09 de febrer 2007

LA CARTA DEL DIA




Barcelona (Països Catalans)

Sr.director de Kelme

ELX (Baix Vinapoló)

Benvolguts senyors,

Lamento profundament la rescissió unilateral del contracte de la vostra empresa amb el jugador del Futbol Club Barcelona Oleguer Presas.
També lamento que una companyia com la vostra no tingui el web en la llengua pròpia del país, és a dir,en català.
Per tot plegat els comunico a partir d' avui compraré productes d' altres empreses més respectuoses amb la llibertat d' expressió i amb el país
Cordialment,

Es pot fer arribar mitjançant el seu web: www.kelme.es

3 Comments:

Anonymous Anònim said...

L'article d'Oleguer m'ha sorpres, m'ha fet descubrir en ell una qualitat humana per a mi desconeguda, molt polititzada per l'afer selecció espanyola; però el que més m'ha decebut ha estat la decició de la companyia de material esportiu que el patrocinava, i que va esponçoritzar un equip de ciclisme que es dopava (actitut antiesportiva total) i no va dir res al respecte, que potser alguns dels seus accionistes majoritaris son del P.P.? . 50 anys després estem arrivant-hi als mateixos errors que ens vàren portar a una guerra, ni hi ha prou amb l'humor àcid de polònia?, i quan una raó humanitària té una resposta com la que ha donat aquesta marca esportiva, s'ha de dir prou?, suposo que al bo del Oleguer tan se li en fot aquest patrocini, potser sòc el primer pericu que aplaudeix el comentari del "guapu" defensa blau-grana, i que un esportiste tingui criteri i opinió és necesari, deixem-nos ja d'esmorçars polítics televisius amb periodistes en nòmina de partits o inclús amb carnet d'afiliació o de simpatitzant; des de la meva independència pol·lítica dic:

Oleguer 1

kelme 0.

per humanitat, el senyor "De Juana", que surti ja d'aquesta situació, si alguna vegada s'ha d'oferir ua amnisita i un gest per la pau és ara, si l'inyaki té un final agònic i tràgic s'haurà perdut una oportonitat per reparar sense amputar, per sanar sense efectes secundaris, perque la oferta que apunten ara els vascos partidaris del hb apunta al que ha estat sempre Euskadi=una nació històrica, que algo que mai es podrar esborrar,està escrit a masses llibres de pol·lítica i de història ni que ens treguin el patrocini (esportiu-econòmic-social). les meves preguntes són:

qui ha de tenir la sobirania per decidir quan una nació històrica pot ser una nació pol·lítica?

a on ens portaran els errors pol·itics de la humanitat?

Malgrat tot el que he dit, continuo sent de l'espanyol, i com a jugador, crec que l'Oleguer no te el nivell requerit per jugar amb nosaltres tots el dimecres.

Joan.

11:09 a. m.  
Anonymous Anònim said...

Vexat per comunicadors de diferents ràdios espanyoles siguin de dretes o d'esquerres, el matí de dijous va despertar àcid per a l'Oleguer Presas. Ningú havia llegit l'article i les hòsties volaven. L'acusaven d'haver escrit en un mitjà on ETA envia els comunicats. Fals. Oleguer va escriure en un rotatiu català (Directa) i el Berria va xuclar del que el futbolista havia dit. Li van caure de tots colors per fer costat a De Juana Chaos. Una altra falsedat. En cap moment va fer costat a l'assassí com a tal. Va posar en dubte el procés judicial i l'Estat de dret i va parlar d'hipocresia. I va escriure sobre els processos i condemnes de la caserna d'Intxaurrondo comparant el que viu De Juana i el que va passar amb Rodríguez Galindo. I va acusar la situació d'hipòcrita.

Oleguer va opinar com a demòcrata, agafant-se a la llibertat d'expressió. I sí, ho va fer com a jugador del Barça, únic debat que es pot acceptar. ¿Ho pot fer? I tant que sí. Nacionalistes catalans i espanyols, separatistes i apolítics debaten sobre la conveniència de les declaracions del defensa. Quina bestiesa. Si només carden, juguen, surten de nit i es compren grans cotxes són nens mimats, si expressen opinions són intel·lectuals de segona que no poden embrutar el bon nom del barcelonisme. Au va, home. El pitjor ha estat, però, l'abandonament per part del club amb unes declaracions de Laporta més properes a la tesi de Jiménez Losantos que a la d'un president que s'ha mullat pel catalanisme. Ni va utilitzar Oleguer la sala de premsa, ni s'hauria d'haver canviat el jugador per evitar problemes. Com sempre, els catalans hem de demanar disculpes per dir el que es pensa, en una crítica a la justícia, no en una lloa al criminal. Però és igual. Callarem i deixarem que ens insultin amb comentaris messiànics molt pitjor del que ha escrit Oleguer. I ens posarem al seu darrere, no sigui que s'escapi algun tret i ens pugui fer pupa. Que rebi ell. Només faltaria: per no sortir de nit, per pensar, per anar amb furgoneta i per no sortir de putes.

jordi basté. www.avui.cat

11:29 a. m.  
Anonymous Anònim said...

bon dia joan

t' honora ser el primer perico que és solidaritza amb l`olaguer presses, que
ha fet unes declaraciions que jo també recoklzo i que si cal jo també les
faré i ampliaré, l`empresa de material esportiu kelme, de la qual no estaria
gens malament oprganitzar un boicot als seus productes, pel el fet d´haver
considerat el pensament polìtic del defensa blaugrana de la seva propietat,
i despres que aquest fes unes declaracions que l' empresa no comparteix
decideixen sancionar-lo, aquesta actitud recorda la dels senyors feudals amb
els seus vasalls, en un estat en que el vasallatge intelectual i polìtic,
sembla el primer dret de l`intelectual, als intelectuals, oopinadors,
artistes, escriptors, tenen al pa i el vi i la fama mediàtica més assegurada
per opinar o deixar d'oopinar, segons disposi léstament politic i mediátic
que els subvenciiona o els fa propaganda, que no pas a l`explotació de la
seva obra.

no se si l' empresa kelme que castiga a oleguer presses per les seves
declaracions compasrteix, que al gimenez losantos se li donni el microfono
de oro,per agredir, insultat, degradar, ofendre, cada mati desde el
micròfons de la cope, sempre he sigut partidari de la llibertat d´expressió,
ho segueixo sent, i crec que és un dret, que ben empleat, ens pot fer mès
savis, conscients cada dia, alhora que ens pot pemetre assolir cotes
d´autorealitzaciò mès altes cada dia, i aixó no te res a veure amb l' insult
que detetrminats lobbys o associacions politiques- econòmiques, tergiversen
la realitat per mantenir els seus privilegis.

a clase de poesia a l' ateneu barcelones, comentavem, que fer general les
dones amb les enquestes o en els diaris, se'ls feia mès dificil opinar que
els seus companys masculins de professió, a excepcció feta de la pilar
rahola. que ara está en plena creuada antiárab, i que despreés de valorar
alguns dels seus articles, que no son mès que un inventari amb els tòpoics
mès reaccionaris sobre l`islam, no fac altre cosa que posar llenya a un foc
que pot ser dificil d`apagar.

opinar no pot ser un ejercici de parlar per que és te boca, diaris,
revistes, tertùlies radiofòniques reuneix a un gruo d' opinadors, ells diuen
que plurals, on cada dia adapten els seus prejuduicis i creences, a temes
que moltes vegades, la primera vegada que n´han sentit parlar és quan en el
estudi o radacció periodìstica algù ho prpposa.

socrates va admetre que sols savia que no savia res, per admetre aixó el
considero un savi, la gent que creaa opinió ho sap tot, els poders mediàtics
i econòmics son en aquest sentit mès omnicients que deu, la guerra civil al
36 ès va produir, per que les grups que és van fer hegemònics en aquell
moment no consideraven el diàleg com una part important de la seva
estretègia politica, amb la segona guerra mundial, ni nazis ni estalinistes,
pensaven acceptar que les seves idees tinguessin que comentar-les amb algú,
van convertir els seus paisos amb camps de concentració.

la llibertat d´opinió no pot ser el drets d´uns individus a transmetre la
seva alienació al reste de la societat,ni l' opinió es pot "democratitzar"
fins al punt que totes les opinions valguin el mateix, que no haiguin de
separar l`opinió d´un expert, cosa que fan algunes tertulies democratiques a
la radio, on tothom pot dir-hi la seva per telefon, o les cartes al
director, en els diaris,no val el mateix l`opinio d´uin savi de la d'un
ignorant, jo no puc discutir de fisica quantica amb un profesional, de de
neurotransmissors amb un neuròleg, ho entenc i no sento els meus drets
limitats, peró els lobbys politics, si algú els posa la seva actitud en
questió fan una fugida cap endevant degradant a qui elssenyala l' error.

wigtenstein, un dels filòsofs més importants del segle xx, va escriure, del
que no se sap no se'n tendria que parlar, peró el problema de l' humanitat,
es que creiem saber del que parlem, i a més temim quartades morals, per
voler imposar els nostres criteris en els demés ho fem per el seu be, i
espanya, deu, l`igualtat entre les persones s´han convertit amb les mascares
mes sinistres del mal.


els eixos d´aquest correu serien valids per un article al tot cerdanyola?

enric piera

1:11 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

Free counter and web stats