LA FRASE DEL DIA
wola a toton!
Avui us deixo una frase per reflexionar que es pot aplicar a molts aspectes de la vida, però tal i com està la situació de les infrastructures a la nostra nació, crec que també es pot fer una lectura força adecuada (sobiranista seria, potser, la paraula), no creieu? Només serà necesari que ens ho creguem. I a més us adjunto un link a un web, que amb el nom ho diu tot, on podreu signar i passar una estona divertida. Busqueu-me. O no.
Avui us deixo una frase per reflexionar que es pot aplicar a molts aspectes de la vida, però tal i com està la situació de les infrastructures a la nostra nació, crec que també es pot fer una lectura força adecuada (sobiranista seria, potser, la paraula), no creieu? Només serà necesari que ens ho creguem. I a més us adjunto un link a un web, que amb el nom ho diu tot, on podreu signar i passar una estona divertida. Busqueu-me. O no.
Perquè hi haurà un dia que no podrem més
i llavors ho podrem tot.
Vicent Andrés Estellés (Burjassot 1924-València 1993)
posted by XAVI-E at 8:31 a. m.
1 Comments:
Com be dius, aquesta frase es pot aplicar a molts aspectes de la vida. De fet, lo primer que se m'ha ocorregut a mi (i ja se que no es molt correcte), es quan hi ha dies que un pensa, ahir no vaig anar al lavabo, i abans d'ahir... doncs no me'n recordo però diria que tampoc, i estas a la feina a una reunió i un va tenint ganas, pero no hi va, i va passant el matí i tens una reunió i ja no et dona temps d'anar al lavabo, i acaba la reunio i marxes de la feina per agafar el metro, i clar, no hi ha lavabos al metro, asi que et seus i apretas que assegut sembla que se't passen les ganes. Vas a dinar a un bar, ficas "más madera" a l'estomac, però no vas al lavabo, perque estan bruts i prefereixes esperar. Passas la tarde fent encàrrecs i hi ha estones que te'n oblides però allò va fent el seu run-run de tant en tant. Total, que quan arribes a casa es disparen totes les alarmes i entres directament al lavabo i quasi no et dona temps ni agafar una revista o diari, per fullejar, i acabes buidant tot de cop, lo que has dinat, lo de ahir, lo d'abans d'ahir (que efectivament confirmes que tampoc havies anat) i si et descuides treus els budells en el mateix viatge. Doncs es això, que al final hi ha no pot més i pots tot, o dit d'un altra forma: Me cago en Deu !, sabeu que? Aneu a cagar!!
Toni-aa
Publica un comentari a l'entrada
<< Home