LA PINYA DEL DIA

Wola a toton!

Cada dijous vaig a dinar a un restaurant on, pel fet d'anar-hi sovint, doncs ja ens coneixem tots.

Cada dijous li demano de postre al Panxo (segur que ell ho escriu Pancho, més que res per que és del Madriz de futbol, sí sí, ja li vaig fer el pasadís també a ell) doncs li demano PINYA natural de postre. Mai n'ha tingut. Però cada dijous li demano la Pinya. Ell molt amable cada dijous ens recita les postres que té:

- Crema catalana, tarta de xocolata, gelat de tal i de qual, plàtan, poma, taronja......

- Jo vull pinya!! :-)

-NO tinc Pinya!!

-Pinya en almívar??

- NO TINC PINYA!!

- Gelat de pinya??

- ......

-Bé, un plàtan per mí..... :-(

Dijous passat no va ser diferent. I vaig acabar demanant un plàtan. I vet aquí la sorpresa:

Com caigut del cel va venir un plat de pinya, uns trossos ben macos de pinya, talladets, peladets i arrenglerats en el plat, que feien goig! Els cinc que estàvem a taula vem acabar aplaudint el gest que es va anotar en Panxo, que ben cofoi, saludava. Aiii! des que és pare ens l'han canviat a aquest noi!! I no vulgueu treure més conclusions ni ensenyances, només que la pinya estava molt bona. Dijous hi torno. I ara qué li demano??,...... hmmmm, macedònia?

Després d'explicar aquesta petita anècdota, us puc dir que diumenge vaig anar a dinar a casa de la meva germana. Ella sempre ens fa unes delicatessens boníssimes, cada dijous va a classes de cuina, i ens fa servir de conillets d'indies per fer proves, i jo i tots encantats!! A que no sabeu quines postres ens va preparar?? Carpaccio de pinya amb gelat de coco, crema de maduixes i trossets de pa d'ametlles garrapinyades. Brutal de bó!.

Em sembla que dijous li demanarè en Panxo exactament el mateix, ja us diré com reacciona i si m'ho fa. O no.