EL PAPER DEL DIA
Wola a toton!
Aquests dies que estic desempaperant les parets de casa doncs em trobo amb sorpreses a mida que treballo. Per que resulta que les parets no tenen només una capa de paper, no, no. Un parell de capes o fins i tot tres, son les que m’estic trobant. I clar, abans de pintar les parets s’ha de treure tot el paper que hi ha. De manera que quan començo a tirar del paper, nyigo nyigo, doncs em surt un altre paper a sota, i aquí és quan comença la diversió. Sota el paper pintat de blanc m’he trobat el paper granate amb dibuixos recargolats que hi havia fa quinze anys. Osti, quins records!, era l’època que tenia 25 anys, el temps de les olimpíades, de la meva primera feina, dels campaments a l’estiu, de l’inici de noves relacions de parella, del final de la facultat, de marxar de casa i fer-se adult. (bé, això darrer sabeu que encara no ho he aconseguit). I tirant tirant del paper doncs per sorpresa encara en surt un altre: Vaja, el paper verdós de línees verticals rococó!! Aquest ja té molts més anys, era quan amb el meu germà, de nens, jugàvem als passadissos a futbol amb pilotes de tennis (o de paper per fer menys soroll i no trencar coses), el temps que marxàvem els tres germans (encara érem tres) al cole tot el dia i tornàvem al vespre, o jugàvem a disfressar-nos o fer cases amb els coixins del sofà o cantar cançons que sortien d’un atrotinat “tocata” dels anys 70. Per sort a sota aquesta tercera capa ja no n’hi ha més. I jo penso: aquest paper ha aguantat uns 30 anys enganxat a la paret, deu n’hi dó! Però no és una cosa excepcional. Fixeu-vos en la foto que us adjunto. La he fet aquest matí, no us diré on, però segur segur que la heu vist mil vegades passejant pels carrers. I malgrat els anys, la pluja, els papers que hi deuen haver enganxat a sobre, les nevades, el sol de l’estiu.... malgrat tot, encara hi és! Saps on?
Toni, tu
no participis!!
Aquests dies que estic desempaperant les parets de casa doncs em trobo amb sorpreses a mida que treballo. Per que resulta que les parets no tenen només una capa de paper, no, no. Un parell de capes o fins i tot tres, son les que m’estic trobant. I clar, abans de pintar les parets s’ha de treure tot el paper que hi ha. De manera que quan començo a tirar del paper, nyigo nyigo, doncs em surt un altre paper a sota, i aquí és quan comença la diversió. Sota el paper pintat de blanc m’he trobat el paper granate amb dibuixos recargolats que hi havia fa quinze anys. Osti, quins records!, era l’època que tenia 25 anys, el temps de les olimpíades, de la meva primera feina, dels campaments a l’estiu, de l’inici de noves relacions de parella, del final de la facultat, de marxar de casa i fer-se adult. (bé, això darrer sabeu que encara no ho he aconseguit). I tirant tirant del paper doncs per sorpresa encara en surt un altre: Vaja, el paper verdós de línees verticals rococó!! Aquest ja té molts més anys, era quan amb el meu germà, de nens, jugàvem als passadissos a futbol amb pilotes de tennis (o de paper per fer menys soroll i no trencar coses), el temps que marxàvem els tres germans (encara érem tres) al cole tot el dia i tornàvem al vespre, o jugàvem a disfressar-nos o fer cases amb els coixins del sofà o cantar cançons que sortien d’un atrotinat “tocata” dels anys 70. Per sort a sota aquesta tercera capa ja no n’hi ha més. I jo penso: aquest paper ha aguantat uns 30 anys enganxat a la paret, deu n’hi dó! Però no és una cosa excepcional. Fixeu-vos en la foto que us adjunto. La he fet aquest matí, no us diré on, però segur segur que la heu vist mil vegades passejant pels carrers. I malgrat els anys, la pluja, els papers que hi deuen haver enganxat a sobre, les nevades, el sol de l’estiu.... malgrat tot, encara hi és! Saps on?
Toni, tu
no participis!!
posted by XAVI-E at 3:00 p. m.
1 Comments:
Hola soc el Toni,el que no puc participar. Només vull que quedi clar és que si no participo no és perque com en aquells sortejos que feïen la coca-cola, bimbo o mirinda, quan tú tenies a casa la primera o segona capa,no podies participar si eres treballador o familiar de treballador de l'empresa que feia el sorteig.
És a dir, que puc assegurar que ni jo, ni cap membre de la meva família va participar a l'espectacle "sin bragas y con humor", i que altres fotos compromeses meves o de la meva familia que poden apareixer, en espectacles de dubtosa qualitat, no corresponen a aquest gran espectacle.
PD: Darrerament aquest cartell ha quedat tacat parcialment per una pintada. Ja no és respecta la història.
toni-aa
Publica un comentari a l'entrada
<< Home