EL KEBAB DEL DIA
Wola a toton!
Sopar de Diumenge amb els amics al nou Kebab q han obert, i jo com sempre, doncs a la meva. Oi que estem tots d’acord que la integració dels nouvinguts ha de ser a tots els nivells? Oi que els hem de fer un acolliment lingüístic com toca i ensenyar-los la nostra llengua? Oi que hem de crear un entorn econòmic i social que també els acolli i que no els rebutgi? Oi que no els hem de veure ni com uns intrusos ni com uns adversaris?? Oi que els he de veure com el que son en realitat, persones i conciutadans?? D’acord, doncs comencem a fer-ho..... Jo no sé si han arribat aquí jugant-se la vida, o si han marxat fugint de la violència o de l’integrisme dels seus països d’origen. No ho sé. Jo sé quins problemes tinc aquí, a casa meva, al meu petit país. I com els vull acollir, i ells volen ser acollits, doncs els explico també els meus problemes, i tot el que espero jo d’ells, les meves necessitats. I normalment arribem a acords. El primer de tot és la seva voluntat d’integració, sense la qual no podríem avançar. Per això quan Diumenge a la nit em van servir en unes estovalles de paper on deia: Buen provecho, Bon appétit i el mateix en dues llengües que desconec, i la carta estava només en castellà vaig pensar..... miauuu!
Sopar de Diumenge amb els amics al nou Kebab q han obert, i jo com sempre, doncs a la meva. Oi que estem tots d’acord que la integració dels nouvinguts ha de ser a tots els nivells? Oi que els hem de fer un acolliment lingüístic com toca i ensenyar-los la nostra llengua? Oi que hem de crear un entorn econòmic i social que també els acolli i que no els rebutgi? Oi que no els hem de veure ni com uns intrusos ni com uns adversaris?? Oi que els he de veure com el que son en realitat, persones i conciutadans?? D’acord, doncs comencem a fer-ho..... Jo no sé si han arribat aquí jugant-se la vida, o si han marxat fugint de la violència o de l’integrisme dels seus països d’origen. No ho sé. Jo sé quins problemes tinc aquí, a casa meva, al meu petit país. I com els vull acollir, i ells volen ser acollits, doncs els explico també els meus problemes, i tot el que espero jo d’ells, les meves necessitats. I normalment arribem a acords. El primer de tot és la seva voluntat d’integració, sense la qual no podríem avançar. Per això quan Diumenge a la nit em van servir en unes estovalles de paper on deia: Buen provecho, Bon appétit i el mateix en dues llengües que desconec, i la carta estava només en castellà vaig pensar..... miauuu!
Però quan vaig demanar el tallat, les coses van canviar. Vaig trobar ganes d’aprendre i ganes d’integració (apart de ganes de fer negoci, que ja m’està bé!).
Ah! Cortado es diu Tallat, molt bé molt bé, yo aprender!
Avui la carta continua estant en castellà i les estovalles també, però ja li he demanat en català, sense cap problema, dialogant. Ara veurem quant triga. Com ho tinc al costat del gimnàs, en breu em torno a passar a veure’ls. Ja us explicaré. Jo tornaré per que ho vull veure tot en català, però també per que els seus kebabs son boníssims, i ell ho posarà tot en català per que vol que gent com jo ( i tots nosaltres) hi tornem, per que així és com han de ser les coses, ells ho han de fer per que han de creure que així guanyaran clients i faran més negoci, però no per que els obliguem amb multes i sancions. Jo crec que ho farà.
O no.
O no.
2 Comments:
Així m'agrada: encomana el català!
no podrem fer mai un TELP a Montcada?
Publica un comentari a l'entrada
<< Home