ELS DEURES DEL DIA
La nostra classe política, creu que la seva obligació consisteix exclusivament en la creació de lleis, ordenances, decrets, textos legals i altres escrits que imposen obligacions i sancions.
A partir d’ací tota la feina ja esta feta!!. En tot cas algun acte social, alguna entrevista a la radio.
Es talment com si la meva feina de Pare, consistís solament en donar bons consells, a partir d’aquí, jo ja he acomplert.
Quan el mestre del meu fill em diu que el meu Nano es un gamberro, AH!!, jo ja li dic que es porti bé!, que no es baralli, i que faci cas als Mestres!!,
Que més vol que hi faci, si ell no en fa cas?.
Així hem sentit al Saura, dir:
Si em fan una festa Rave, en un solar que no és seu, després el deixen com un merder, atropellen i maten a un xaval, que vol que hi faci jo si no hem fet una llei contra les festes Rave?
D’ordenances a l’ajuntament on un servidor habita sobre, carril-bici, cagarades de gos, etc., les que volgueu,. Ara bé les cagarades segueixen al carrer, i al carril bici i aparquen els vehicles. Que satisfets amb la feina feta es deurien quedar els edils després de l’aprovació de les ordenances!!
La passada setmana llegeixo al diari una ordenança de nova creació per part de l’ajuntament de Barcelona:
Les bicicletes no podran circular per les voreres a menys d'un metre de distància dels vianants,.
Que li cal fer al ciclista quan un vianant se li apropi:
Va de retro caminante, no te me acerques que saco el metro i te mesuro el espasio vital!!!,
Pel que fa als aparcaments, les bicis no podran lligar-se a arbres, semàfors ni mobiliari urbà com ara bancs, papereres o en punts de zones de càrrega i descàrrega, entre altres prohibicions, però sí a fanals.
A partir d’ara sera una peculiaritat turística de Barcelona, veure els fanals flanquejats per un munt de bicicletes. Deslligar la teva bicicleta serà un exercici superior a fer un sudoku mentre intento trobar aparcament .
Després d’una llarga disquisició legal, i enfrontament amb els elements del sector, preocupació social dels medis, etc, etc, als bars del meu barri es segueix fumant igual que sempre, i un es pregunta quina pasta ens ha costat mantenir un munt de diputats per elaborar i reelaborar una llei que no canvia un mínim la realitat social?.
Potser n’haurem d’aprendre de l’Esperanza Aguirre, de l’esperansa que es solidaritza amb els pobres, perque ella tampoc arriba a fi de mes!!, d’aquella que no volia que triomfes l’OPA de gas natural, ja que suposava que una empresa espanyola marxes a l’estranger!!, Doncs d’aquesta esperansa por dios (solo sabe bailar el xa xa xa) posa més senderi i la seva llei en el tema és el següent:
Que cada u fumi on i quan li roti, i la comunitat de Madris paga aquí vulgui desfer-se de l’hàbit tabaquil el tractament pertinent.
Deures del dia:
Director i prota de la peli “Aguirre y la còlera de los dioses”
xaviCosta
A partir d’ací tota la feina ja esta feta!!. En tot cas algun acte social, alguna entrevista a la radio.
Es talment com si la meva feina de Pare, consistís solament en donar bons consells, a partir d’aquí, jo ja he acomplert.
Quan el mestre del meu fill em diu que el meu Nano es un gamberro, AH!!, jo ja li dic que es porti bé!, que no es baralli, i que faci cas als Mestres!!,
Que més vol que hi faci, si ell no en fa cas?.
Així hem sentit al Saura, dir:
Si em fan una festa Rave, en un solar que no és seu, després el deixen com un merder, atropellen i maten a un xaval, que vol que hi faci jo si no hem fet una llei contra les festes Rave?
D’ordenances a l’ajuntament on un servidor habita sobre, carril-bici, cagarades de gos, etc., les que volgueu,. Ara bé les cagarades segueixen al carrer, i al carril bici i aparquen els vehicles. Que satisfets amb la feina feta es deurien quedar els edils després de l’aprovació de les ordenances!!
La passada setmana llegeixo al diari una ordenança de nova creació per part de l’ajuntament de Barcelona:
Les bicicletes no podran circular per les voreres a menys d'un metre de distància dels vianants,.
Que li cal fer al ciclista quan un vianant se li apropi:
Va de retro caminante, no te me acerques que saco el metro i te mesuro el espasio vital!!!,
Pel que fa als aparcaments, les bicis no podran lligar-se a arbres, semàfors ni mobiliari urbà com ara bancs, papereres o en punts de zones de càrrega i descàrrega, entre altres prohibicions, però sí a fanals.
A partir d’ara sera una peculiaritat turística de Barcelona, veure els fanals flanquejats per un munt de bicicletes. Deslligar la teva bicicleta serà un exercici superior a fer un sudoku mentre intento trobar aparcament .
Després d’una llarga disquisició legal, i enfrontament amb els elements del sector, preocupació social dels medis, etc, etc, als bars del meu barri es segueix fumant igual que sempre, i un es pregunta quina pasta ens ha costat mantenir un munt de diputats per elaborar i reelaborar una llei que no canvia un mínim la realitat social?.
Potser n’haurem d’aprendre de l’Esperanza Aguirre, de l’esperansa que es solidaritza amb els pobres, perque ella tampoc arriba a fi de mes!!, d’aquella que no volia que triomfes l’OPA de gas natural, ja que suposava que una empresa espanyola marxes a l’estranger!!, Doncs d’aquesta esperansa por dios (solo sabe bailar el xa xa xa) posa més senderi i la seva llei en el tema és el següent:
Que cada u fumi on i quan li roti, i la comunitat de Madris paga aquí vulgui desfer-se de l’hàbit tabaquil el tractament pertinent.
Deures del dia:
Director i prota de la peli “Aguirre y la còlera de los dioses”
xaviCosta
posted by XAVI-E at 9:02 a. m.
3 Comments:
si els politics només veuen la solució als poblemes de la ciutat amb la
creaació de lleis, que permetin castigar als ciutadans que no siguin bons
minyons, és que han oblidar que, poden desenvolopar una tasca pedagògica
instruir els ciutadans, pot que el ser "democrates" creguin que editant
alguns cartellets amb un slogam ja ni ha prou, com si la gent neixes ja amb
consciencia civica, educar i fer descobrir als ciutadans com
autorealitzar-se no fos important, com pot un plamificar el futur sensa
saber quines son les seves capacitats i posibilitats. la llibertad de les
persones només te sentit si es per defensar el desplegament d´un projecte
vital,
amb una societat narcisista on l' evolució emocional no va mès enlla que la
d´un nen de 3 anys, aixó és el que diu Eric Fromm en el primer capitul de l'
art d' estimar, arrivant a dir que en el feudalisme la maduressa emocional
dels ciutadans tenia un nivell semblant a un nen de nou anys
l' actual estat del malestar, ja no m´atreveixo a dir estat del benestar, se
que puc ferir subceptibilitats, on l' oci i el consum posen a l' abast de
les peersones tota una bateria d´alternatives per l' involució persona,l que
el ciutada trii, en una societat que només ha trovat l' augment del temps
d`oci com a valvula d' escape de l' ansietat, com mes hores de marxa
millor, i com més gran sigui el consum d´excitacio més desconectats estarem
de les nostres emocions i més lluny de la consciéncia tingue els maldecaps
de cada dia millor.
les raves i els accidents en els camps de futbol, els italians en aquest
cas, els nois del frente atletico fa anys van matar un aficionat basc, i en
el camp de l' espanyol una bengala va buidar anys enrerre l' ull d´un
espectador, a italia que mai s´ha pres seriosament la posibilitat de endurir
la legislació per evitar incidents als estadis aquesta setmana ha celebrat
la catarsi oficial de jugar uns quans partits amb les portes tancades, un
altre vol han obviat les raaons de fons, aqui l' unica resposta ha sigut
recolzar les opinions del E'to sobre el racisme.
qualsevol metge ens pot dir que sempre és millor prevenir que curar, a
nivell social també s´han de desenvolopar mesures profiàctiques abans que
arrivo l' epidemia d´acciions inciviques i les mesures paliatives quan ha
arrivat, l' estretergia de mirar cap un altre costat i esperar que tot
s´arregli sol, pot ser comode i rentable a la curta, peró a la llarga ens
pot presentar una factura que no poguem pagar.
no val que un conseller d' interior digui que no pot intervenir en una rave
perque no hi ha legislació, de raves s´han han fet ja un fotimer, i si per
cada aconteixament o acte incivic hem de fer una llei, anem apanyats, i ja
m' imagino el parlament discutin, la lei de les caques de gos, la llei per
fer alguna cosa si els ciutadans llençan els papers a terra en lloc de
depositar-los a la paparera, la llei que ens digui si els ciutadans han de
menjar xiclets per carrer, la llei qie permeti intervenir quan algún ciutadá
treu els mobles al carrer el dia que no hi ha recullida, aquesta feinada no
cal, i si s´aprovesin i editesin tot aquest corpus legislatiu acceleraria el
canvi climatic exigerament, quans arbres s´haurien de tallar?
peró la pregunta del milió es la seguen, hi haurà prou seny perque és puguin
arreglar aquestes coses sensa talar cap bosc? les portaria al pp al
constituciobnal?
potser si la Mayol tinguès que gestionar el poder amb el poder que tanta
paperassa li donaria potser no s´atreviria a afirmar que és antisistema,
encara que avui val tot, inclus algú que només menja entrecots ens pot dior
que és vegetaria, i sentir-se indignat per que és questionen les seves
contrasdiccions, estem en un mon en que les paraules serveixen per negar els
fets.
a vegades en venen temptacions d' opinar a les revistes locals, el que pasa
que la meva vanitat, amb aquesta tasca ja no s´inflla, i el cert grau de
masoquisme necesari per donar opinions que ningú em demani, i que ningú
tindrá em compta em cansa, escrit aixó per reivindicar la necesitat de
recuperar una certa pedagogia en la formació de mases, ja se que no farem
gran cosa, peró si podem contribuir que les tertuliwes radiofoniques de la
cope, els programes de televisió en els que tothom parla alhora, i els
programes de la premsa del cor que semble que no han D´estalviar mai cap
esforç per lapidar a personatges caiguts amb desgracia si fan pedagogia.
l' ejercici responsable de la llibeertat només el poden fer persones
madures, i nomes unes institucions amb seny poden administrar-ho.
aviat vindrá l' epoca de les inaguracions, de carrers d´estetica electoral,
amb les derreres obres cerdanyola s´ha tornat més gris, un gris més anemic
que les aigues del mar Baltic o del NorD, en un dia de boire, les rejoles de
ceramica de les fontetes i la plaça abat Oliva donaven un aire alegre i
colorista, que trencava l' expansió del color gris especulatiu, amb aquesta
estetica l' esfalt per on circulen els cotxes i els espais per on circulen
les persones son de colors semblants.
cerdanyola tindra una bellessa gris, un gris uniformitzador de mediocritats
urbanístiques, que espero que el dia de l' inaguració els membres del
consistori no vesteixin de gris, i el dia seguent pensin quie potser cal fer
una cosa perque cersdanyola, no sigui més bruta cada dia, una ciutat neta és
una ciutat més habitable.
enriq piera angelet
el aleman con nombre de bar de frankfurts, ahora llamado la tasqueta d'en ferran "herzog"
joan
el aleman llamado herzoc murio.si te molesta el nonbre del bar entra y pregunta seguro que te llebaras una sorpresa
Publica un comentari a l'entrada
<< Home