vaig aconseguir aixecar el nivell de capacitació didàctica de ningú.
Però deu és compassiu i l'administració que vetlla per tots nosaltres, va trobar la manera de resoldre el problema del fracàs escolar, enlloc que els nois portessin a casa notes númeriques on se'ls avaluaven amb un 0, un 3, un 5 o un 9, varen passar a portar anotacions, com “Progressa adequadament”, “Cal que s'esforci més”, “Ha millorat però cal que s'esforci més”. Com que ningú queda per sota del 5, el problema del fracàs escolar resolt!!!.
Així es va arreglar la primària, pares, mestre, pedagogs, administrats i administradors a dormir tranquils.
La secundaria tenia un altre problema, hi havia quelcom que anava prou bé, que en deien BUP, i quelcom que era un desastre, que en deien F.P., malgrat que a altres llocs com Alemanya, era i es talment d'un èxit total. Solució per arreglar la F.P., fer un aiguabarreig amb el BUP i parir quelcom que es diu ESO.
Com que ara tot funciona de puta pena, no es produeixen comparacions indesitjables i problema resolt.
Així es va arreglar el contrast d'un model bo i un altre dolent, pares, mestre, pedagogs, administrats i administradors a dormir tranquils.
Avui explica la premsa que el Ministeri d'educació proposa que els xicots de Batxillerat passin al curs següent encara que en suspenguin 5 assignatures.
En aquella època que un servidor es creia allò de dretes-esquerres, pensava que les classes conservadores ja els anava bé que l'educació pública tingués la mateixa qualitat que la de l'afganistan, ja que ells podrien be portar la seva nissaga a la universitat de Navarra.
Ara el que crec es els nostres administradors vetllen a fi de que els administrats no els superin en la seva mediocre intel·ligència.
Los tiempos del florido pensil, estan por volver cual golodrina despistada por el cambio climàtico.
Quien pillara un Villar Palasi, a estas alturas!!
Deures del dia:
Quin ministre coneixia a la Sara Mago?
Apa siau.

XaviCosta