ELS DEURES DEL DIA
Dimarts 9,40 A.M., a Can Bassas (Catalunya Radio) s’entrevista a l’Ernest Maragall.
Del que ell explica i del que s’ha pogut llegir a la Premsa del seu projecte de llei, un servidor, ex-mestre, opina que se’n desprèn unes obvietats d’aquelles que son diàfanes, però que al mateix cop, com si rei despullat que passeja, a cap responsable polític dels darrers decennis, se’ls ha ocorregut posar sobre la taula. A tall d’exemple:
- Com es possible que una escola pública pugui tirar endavant un projecte educatiu si cada any li canvien el 20% de la plantilla?.
Els esbossos genèrics que dibuixa l’Ernest tenen una certa sensatesa, i a més una gran dosis de valentia, pel que em sorprèn que aquest conseller, que va arribar al govern per l’únic mèrit de ser germà del Pasqual, igual que un director de diari esta per ser germà de qui es, tingui el coratge de plantejar dins d’un gremi funcionarial, la meritocràcia per sobre de la llepadura. Ja veure’m si se’n surt, de moment els sindicats ja han tret la destral, i els companys que tinc que es dediquen a la professió quan els he sondejat tots han posat el crit al cel, per tant no li auguro un futur massa optimista a aquesta llei.
Però sentint l’entrevista d’en Bassas un servidor pensa que ja era hora que un polític s’atrevís a mullar-se. Arriba el final de l’entrevista i acaba de forma sorprenent, que a un servidor l’ha deixat descol·locat (de ben segur que us ho podeu baixar per Internet, i a veure si us produeix el mateix efecte):
Al locutori de Catalunya radio (A dalt de tot de la diagonal), sonen les senyals horàries de les 10 hores, i el Bassas li diu a l’Ernerst:
Sr. Conseller es pot esperar a després de les noticies que seguirem aquesta interessant conversa?.
L’Ernest dubitatiu, acaba responent:
Si, però saps que Toni......................, es que tinc govern a les 10, que deu esta començant ja!
Com us deia, em quedo garratibat, encara que tingui un xofer que sigui un fitipaldi, de la diagonal a la Xene, en te a aquelles hores un mínim de 40 minuts.
Conclusió, al Conseller se li en fot el que es pugui dir o decidir en el govern!.
Deures del dia:
A quin ministre, que intentà posar a rotllo als metges, per fer una reforma del sistema sanitària, li muntaren tal vaga, que passa el resta de la legislatura calladet i amagat, i desà el projecte de llei en el més recòndit dels calaixos?
Apa Siau.
XAVI COSTA
Del que ell explica i del que s’ha pogut llegir a la Premsa del seu projecte de llei, un servidor, ex-mestre, opina que se’n desprèn unes obvietats d’aquelles que son diàfanes, però que al mateix cop, com si rei despullat que passeja, a cap responsable polític dels darrers decennis, se’ls ha ocorregut posar sobre la taula. A tall d’exemple:
- Com es possible que una escola pública pugui tirar endavant un projecte educatiu si cada any li canvien el 20% de la plantilla?.
Els esbossos genèrics que dibuixa l’Ernest tenen una certa sensatesa, i a més una gran dosis de valentia, pel que em sorprèn que aquest conseller, que va arribar al govern per l’únic mèrit de ser germà del Pasqual, igual que un director de diari esta per ser germà de qui es, tingui el coratge de plantejar dins d’un gremi funcionarial, la meritocràcia per sobre de la llepadura. Ja veure’m si se’n surt, de moment els sindicats ja han tret la destral, i els companys que tinc que es dediquen a la professió quan els he sondejat tots han posat el crit al cel, per tant no li auguro un futur massa optimista a aquesta llei.
Però sentint l’entrevista d’en Bassas un servidor pensa que ja era hora que un polític s’atrevís a mullar-se. Arriba el final de l’entrevista i acaba de forma sorprenent, que a un servidor l’ha deixat descol·locat (de ben segur que us ho podeu baixar per Internet, i a veure si us produeix el mateix efecte):
Al locutori de Catalunya radio (A dalt de tot de la diagonal), sonen les senyals horàries de les 10 hores, i el Bassas li diu a l’Ernerst:
Sr. Conseller es pot esperar a després de les noticies que seguirem aquesta interessant conversa?.
L’Ernest dubitatiu, acaba responent:
Si, però saps que Toni......................, es que tinc govern a les 10, que deu esta començant ja!
Com us deia, em quedo garratibat, encara que tingui un xofer que sigui un fitipaldi, de la diagonal a la Xene, en te a aquelles hores un mínim de 40 minuts.
Conclusió, al Conseller se li en fot el que es pugui dir o decidir en el govern!.
Deures del dia:
A quin ministre, que intentà posar a rotllo als metges, per fer una reforma del sistema sanitària, li muntaren tal vaga, que passa el resta de la legislatura calladet i amagat, i desà el projecte de llei en el més recòndit dels calaixos?
Apa Siau.
XAVI COSTA
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home