LA NOTICIA DEL DIA

Mor Alejandro Finisterre, el poeta que va inventar el futbolí

Com que no es tracta precisament d'un esport de masses --ni tan sols, en el sentit més estricte, d'un esport--, no hi haurà una multitud disposada a guardar un minut de silenci, ni a les tribunes es penjaran pancartes amb la imatge del mort, ni hi haurà homenatges als ajuntaments, ni es pronunciaran discursos en honor seu. De fet, la notícia ha passat desapercebuda. Ha mort l'inventor del futbolí i és poc probable que als bars i a les tasques es rendeixi tribut al pare del joc, potser perquè ningú s'havia parat a pensar que algú l'havia inventat, o perquè és una d'aquestes coses que per força havia d'existir des de feia segles. Alejandro Finisterre va morir divendres a Zamora als 87 anys, però en lloc d'escriure que acabava de morir l'inventor del futbolí, els diaris locals van destacar la mort de l'escriptor Alejandro Finisterre, del poeta Alejandro Finisterre o d'Alejandro Finisterre el marmessor de León Felipe. En alguns casos, l'assumpte es va despatxar com una "dada biogràfica curiosa". Gallec transhumant, escriptor, editor i periodista, Finisterre va donar vida al seu invent més famós quan tenia només 17 anys: la fama el va perseguir la resta de la seva vida malgrat que aviat va quedar clar que no era la seva vocació dedicar-se a inventar coses, i en moltes entrevistes que va concedir i molts articles que es van escriure sobre ell es parlava de "Finisterre, famós a pesar seu per haver inventat el futbolí".

Era el novembre del 1936 quan Finisterre va quedar sepultat sota la runa de Madrid durant un dels bombardejos franquistes de la guerra civil. Va ser traslladat a l'hospital i allà, un dia, es va despertar envoltat de mutilats. "Jo havia jugat a futbol, fins i tot vaig perdre una dent d'una puntada, però m'havia quedat coix i envejava els que podien jugar. També m'agradava el tennis de taula. Vaig pensar: ¿per què no crear el futbol de taula?". A principis del 1937 es va ocupar de registrar l'invent, però una setmana més tard va haver d'emprendre la fugida pels Pirineus. La vida va haver de donar moltes voltes perquè l'inventor gallec pogués per fi explotar la seva creació. Va ser a Guatemala al cap de molts anys, quan el Govern li va estendre una invitació formal perquè fabriqués futbolins en aquell país. "Els feien mans indígenes amb caoba de Santa María, finíssima, i hi incorporàvem barres periscòpiques".

A Guatemala el va sorprendre el cop d'Estat contra Jacobo Arbenz (1954), encara que el que de veritat va ser una sorpresa és que fos segrestat i obligat a pujar a un avió amb destí al Panamà."Eren agents franquistes", diria més tard. Finisterre va pensar que el volien matar i va ordir un estratagema per escapar-se: es va tancar al bany, va embolicar la barra de sabó amb un tros de paper de plata --perquè semblés un explosiu-- i va sortir als passadissos cridant: "¡Sóc un refugiat espanyol a qui han segrestat, i si és necessari, sé com evitar que aquest avió arribi al seu destí!". Va ser un dels primers segrestos aeris de la història. Quan la nau va tocar terra Finisterre va quedar en llibertat. El maig del 2004, poc abans que comencés l'Eurocopa de Portugal, l'orquestra Tocá Rufar va interpretar a Porto el Concert per a bombos i futbolins en homenatge al poeta gallec Alejandro Finisterre. A l'orquestra hi havia 110 instruments i gairebé la meitat eren futbolins.

Mauricio Bernal www.elperiodico.com