LA TRIA DEL DIA

Wola a toton!
Avui us proposo una mena de joc, una mena de tria. Us poso dos texts i heu d'escollir o un o l'altre. A veure quin us agrada més. O menys, que podeu triar el que més ... preferiu. En els comentaris podeu posar: doncs "la versió del Raül" o "la del Xavi". Va d'estels:


Quan s'apaga un estel
No hi llàgrimes galta avall quan s'apaga un estel. A milions d'anys llum, cada moviment s'avança i quan veus la supernova ja fa anys que l'estel s'havia apagat. Forats negres, pols interestelar, foscor infinita.

Quan s'apaga un estel mai t'agafa per sorpresa, perquè els estels que veus brillar de vegades ja són morts i oblidats, un buit més enmig d'un univers immens.

Quan s'apaga un estel en descobreixes d'altres que havien restat amagats, i qui sap si aquell serà veritablement el teu. No hi ha llàgrimes galta avall quan s'apaga l'estel, quan neix la supernova, perquè no et pot sorprendre ja. Tots els estels són fugaços en la immensitat del temps.

No ploris ara, amor, el nostre estel feia temps que havia deixat de brillar, és només que tu no te n'havies adonat.

No ploris ara, els comiats sempre són tristos però tot té un final.

No ploris i mira'm als ulls per darrera vegada, mira'm per veure el reflex somort del nostre estel mentre s'esborra totalment del meu record.

No ploris, jo no ho faré. Hem vist centenars d'estels que morien davant dels nostres ulls, no vinguis ara per dir que el nostre seria diferent. No vinguis ara a dir-me que no érem com tothom, perquè saps que no és veritat. Cap dels dos era tan especial.


Mira'm els ulls per darrera vegada i no vull veure ni una llàgrima.


Tu i jo sabem que no hi ha llàgrimes quan s'apaga un estel.

Raül Alcon. http://leslleixes.blogspot.com/

Quan s'apaga un estel
Sempre hi ha llàgrimes galta avall quan s’apaga un estel. Des de milions d’any llum ens arribava la seva llum i tu i jo, amor, la miravem cada vespre. La llum de la supernova que ara s’ha apagat i només ha deixat un forat negre, pols interestelar, foscor infinita i tristor buida.

Quan s’apaga un estel sempre t’agafa per sorpresa, perque la llum que veiem brillar i ens indicava el camí en la nit, ha mort, no l’oblidarem, malgrat que ara només sigui un buit més enmig d’un univers immens.
Quan s’apaga un estel en descobrim d’altres que havien restat amagats, però sempre sabrem que no son veritablement el nostre estel. Sempre hi ha llàgrimes galta avall quan s'apaga l'estel, quan neix la supernova, perquè no et pots esperar que allò tant brillant hagi desaparegut de cop i per sempre. Tots els estels són fugaços en la immensitat del temps.

Plora ara, amor, per que el nostre estel ha deixat de brillar, plora ara, amor, els comiats sempre són tristos, plora ara, amor, i mira’m als ulls per darrera vegada, plora i mira en els meus ulls el darrer reflex somort del nostre estel mentre el guardem per sempre en el nostre record. Plora ara, jo ho faré.

Hem vist centenars d'estels brillar en la nit davant dels nostres ulls, el nostre no era diferent, però era el nostre.
No vinguis ara per dir que el nostre brillava menys.
No vinguis ara per dir-me que trobarem un altre estel, perquè saps que no és veritat. Cap altre estel serà tan especial.
Mira'm els ulls per darrera vegada i mira el darrer raig de llum enmig de les meves llàgrimes. Per que tu i jo sabem que sempre hi ha llàgrimes quan s'apaga un estel.

xavi-e

TRIA TRIA