LA PARAULA DEL DIA
Wola!
Setmana d'emocions, però una setmana més al sac!
I avui una paraula que pot venir molt al cas:
DÈDAL
que també vol dir LABERINT, etimològicament del llatí Daedalus, i aquest, del grec Daídalos, heroi mític que va construir el laberint de Creta.
I qui va ser el tal Dèdal? Dèdal va ser un heroi mític cretenc, de genealogia molt complexa, en el qual hom personifica el prototip d'artista universal. Expatriat d'Atenes, es refugià a Creta, on fou acollit per Minos. Segons la tradició, esculpí una vaca buida perquè Pasífae pogués tenir contacte carnal amb un brau. El rei Minos li encomanà la construcció del famós Laberint. Allí fou reclòs, juntament amb el seu fill Ícar, (aquest si que us sona més oi?) quan més tard s'enemistà amb Minos, aconseguí d'escapar-se'n per mitjà d'unes ales artificials fetes de plomes i cera. (I ja sabeu que després Ícar va pujar tan aprop del sol amb les ales que se li van desfer i va caure, puuum, patacada!) Arribat a Sicília, fou hoste del rei Cocal, per al qual desplegà tot el seu enginy en nombroses construccions i obres d'art. Llegendes posteriors el fan arribar a indrets molt llunyans (Cumes, Memfis), en alguns dels quals hom li tributà honors divins, i li atribueixen diverses obres mestres. Valens?
I suposo que us heu trobat el mateix problema que jo...... la complicació de la mitologia grega. Aquest estiu ja em vaig donar conte d'una manera més clara, tot viatjant per les illes gregues. Vaig acabar comprant-me un llibre sobre mitologia grega per anar coneixent-la millor.
La mitologia grega és radicalment complexa, farcida de déus, herois o semidéus i monstres que passen infinitat d'aventures de tota mena. Malgrat això, hi ha una certa jerarquia en les divinitats gregues; així, per exemple, Zeus és el déu suprem (poques vegades qüestionat ), els dotze déus olímpics presidits per Zeus, les vuit divinitats selectes, les divinitats siderals i de la natura, i el gran nombre de divinitats al.legòriques; així com les divinitats primordials (que rarament eren objecte de culte).
Així doncs, en resum , hi ha un déu suprem, vàries divinitats rellevants, i un conjunt d'éssers divins menors que representen la natura i la humanitat en general.
Els déus olímpics eren els déus principals de la mitologia grega. A més de Zeus, que era el més important de tots ells, hi havia Afrodita (amb Eros), Apol·lo, Ares, Àrtemis, Atena, Demèter (i Persèfone), Dionís, Hades, Hefest, Hera, Hermes, Hestia i Posidó.
Però aquests déus no havien dominat sempre sobre els altres, sinó que es van imposar per la força sobre uns déus més antics, els Titans, que estaven sota el control de Cronos. Entre aquests déus hi havia: Ceo, Clímene, Crio, Euríbia, Febe, Hiperió, Jàpet, Mnemòsine, Oceà, Rea, Tetis i Tia.
Al seu torn, els Titans havien ocupat el poder desplaçant els primers déus, que estaven encapçalats per Urà. Aquests déus representaven les forces més fonamentals de la natura: el cel (Urà), la terra (Gea), la mort (Tànatos).
Però aquests déus no havien dominat sempre sobre els altres, sinó que es van imposar per la força sobre uns déus més antics, els Titans, que estaven sota el control de Cronos. Entre aquests déus hi havia: Ceo, Clímene, Crio, Euríbia, Febe, Hiperió, Jàpet, Mnemòsine, Oceà, Rea, Tetis i Tia.
Al seu torn, els Titans havien ocupat el poder desplaçant els primers déus, que estaven encapçalats per Urà. Aquests déus representaven les forces més fonamentals de la natura: el cel (Urà), la terra (Gea), la mort (Tànatos).
I si voleu apronfondir més en aquest doncs podeu trobar infinit d'informació al web. Sort
I finalment, pels que vulgeu passar una estona divertida i diferent, una manera curiosa de passar el matí de diumenge, podeu anar a visitar el PARC DEL LABERINT D'HORTA, com el que va crear DÈDAL, us paso l'enllaç:
I finalment, pels que vulgeu passar una estona divertida i diferent, una manera curiosa de passar el matí de diumenge, podeu anar a visitar el PARC DEL LABERINT D'HORTA, com el que va crear DÈDAL, us paso l'enllaç:
posted by XAVI-E at 6:35 p. m.
2 Comments:
Varis comentaris en un.
a) a mi dèdal em recorda al "mítico portaviones Dédalo, que durant tantes decades va protegir els mars espanyols de l'enemic exterior" i de la conspiració judeo-masònica del comunisme, etc, etc....(suposo que em faig gran.
b) Doncs, si estaven els gregs i després els romans amb els seus Deus i divinitats tan tranquils, cadascun amb la seva paradeta, i arriba un "fundamentalista" que diu que es el fill de Deu i que només hi ha una Deu. Primer li diuen per les bones que no, que si vol una paradeta més al Mercat del Deus, doncs que cap problema, però que això d'un Deu únic ni parlar-ne. I aquest Jesús erre que erre amb que només hi ha un Deu, i els romans "que mira que som democrates i que portem molts segles amb molts Deus i vivim de conya", i Jesús i els seus que volia tot el mercat i que volia monopolitzar tot el negoci de les divinitats, i clar al final, clatellot a Jesús per xulo i el pengen a la creu. Els cristians segueixen insistint en que només hi ha un Deu i no queda més remei que donar de menjanr als leons uns quants cristians que no s'avenien a raons. Es veu que encara va ser massa tova la repressió perque al final van aconseguir instaurar el monopoli de la religio a la mateixa Roma i van acabar fent el Vaticà. Cadascú que prengui les conclusions que vulgui.
c) El parc del laberint potser el podem veure a l'abril.
Varis comentaris a fer:
a) Si aneu a Creta (un servidor va anr-hi fa 2 estius) us explicaran que la seva civilització es anterior a la grega i per tant la seva mitologia no es helénica.
b) El minotaure es fruit d'una relació zoofilica entre Persifae, la dona de Minos, i el brau de Creta. Es a dir una casa reial que te problemes amb els bastards. No us es familiar?
c) Quan Teseu el mata, ho fa amb l'ajut d'ariadna, filla legitima de MInos i Persifae, ho sigui la germanastra del minotaure. ho sigui germans que es ventilen a fi d'escombrar rivals en la línia successoria. Una reflexió Jaume de Borbó era el 4art fill i va acabar essent l'hereu de la corona. Reflexió, reflexió si despres del debat d'avui encara us queden neurones hàbils.
Xavier (el Batalletes, no el parets)
Publica un comentari a l'entrada
<< Home