LA BARRETINA DEL DIA

Descobrint la neobarretina
• El dissenyador Gerard Moliné exposa al FAD una col.lecció d'objectes d'inspiració rural.

La neobarretina que es pot transformar en gorra o buf.

La barretina, el porró i la bóta de vi havien quedat com a elements folklòrics de la simbologia popular catalana. Fins que el dissenyador Gerard Moliné els ha girat del revés per convertir-los en objectes usables que fins i tot podrien substituir l'horrible parafernàlia del souvenir turístic que arrasa a la Rambla. Són, diu el seu autor, "objectes amb denominació d'origen i un toc d'humor". Moliné, un barceloní que no pot passar tres setmanes sense trepitjar el seu poble, la Seu d'Urgell, proposa una col.lecció artesanal basada en la tradició que qualifica de neorural i etnolab. La sèrie s'exposa a la cripta del FAD (Foment de les Arts i el Disseny) a partir de demà. La seva Neobarretina negre-i-vermella té una cremallera invisible que la converteix en gorra amb orelleres o buf per al coll. El porró es fusiona amb una copa de conyac i es transforma en un Coporró, "una manera sofisticada i popular de beure el vi", que fa artesanalment una empresa de Badalona. El Botabrick és una bóta de vi de pell de cabra amb forma de tetrabric. La fabricarà amb ajuda d'un boter de Móra d'Ebre, l'únic que queda a Catalunya. La col.lecció conté també un USB que s'incrusta en una creu, un Migtest o test que surt del balcó i es posa a la prestatgeria i un parell de gerros de ceràmica. Un morter i una cullera de fusta inspirada en les que usaven els pastors per als seus guisats de muntanya renoven l'aixovar culinari. Hi ha també unes espardenyes d'espart amb una tira reflectant. L'estampat a quadros, el dels mocadors de fer farcells de tota la vida, és el mateix que el de la Bossa Catalana que va dissenyar amb Martín de Azúa i que se segueix produint en un centre de reinserció social. Moliné pretén que els dissenys estiguin produïts a mitges amb artesans, "gent amable que s'hi implica molt". Són productes alternatius i minoritaris que, sens dubte, "no es fan a la Xina".

ROSARIO FONTOVA
www.elperiodico.cat