12 de novembre 2007

EL TEATRE DEL DIA

Cantava la Lupe:
Teatro, lo tuyo es puro teatro, falsedad bien ensayada estudiado simulacro.

Explicaven tertulians ben informats que les proclames reivindicatives del rei del Marroc davant la visita del monarca espanyol a Ceuta i Melilla, estava pactada entre les dues cases reals, és a dir havien pactat, tu aniràs allà i jo diré que aquest és un acte neocolonialista que caldrà una forta resposta del poble marroquí, tot pactat, tota escenificació, teatro, lo tuyo es puro teatro.

Explicaven tertulians ben informats que el discurs del president Montilla a Madrid i les declaracions sobre la desafecció-afecció, i la resposta del govern espanyol, tot estava previst entre els dos presidents, és a dir havien pactat, tu faràs un fort discurs reivindicatiu, que sols servirà pel consum intern a Catalunya, i aquí farem com qui sent ploure i al consum espanyol arribarà el missatge de: tranquils nois, deixeu-lo que garli que els catalans acabaran com sempre, tenint el de sempre. Teatro, lo tuyo es puro teatro.
Per cert mol bo l’article del Sanchis a l’avui d’ahir on mantenia que el terme desafecció era inadequat, deia que no es pot arribar a la desafecció quan mai havia hagut afecció anteerior.

Però anem a lo del Teatro, aquest cap de setmana hem vist les imatges del monarca espanyol en una escena no pactada, no assajada per l’escenificació, vergonya aliena he sentit, quasi arribo a la conclusió de que millor tot se’ns doni a través del Puro Teatro, quan no es així et quedes garratibat i acollonido:

I aquests son els que ens representen?
Que assagin, assagin, que d'altra manera s'em posa malament la digestió.

Però la maquinària s’ha posat en marxa deseguit, entre bambalines ha quedat, per qui ho vulgui veure, que miri els diaris sud-americans per Internet, quan en Chavez hores després de l’exabrupte deia que a ell cap reietó el feia callar rebia l’aplaudiment dels caps de govern sud-americans.
Que deia Ortega sobre les empreses espanyoles quan el rei va marxar? Això no ens ha arribat als noticiaris.
I finalment el que realment era important i és el fons del tema:
Quin es el paper del govern Aznar en el cop d’estat a Veneçuela?
La xaranga tapa el problema.

Teatro, lo tuyo es puro teatro, falsedad bien ensayada estudiado simulacro...............

Deures del dia:

Quin personatge polític i quin personatge mediàtic son precursors en fer callar al personal?.
Ambdós també varen ser hites en les visites al youtube
Xavi Costa

2 Comments:

Blogger Guillem said...

Com a polític, recordo el "¡Bueno, coño, a ver si es que no podré hablar, estoy hablando con el ministro, no con usted! A ustedes lo que les jode es que podamos hablar los que hemos sido torturados por el franquismo. ¡A la mierda!" del motxiller del Cha. En el mon mediàtic recordo el "Soy ciudadana del mundo... ¡¡¡Te quieres callar!!!" de la bruixa (en tots els sentits) Aramis Fuster i el "Prou! Prou! Quan dic que prou és prou!" del mite periodístic Josep Cuní (vuit i vint-i-tres minuts, tot formulant la pregunta del dia...). Suposo que estic aprovat, no?

7:07 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Si Guillem, tens l'aprovat encara que un servidor pensava amb el Cuni que abans del prou va dir el Prou va demanar silenci.
I com a polític, el millor de tots, el que ni a Polonia el poden superar, l'inefable que fa la possessio con a ministre de justicia, el que agraiex a la Ford quan esta a la General Motors, el que te un ámic pintor que es diu Tapia. el que quan era alcalde de Barna, li deia :
Calli! que no te la paraula! que no te paraula!.
De totes maneres et mereixes rebre el premi habitual, si t'apropes als sopars del dimecres, pels deures ben fets.

Xavier

10:20 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

Free counter and web stats