estimats amics:

Diu el conte que una vegada la tristesa i la ràbia van marxar juntes a nedar a un estany meravellós. Era un estany preciós, amagat al mig del bosc, on molt poca gent arribava. Era un estany d'aigues netes i clares, cristalines, on feia goig nedar-hi. Fins aquell lloc amagat van arribar juntes la tristesa i la ràbia a fer un bany. La tristesa va arribar lentament, arrosegant-se, tal i com és ella. La ràbia va arribar amb pressa, amb geni, i veloçment es fa posar a l'aigua. Va fer quatre braçades poderoses dins l'estany, picant amb força l'aigua, i amb gran soroll va creuar l'estany. La tristesa mandrosament es va posar a nedar, amb melancolia i pausadament, i es va creuar amb la ràbia, que esbufegant ja tornava a tota velocitat de l'altra banda. I quan va arribar a la vora de l'estany, mentres la tristesa deixava anar unes llàgrimes en aquelles aigues calmoses, la ràbia es va vestir amb pressa i força. Amb tanta celeritat i amb tant poc seny que es va equivocar de vestit i es va posar el vestit de la tristesa. I la tristesa, al sortir, es va haver de vestir amb el vestit de la ràbia. Es diu que des d'aleshores la ràbia va vestida de tristesa i la tristesa va vestida de ràbia.

Avui jo m'he posat aquest vestit, i així d'aquesta manera us vull dir que el meu pare ha mort aquest matí. Des de la tristesa i la ràbia només tinc paraules d'agraïment per ell. Us podria glosar la seva vida, explicar-vos quan m'ensenyava a esquiar, com li agradava anar a buscar bolets, com era de treballador i sobretot sobretot quant estimava a la meva mare. Però aquest conte ja us l'explicaré alguna altre nit. Per que jo ara només li vull estar agraït, per haver estat el meu pare i haver-me fet com soc.

Hem de continuar vivint, sempre, i arribarà un dia en que em treuré aquests vestit de ràbia i tristesa i sortiré a cercar jo també l'estany meravellós amagat al bosc.


Gràcies a tots pel vostre suport en aquests moments.
Demà dimarts farem l'enterrament a la parroquia de Sta.Engràcia de Montcada a les 16:00h.
Si voleu fer difusió d'aquest fet a qui creieu oportú em fareu un gran favor.
Un petó a tots.

xavi