LA PARAULA DEL DIA

wola a toton!

questa setmana no ha estat molt prolífica en quant als posts penjats. Ha estat una setmana força heavy i a més tenia moltes altres coses al cap i no estava per escriure sobre coses pel blog. Ara, per fí, ja he escrit tot el que tenia que escriure, ho he deixat anar tot, i ja torno a tenir el cap en el lloc on ha d'estar i poden tornar a sortir posts per tothom. Deixant de banda totes aquestes bajanades us vull explicar la paraula del dia.

He triat aquesta per que m'ha fet gràcia. I per que li podem donar un doble significat. La paraula és XIBECA.

I diu així: Òliba (Tyto alba); ocell de la família dels titònids, d'uns 34 centímetres de llargada, de plomatge molt suau de tons claríssims o daurats amb petites taques negres o molt fosques, ulls dirigits endavant voltats de plomes radiades i que s'alimenta de petits rosegadors.

[Etimologia -- Nom regional de l'òliba, en el Rosselló «caveca», germà de l'occità «caveca», d'origen preromà, probablement d'una base indoeuropea «kau-ekka», mateix significat, alterat en «xi-» (primer «si-»), segurament per influx onomatopeic del crit de l'ocell i, encara més, per influx de «xot», «xuta», altre nom hipocorístic de l'òliba.]

I jo ara plego i vaig a fotre'm, tot sol, una xibeca. O un parell.

Apa siau!!