EL BUS DEL DIA

Wola a toton!
Divendres! I una altre setmana al cove. Els dies i les setmanes passen i passen, inexorablement. Tempus fugit. El temps és or. I ara que sempre tots anem amb presses (o no?) doncs admiro a la gent que s’ho pren tot amb una mica més de calma. I mira que jo ho procuro, prendre’m les coses amb calma, i no només amb calma, si no intentant viure-les intensament, aprofitant el moment, deixant-me fluir. Reconec que moltes vegades és molt dificil o gairebé impossible, però és una bona actitud i cal practicar-la. Moltes vegades et posen obstacles per a que la teva ira, rabia, resentiment o mala llet acumulada sorti del teu feble esperit i s’apoderi de tú. No. No. No. Ho hem d’evitar. Tal i com diu la ministra, aquella tan famosa en aquests dies, que ni anomenaré (1,2,3,4,5,6,7,8, calma, respira lentament....) ens ho hem de prendre amb un somriure tot. Per exemple, quan al matí vas tard, arribes amb retard a la feina, i tens una reunió programada, i t’has tragat una bona cua a la ronda, a l’autopista, i a tots els carrers, dreceres i variants que coneixes, aleshores, quan ja tens el despatx a tocar, et trobes el bus al davant teu. Pel carrer de sentit únic, i has de fer tooootes les paredes del carrer igual que fa ell. I hi ha coses que no entenc.... per que si li fan una parada per ell, doncs óstia! per qué no l’aprofita, per qué no es posa dins la parada??, i ens deixa passar a tota la corrua de cotxes que anem al darrera?? Tan dificil es moure el putu bus dins la seva bonica parada? Dins de totes les putes parades que hi ha ??? És que el mataria al ..... bfffff..... 1,2,3,4,5,6,7,8 calma, respireu tranquilament! Canvi de xip. Aprofiteu el moment per donar-vos un respir, escoltar la música del cotxe, fer un somriure, admirar la bonica noia (o noi) que passa prop vostre, i no sentir-vos estafats com tantes i tantes vegades: Quan compreu aquella bonica promoció de CD’s de la nova cançò i de tot el CD només n’hi ha una que ho sigui, o quan compreu una caixa de bombons de xocolata negra i només n’hi ha tres de vint, o quan compreu un bitllet de tren i acabes anant en bus. He dit bus? La mare que el va parir!!