Potser avui no es moment de pensar, ni de reflexionar. De fet, potser no es moment de llegir aquesta web, i fins i tot, no es moment de escriu-re en ella cap comentari... o potser si...
Potser no sóc l'únic burro que ha pensat que aquest espai (el teu), seria un bon lloc per fer-te costat d'una manera molt silenciosa i poc emprenyadora. De fet, segur que avui, molta gent que t'estima, ha entrat a latonteriadeldia, perque pensaven que trobarien alguna cosa de tú. Aquest silenci o espai en blanc en el sentiment del dia, diu moltíssim.
Lluís Llach, en una de les seves cançons, deia: "Som actors a voltes, espectadors a voltes, que senzillament i com si res, la vida ens dóna i pren paper..."
Avui no hi han consols, i totes les coses que et diguem, potser queden en un forat fosc sense fons... Però potser, avui, es un bon dia per pensar en totes aquelles escenes d'aquesta pel.licula, on el teu pare ha fet un meravellós paper, essent el protagonista, i gairebé fregant l'Óscar de Holliwood. Amic, has d'estar content (tot i que soni estúpid en un dia com avui) pels moments com tu deies, aquells que t'ensenyava a esquiar, que buscava bolets, o sencillament, per fer-te tal com ets.
Per cert, avui, has escrit una frase en un mail, que potser em canvia la vida ni que sigui una miqueta, tot i que, com tu dius, aquest pensament ja t'explicaré una altra nit.
2 Comments:
ànims company!
jrc
Potser avui no es moment de pensar, ni de reflexionar. De fet, potser no es moment de llegir aquesta web, i fins i tot,
no es moment de escriu-re en ella cap comentari...
o potser si...
Potser no sóc l'únic burro que ha pensat que aquest espai (el teu), seria un bon lloc per fer-te costat d'una manera molt silenciosa i poc emprenyadora.
De fet, segur que avui, molta gent que t'estima, ha entrat a latonteriadeldia, perque pensaven que trobarien alguna cosa de tú.
Aquest silenci o espai en blanc en el sentiment del dia, diu moltíssim.
Lluís Llach, en una de les seves cançons, deia:
"Som actors a voltes, espectadors a voltes,
que senzillament i com si res, la vida ens dóna i pren paper..."
Avui no hi han consols, i totes les coses que et diguem, potser queden en un forat fosc sense fons... Però potser, avui, es un bon dia per pensar en totes aquelles escenes d'aquesta pel.licula, on el teu pare ha fet un meravellós paper, essent el protagonista, i gairebé fregant l'Óscar de Holliwood.
Amic, has d'estar content (tot i que soni estúpid en un dia com avui) pels moments com tu deies, aquells que t'ensenyava a esquiar, que buscava bolets, o sencillament, per fer-te tal com ets.
Per cert, avui, has escrit una frase en un mail, que potser em canvia la vida ni que sigui una miqueta, tot i que, com tu dius, aquest pensament ja t'explicaré una altra nit.
Una fortíssima abraçada, de tot cor.
Noël
Publica un comentari a l'entrada
<< Home