LA ROJA DEL DIA

Ahir España va passar a la final de la Eurocopa.
Ahir a la nit, a una emisora de ràdio que no anomenaré, però vinculada a l’esglesia i/o al PP, en el seu programa esportiu el presentador es va dedicar a insultar a tort i dret a tots els que no voliem que la seva espanya passés a la final, i en particular els catalans, i en concret a dues persones: En Puigcercós i en Urqullu ( que es van atrevir a dir, atenció!, que volien que guanyés Rusia!! Ui, ui ,ui!!). Aquest locutor, un que es diu Abellan, els va dir “Estos dos imbeciles, Gilipollas, lo mínimo que te tendrian que hacer si te ven por la calle es darte un huevazo, gilipollas!! “ entre altres piropos dignes de ser escoltats per l’odi i la ràbia que ho impregnaven tot.
Doncs mira, centenars de milers de persones voliem que perdés la teva espanya, per que estem farts i cansats del vostre nacionalisme espanyol, de la “roja”, de la “raza” i del “orgullo de ser español”. Qué collons té a veure tot això amb el futbol??
Centenars de milers que estem farts de la COPE, del MUNDO i del Libertad Digital, i sobretot sobretot farts i cansats de CUATRO i del “Podemos”. Podeis callaros??
Estimat Abellan, l’únic que has aconseguit és despertar les meves simpaties pel Puigcercós i per Alemania, (que mira que em fan poca gràcia....) aconseguir vots per Esquerra i que quan guanyi Alemania les rambles s’omplin de gent que ho celebrarem. Et recordo, us recordo, que LA CAIXA recolza a la selección española i finalment la mítica frase de Gary Lineker:

Football is a simple game: 22 men chase a ball for 90 minutes and, at the end, the Germans win.
Així de senzill.
PD: he buscat el tall de veu aquest de l’Abellan i perxò (paraula encara no normalitzada) he entrat al web de la COPE..... i se m’ha penjat l’ordinador. Genial. Per una vegada m’ha agradat la penjada. Casualitats de la vida. O no.

i a mi que quan parlen de "la roja" només em vé al cap aquesta roja. n'hi ha cap altra de millor??

EL PENSAMENT DEL DIA

Del que faré més endavant,

per què me n'haig de preocupar?

El que faig és el que havia de fer.

Allò que descobriré més tard,

no ho haig pas de descobrir ara.

Isidore Ducasse, comte de Lautréamont, poeta francès (1846-1870)

LA NIT DEL DIA

Cada any, milers de pobles d’arreu del país, encenen les seves fogueres de Sant Joan amb el foc de la Flama del Canigó, en el marc d’un procés força ritualitzat que s'inicia el cap de setmana anterior a la nit de la revetlla amb una trobada al peu del Canigó.

La Flama del Canigó és el foc amb el que s'encenen bona part de les fogueres de Sant Joan. La flama és tot l'any a la cuina del Museu de la Casa Pairal o Castellet de Perpinyà. Cada any el 22 de juny el foc surt del Castellet per encendre una foguera que es fa al cim de la muntanya del Canigó i des d'allà repartir-lo per totes les terres catalanes. La idea va néixer a la Catalunya Nord, l’any 1955, de la mà de Francesc Pujades, un vilatà d'Artés de Tec (el Vallespir) que inspirat pel poema de Verdaguer "Canigó" va tenir la iniciativa d'encendre el primer foc des del cim del Canigó (2.784 metres). El costum encendre les fogueres de Sant Joan amb la flama del foc que s'encenia al Canigó es va popularitzar molt a la Catalunya Nord, gràcies a Tradicions i Costums i el Cercle de Joves de Perpinyà, dues entitats que promocionaren la celebració. L'any 1966 la iniciativa va travessar, clandestinament, la frontera entre l'estat francès i l'espanyol i va començar a estendre's pel Principat. Des d'aleshores s'ha anat estenent a tots els territoris del país fins al punt que avui són poques les ciutats i barris que no encenen la seva foguera amb la Flama del Canigó.

Perquè aquest ritus sigui possible, el cap de setmana abans de Sant Joan centenars de persones vingudes d’arreu del país es troben al Refugi de Cortalets, al peu del Canigó. Arriben dissabte a la nit i acampen amb tendes pels volts del refugi. L’endemà diumenge al matí acompliran el primer ritual de la Flama de Sant Joan: pujar al cim del Canigó i deixar-hi els petits feixos de llenya que cadascú ha portat de la seva ciutat, vila, poble, barri o hort. Les teies, branques, torxes o branques estan lligats amb una cinta que porta el nom del poble d'on provenen i alguns duen dibuixos fets per nens i escrits dedicats a la festa. Tots els feixos de llenya es deixen apilats sobre la creu que hi ha al cim d’aquesta muntanya fins el dia 22 de juny. Aquell dia tres joves excursionistes de l’entitat organitzadora de la jornada, el Cercle de Joves de Perpinyà, agafen el foc que hi ha encès al Castellet de Perpinyà, el posen dins una urna que conté una flama i pujen fins al cim del Canigó acompanyats per diverses persones, on passaran tota la nit vetllant perquè la flama no s’apagui. A mitjanit, les dotze hores i un minut del dia 23 els primers grups surten de dalt el cim i comencen a baixar per distribuir la Flama. Durant tot el matí del dia 23 de juny centenars de persones vingudes de diferents llocs pujen al Canigó per agafar el foc que portaran als seus respectius pobles i amb el qual s’encendrà la foguera. La Flama es reparteix pels pobles mitjançant una llarga cadena de relleus, que van distribuint el foc amb tots els mitjans possible -a peu, amb bicicleta, amb cotxe i fins i tot a cavall- i és rebuda a cada vila per les autoritats locals. Es calcula que amb la Flama del Canigó s'encenen unes 30.000 fogueres.

Nosaltres aquest any hem enviat als companys i amics Xavi i Joan en representació de tots nosaltres. I després a la nit quatre entitats ens hem unit per fer una revetlla popular al carrer Major de Montcada. Una revetlla com les d'abans, sopar al carrer en familia i amb amics, una mica de música, petards, foc i alegria. L'Ateneu ABI, el nucli de la CAL a Montcada, l'associació de Veins del C/Major i la Comissió de Festes Alternatives son les entitats que ho organitzen tot.

Ja us explicaré. O no.

Al vostre poble també arriba la flama del Canigó??

EL BLOG MATEMÀTIC DEL DIA

Wola a toton!

Fa dies q vaig amb molta feina i no tinc tot el temps que voldria per omplir el blog. De manera que si no podeu llegir els meus escrits almenys us posaré els d'altres a veure que us semblen.

Avui us vull donar a conèixer un nou blog. Sí, sí, tú, jo continuu insistint a tothom que es crein els seu blog i alguns em van fent cas. D'altres no hi ha manera i mira que fins i tot he quedat amb ells per ensenyar-los com es fa tot.....nxt nxt.

Ara us vull presentar el blog d'un bon amic que uneix matemàtica i fotografia, dues de les seves passions. (en té més per això!!). Quan algú veu la vida amb els ulls de les matemàtiques i porta sempre a mà una càmera..... el resultat és fàcil i bonic. Molts cops copsa la realitat d'una manera que nosaltres no la veiem, i ens sorpren. I ens ho explica i ens ho adorna de somnis onírics. La explicació és senzilla. Diu: Un bon dia vaig decidir trencar amb totes les meves obligacions laborals i vaig decidir emprendre un viatge cap a la recerca de la bellesa matemàtica. I jo us pregunto .... on no hi ha matemàtica??

El seu blog es diu :

http://paisatgesmatematics.blogspot.com/

Jo aporto una foto meva vista amb ulls matemàtics i que he titulat EL.LIPSE IL.LUSIONANT.
Una el·lipse és el lloc geomètric dels punts del pla per als quals és constant la suma de les distàncies a dos punts interiors fixos denominats focus, que regeixen l'excentricitat de l'el·lipse:
L'equació d'una el·lipse centrada en el punt (0,0) és: x2/a2 + y2/b2 = 1, on a és la semidistància de l'eix d'abscisses de l'el·lipse, mentre que b és la semidistància sobre l'eix d'ordenades. L'àrea d'aquesta el·lipse és: pi x a x b .

La figura humana "X", que anomenarem "neboda Maria" d'una edat "x" indeterminada, davant de la el.lipse, que anomenarem "T" de Tortell, fent el càlculs de quanta àrea pi x a x b de "T" podrà encabir en la seva boca de volum inferior al desitjat. La equació final resulta: X x T = I (d'il.lusió). O no.

EL CASC DEL DIA

Wola a toton:

avui he rebut un mail d'un amic força preocupant. El tiu em deia que li calia ajut per triar 6 cascos entre 16 models. Et trobes bé company??? No tens res més a fotre?? Bé, la veritat és que ben mirat és més divertit fer aquesta tria que no veure les múltiples txorrades en forma de powerpoint que t'envien. Jo ja he fet la meva tria i fins i tot ell em va enviar un ranking de com anava la votació. Del que em diu el casc més votat era el primer però també era el més criticat:

el billar és el que agrada més ... però tb "el casc billar el vaig trobar tope cutre ... rollo vull ser innovador però sense passar-me i com a recurs molt i molt cremat" ...

No hi ha premi per participar, com a màxim, diu, us faré una pizza i sorbet o un gelat de postres :-D

Doncs aquí teniu els cascos, voteu en l'apartat de comentaris. Recordeu: podeu triar sis.

LA FORNAL DEL DIA

A terrades de nit fa por
A terrades de dia, la vida fa goig.

LA NIT

Es diu q el Santuari de la Salut no va ser construït només com a lloc de peregrinatge per tots els habitants de l’Empordà, sinó per protegir a Terrades de les males influències de les llegendàries bruixes i vampirs del veí poble de LLERS.
El Castell de Llers ha estat durant molts segles al bell mig d’històries de bruixes i vampirs. Es diu que en ell va viure el primer vampir conegut en el mon occidental (segle XII, molt abans que Dracula, però la seva llegenda es va transmetre per tradició oral i per això és molt menys popular). Es deia Estruc i hi ha diferents versions de com va arribar a ser-ho. Ara us les explico.

Però Terrades també és zona de bruixes, on es sap que quan bufa el vent de Tramuntana pots escoltar els seus laments violentament transportats de totes les bruixes que van viure i viuen en aquelles terres.
Com deia, la llegenda diu que el comte Estruch o Strucc, era un noble d’origen germànic de la cort de Pere II d’Aragó (o Pere el Catòlic) que va destacar en la batalla de Las Navas de Tolosa (16/07/1212) o batalla d’Al-‘Uqab (pels musulmans). Ja de gran i vell, el van enviar als Pirineus a perseguir infidels, pagans i bruixes i es va instal·lar al seu castell de l’Empordà. Allà, el comte es va morir i va tornar a la vida convertit en un vampir jove. La paraula vampir és més moderna, del segle XVIII, aleshores aquests eren coneguts amb altres noms com "estruga", "revivent" (A Romania s'anomenaven "strigoi" o "nosferatus"). Aquest vampir xuclava la sang a la gent d'aquell temps i seduïa a les noies joves.
Tot sembla que va començar en uns fets que van passar l’any 1173, quan el rei s’enfrontava a problemes de normalització religiosa en el seus territoris. A mesura que s’anaven reconquerint terres als musulmans el Rei s’havia de preocupar que els vilatans no volguessin col·laborar amb els musulmans en contra seva. El Rei, conjuntament amb el Bisbe Guillem de Torroja (1144-1171) van demanar al Comte Guifred Estruch que organitzés una campanya de persecució contra el no cristians de la comarca i per això li van cedir el castell de Llers. A partir d’aquí hi ha diverses versions que han arribat fins avui mitjançant la tradició oral. Una parla de la traïció d’un dels seus capitans que el va enverinar per que la seva filla Núria el va rebutjar. Unaltre diu que va ser convertit per les bruixes que va cremar en la foguera, que el van maleir i va començar a aparèixer per les nits xuclant la sang dels animals i finalment la de les persones. Diu la llegenda que al final una monja vella va acabar amb ell, altres fonts diuen que va ser un ermità d’origen jueu que el va fer descansar en pau amb un ancestral sortilegi de la càbala.

Sigui com sigui Estruc és una de les primeres llegendes de vampirs de la història del vampirisme. Altres fets més històrics ens donen a conèixer un personatge real que visqué en les contrades esmentades. S'anomenava Arnalli Estrucionis i es casà amb n'Arnaldeta Sitjar (que morí el 1214 i està enterrada a la col·legiata de Sant Fèlix, i el sepulcre de la qual es conserva encara avui). Pocs historiadors s'han apropat a aquesta història.
Per més info podeu consultar el web de la família Estruch, ara a França, http://www.estruch.fr.st/ DSC 629

EL DIA

Fa pocs dies vaig a estar a TERRADES, gaudint de la Ruta Gastronómica de la Cirera, promoguda per 17 restaurants que es dediquen a oferir-nos plats amb aquest saboròs fruit. I amb aquesta excusa pots fer moltes excursions per les contrades tot coneixent llocs llogarets i racons de la comarca. No sabeu on para TERRADES? Es troba a la Garrotxa d'Empordà, una àrea entre la plana de l'Empordà i els contraforts de la Garrotxa, arribant a Figueres, a ma esquerra. Prop de Terrades hi ha molts llocs per perdre's magnífics. Si a sobre el dia acompanya i fa un sol d'aquells ben maco de l'Emporda us aseguro que l'experiència val molt la pena. Per acabar d'arrodonir-ho vaig poder gaudir de l'estança a LA FORNAL DELS FERRERS, on apart de tractar-nos magnificament vaig poder menjar un rap amb escabetx de cireres que em va seduir des del primer moment. (i on vaig poder tenir coneixença de la llegenda de l'ESTRUC)

La ruta estarà funcionant fins a finals de Juny, consulteu les webs, però LA FORNAL està oberta sempre. Tota la ruta que vaig fer em va nar molt bé. Donant voltes per aquelles contrades i d'àpat en àpat em venien al cap continuament temes per fer un post. El castell de noséon: un post sobre llegendes. El riu: un post sobre l'aigua. El bambú: un post sobre crisi i flexibilitat, qualsevol cosa, visita o detall es convertia en post. Ara em toca fer-ho realitat.

El món, en meravelles i jocs atrafegat,

és petit i vermell i fresc com les maduixes.

Josep Carner (Barcelona 1884-Brussel·les 1970)

o com les cireres .

EL RECORD DEL DIA

Estimats amics,
Avui fa un any que el meu pare ens va deixar. Fa un any que vaig penjar els posts més tristos que gairebé he penjat mai. La veritat és que no tenia gaire ganes d’escriure però m’ajudava a desconnectar. I ja ha passat un any entre escrits i escrits. I ara, quan miro enrere veig que no estava sol, que estàveu tots vosaltres amb mi i la meva família. La Mayte sempre em diu que als amics no cal donar-los les gràcies, però s’equivoca, sempre s’han de donar les gràcies. Per tot. I com soc una mica masoca i de tant en tant m’agrada matxacar-me el cor per recordar-me els sentiments amagats i sentir-me més persona, avui m’he llegit tots els mails que vaig rebre de tots vosaltres en resposta al meu . I un cop m’he estovat la pell del cor i he agafat prou sentiments em puc posar a escriure les coses que sento. I no vull semblar massa bleda, només m’agrada escriure per sacsejar les emocions, i em surten aquestes ratlles d’agraïment. No tenia ni idea de que sortirien aquestes, per que el foli quan he començat estava en blanc i mica en mica s’ha omplert i ha seguit un camí desconegut d’avançada. És com els llibres, com podem saber que no son folis en blanc que es van escrivint a mesura que anem passant les pàgines? Demà és un foli en blanc que encara s’ha d’escriure. Bé, ja n’hi ha prou d’aquest licor de poesia que no porta enlloc i que només el gaudeixo jo. Ja ha passat un any, i un estiu i una tardor, i un Nadal i moltes nits de mirar la tele només per mirar-la i esperar que passi la nit, i una primavera nova i un any de records, tot un any.
Però no vull sembla planyívol ni ploramiques, per que tots hem posat voluntat per nar endavant i ho estem fent, per que la vida continua i els més petits de casa no entenen que no vulguem avançar i ens empenyen endavant cada dia. I m’empenyen cada dia a jugar amb ells i jo hi vaig. I juguem i els ensenyo a jugar gairebé sense saber-ne, i plantem arbres al riu, gairebé sense saber-ne i fem plans per passar una nit d’estiu acampats al llac de Meranges. I tot això ho faig com em van ensenyar, de la mateixa manera q feia el meu pare amb mi quan jo era petit. Gràcies papa.

Avui, com a record, farem un funeral a les 19:30.

LA NOTICIA DEL DIA

Al Franki li han concedit el 3Er Grau!!!
Avui ales 18h estarà al Kasalet (Terrassa) qui vulgui pot venir a saludar-lo i a xerrar
amb ell.
En principi només haurà d'anar a dormir a un centre penitenciari 8 hores de
dilluns a dijous, encara no es sap a quin.
Passa-ho!!!

Carrer Organitzat 1
Estat Repressor 0

FGTT
(T de Terrassa)

I dimecres 11, el podreu sentir a RAC1 a mig matí.

LA VAGA DEL DIA

Wola a toton:
Senyores i senyors, us presento la crisi energètica!!
Ui.... perdó, volia dir la desacceleració econòmica. I fa dies, uns quants ho sabeu, que us ho deia. Que això no és només una crisi immobiliària, que això ens afectarà a tots. I ja veurem de quina manera. Hi ha molts indicadors que així ho indiquen: la pujada dels tipus d’interès fan que les nostres hipoteques siguin cada cop més cares. I tenim menys diner disponible per consumir. En teoria si el preu del diner (el tipus d’interès) és més car, el consum hauria de baixar i la inflació també. Però justament està passant a l’inrevés, la inflació no para de pujar, perquè tot puja constantment de preu: el menjar (degut a la crisi alimentaria ) la benzina (degut a la crisi energètica) i tots els productes arrossegats per la pujada dels transports.

Us diria que ja arriba la crisi que us deixarà sense feina, sense combustible pel vostre cotxe, sense aire condicionat, sense fruites tropicals i qualsevol altre producte del sistema industrial i de transport actual. La teva vida acomodada ja no tornarà a ser el que era. No te la perdis!! Segueix vivint atentament la crisi energètica.
Però no cal ser alarmistes ni molt menys!!

Ens hem d’acostumar a viure amb el preu del petroli car. Molt car. Però, per si no ho sabeu, gairebé el 70% del preu de la benzina correspon a impostos que ens aplica el govern. La fiscalitat del petroli és molt elevada. I això q el govern dels espanyols fa trampa i no aplica els impostos recomanats per Brussel·les, per això a la majoria dels països europeus la benzina és encara més cara i sempre ho ha estat. Aquests preus elevats eren per desincentivar el consum per protegir el medi ambient. En nom del medi ambient paguem molt cara la benzina. Esteu d’acord amb això?
Doncs aleshores que baixin aquests impostos. I vinga tots a comprar i emmagatzemar benzina. I el medi ambient a prendre pel cul. I que vingui el canvi climàtic que jo no em queixaré de res, ni de les onades de calor, ni de la destrucció dels pols, ni de la contaminació, ni de la sequera, ni de les tempestes, ni de res. O si?
El que no podem fer és de dia ser uns consumidors de petroli i de nit defensar el medi ambient i acusar el Bush pel canvi climàtic. Ah! i un dia us parlaré dels biocombustibles, malgrat que alguns em digueu que la solució està en ells.
I avui tothom ens estem cagant en els transportistes per que ens estan posant contra les cordes. No hi ha benzina, no arriba menjar als supers, ni medicaments a les farmàcies, ni bestiar als escorxadors, ni diaris al quiosc, ni tantes altres coses. Cues kilomètriques a les autopistes i carreteres tallades. Pèrdua de temps i de feina per tothom. Psicosi de desabastament en moltes persones i famílies. Està bé fer vaga queixant-se de les pujades tan brutals del preu del combustible, però potser no és aquesta la manera, fent desgràcies, actes violents contra la població fets pel piquets informatius i deixant a la població sense subministraments de tot. Jo també tinc els meus drets. O no.
Per cert mentre això passa i ens afecta a tots, per trencar una bandera en Franki continua a la presó.

LA PINTADA DEL DIA

Wola a toton!

Mireu que m'han enviat!!
És tracta d'una pintada feta a favor de la llibertat d'en Franki, però aquesta està a MONTCADA!!
Busqueu-la i la trobareu, és fàcil i és força gran.
Bé, veig que el poble és mou! Potser no tant com s'hauria de moure però alguna cosa es fa. Jo tinc la sensació q no es deixen fer coses a la gent que realment tenen ganes de fer-les. Tinc la sensació ja fa temps que la cosa pública, els organismes públics, ja es diguin ministeris, diputacions o ajuntaments volen regular entre massa i molt a la resta de ciutadans. Tinc la sensació que els ciutadans ens queixem molt poc d'això, que en general ens queixem molt poc, i potser moltes vegades tampoc ho fem perque no sabem com fer-ho. Per que sembla que "l'autoritat" té barra lliure per actuar com vulgui i al ciutadà normal ens és moooolt difícil lluitar contra "el sistema". Ja em direu si té alguna lògica que en Franki estigui empresonat per haver esquinçat una bandera espanyola. O com et pots defensar si un guardia urbano et fa la guitza, o com pots protestar si els mossos fan un ús prepotent de la seva autoritat. Tenen permís per fer-ho? Cada cop em sento més controlat per tots aquests cossos de seguretat, que em miren desde darrera de les seves ulleres de sol (no entenc com se'ls permet treballar amb les ulleres de sol posades!!) com controlant-me, com dient-me ..... "ep! a veure que fas que aquí toi yo!!". Vull dir que enlloc d'estar reconfortat amb la seva presència, quan els veig m'incomoden. Fa un parell d'anys en un viatge a Nova York vaig trobar la ciutat plena de policia, soldats, cossos de seguretat de tota mena i brandant armes a tort i a dret sense cap disimul, però no em vaig sentir en cap moment incomodat ni perseguit, al contrari, em sentia protegit i pel que fós, fins i tot agraïa la seva presència. Ara no em pasa això, justament tot el contrari, son una molèstia continua, una font de tensió continua, vaja, que no em trobo a gust amb ells, fins i tot darrerament en quan els veig ja penso " a veure quina una organitzen ara...." És una sensació.


Llegeixo avui que els agents de seguretat d'un aeroport van impedir a un noi embarcar amb una samarreta de cotó en què apareixia un personatge brandant una pistola. I no es tractava de cap perillós terrorista, sinó d'Optimus Prime, el robot protagonista de Transformers, un còmic i una sèrie de televisió inspirats en una línia de joguines infantils. Tampoc és la primera samarreta considerada inadequada per volar. El 2006, a un activista en defensa dels drets humans se li va impedir embarcar a Nova York per portar una samarreta amb una inscripció en àrab que deia: "No ens faran callar".

Aquí i ara, també m'han ensenyat les samarretes que s'han fet a favor de la llibertat d'en Franki. A sota la podeu veure, i em pregunto, haig de tenir alguna problema per lluir-la? per passejar-me amb ella?? Em pararan?? m'identificaran per això?? Jo crec que no, però només el fet de preguntar-m'ho ja no m'agrada. Per que jo penso que puc portar la samarreta que vulgui a tots els llocs que vulgui sense haver-hi cap problema. Hi esteu d'acord? O no.

LA PINYA DEL DIA

Wola a toton!

Cada dijous vaig a dinar a un restaurant on, pel fet d'anar-hi sovint, doncs ja ens coneixem tots.

Cada dijous li demano de postre al Panxo (segur que ell ho escriu Pancho, més que res per que és del Madriz de futbol, sí sí, ja li vaig fer el pasadís també a ell) doncs li demano PINYA natural de postre. Mai n'ha tingut. Però cada dijous li demano la Pinya. Ell molt amable cada dijous ens recita les postres que té:

- Crema catalana, tarta de xocolata, gelat de tal i de qual, plàtan, poma, taronja......

- Jo vull pinya!! :-)

-NO tinc Pinya!!

-Pinya en almívar??

- NO TINC PINYA!!

- Gelat de pinya??

- ......

-Bé, un plàtan per mí..... :-(

Dijous passat no va ser diferent. I vaig acabar demanant un plàtan. I vet aquí la sorpresa:

Com caigut del cel va venir un plat de pinya, uns trossos ben macos de pinya, talladets, peladets i arrenglerats en el plat, que feien goig! Els cinc que estàvem a taula vem acabar aplaudint el gest que es va anotar en Panxo, que ben cofoi, saludava. Aiii! des que és pare ens l'han canviat a aquest noi!! I no vulgueu treure més conclusions ni ensenyances, només que la pinya estava molt bona. Dijous hi torno. I ara qué li demano??,...... hmmmm, macedònia?

Després d'explicar aquesta petita anècdota, us puc dir que diumenge vaig anar a dinar a casa de la meva germana. Ella sempre ens fa unes delicatessens boníssimes, cada dijous va a classes de cuina, i ens fa servir de conillets d'indies per fer proves, i jo i tots encantats!! A que no sabeu quines postres ens va preparar?? Carpaccio de pinya amb gelat de coco, crema de maduixes i trossets de pa d'ametlles garrapinyades. Brutal de bó!.

Em sembla que dijous li demanarè en Panxo exactament el mateix, ja us diré com reacciona i si m'ho fa. O no.