L'ENTREVISTA DEL DIA

Muhammad Yunus

(Bangla Desh 1940). Estava nominat per als premis Nobel d'economia i de la pau. Li van donar el de la pau, compartit amb el Grameen Bank Project, el banc que va fundar l'any 1976 a Bangla Desh amb l'ambiciós objectiu d'eliminar la pobresa. És el creador del microcrèdit. De tornada de recollir el premi va passar per Londres explicant els mèrits que l'han portat a obtenir el premi i va demostrar que és un home optimista. No fa miracles, però està contribuint a reduir la pobresa.

"La pobresa és terra adobada per a la violència i la tensió política"
"El microcrèdit no elimina la pobresa, però la redueix, l'hi puc assegurar"

"El 60% de la població s'ha d'espavilar per sobreviure amb el 6% dels ingressos mundials"

Quin premi preferia, el Nobel de la pau o el Nobel d'economia? A mi el que m'ha agradat és que el comitè dels Nobel hagi lligat una cosa amb l'altra, perquè jo també crec que van molt juntes. La pobresa és terra adobada per a la violència i les tensions polítiques. Als pobres els donen una arma i lluiten pel que sigui on sigui. La pobresa és una amenaça per a la pau.

L'Acadèmia li ha atorgat el premi a vostè i al seu Grameen Bank Project "per haver contribuït al desenvolupament econòmic des de baix". Els crítics amb els microcrèdits, en canvi, diuen que aquest sistema de préstec no té cap efecte als països desenvolupats. ¿Al seu parer, qui té raó? Una afirmació no exclou l'altra. El microcrèdit ajuda a reduir la pobresa. De moment no l'ha eliminat, però la redueix. Això l'hi puc assegurar. A veure si amb aquest premi Nobel els que no confien en nosaltres ens dediquen una mica més d'atenció i analitzen el que estan fent els microcrèdits. Ja fa trenta anys que tenim institucions financeres solvents, eficaces i sofisticades. Un terç de la població del món encara no té accés a serveis financers. Nosaltres fem negocis per ajudar la gent a sortir de la pobresa. Ara el microcrèdit ja està expandit arreu del món. Hi ha països amb molt microcrèdit i països amb molt poc; és desproporcionat, però hi és. Aquí a Londres també hi ha espai per al microcrèdit perquè hi ha sectors que viuen de les prestacions socials. Els crítics diuen que els microcrèdits són massa petits perquè tinguin efecte en l'economia, però per mi són importants com a contribució al desenvolupament.

Quin índex de deute tenen els clients o membres del seu banc a l'hora de pagar els microcrèdits? Tenim un índex de pagament més alt que qualsevol altre banc convencional. Ara el 97% dels nostres gairebé set milions de clients són dones. Cada any deixem uns mil milions de dòlars. Gairebé el 99% d'aquests préstecs són tornats en les condicions fixades, i l'1% que falta el tornen fora de termini: amb retard, però el tornen. Els nostres clients no únicament agafen préstecs sinó que també dipositen els seus estalvis al nostre banc. Els préstecs són petits, van de 20 a 50 dòlars.

¿La pobresa és viure amb menys d'un dòlar al dia o la mala sort que tenen algunes persones de néixer en llocs determinats? Per mi la pobresa pot definir-se de moltes maneres. Un dòlar al dia és una definició vàlida per identificar gent de pocs ingressos. A aquests també se'ls neguen drets humans com tenir un sostre, el menjar o altres coses. No és qüestió de bona o mala sort sinó d'oportunitats. Si mirem com està distribuïda la riquesa al món ens adonem que el 40% de la població gaudeix del 94% dels ingressos del món. La resta de la població, el 60%, s'han d'espavilar amb el 6% dels ingressos. La nostra intenció és que aquest 60% millori la seva situació. Avui més de mil milions de persones al món viuen amb menys d'un dòlar al dia; uns 3.000 milions de persones ho fan amb menys de dos dòlars al dia. La millora en alguns casos vol dir tenir un parell de sabates, un jersei o menjar dues vegades al dia en lloc d'una.

On comença el negoci i on acaba la caritat o l'obra benèfica en la tasca quotidiana del seu banc? Nosaltres fem negoci. La diferència és que el negoci recicla els diners reinvertint els beneficis, mentre que la caritat no recicla els diners. El negoci deixa els diners i cal tornar-los; la caritat és una donació. El Grameen no depèn de cap contribució de ningú. El banc cobra el préstec i els interessos segons el que s'ha fixat. Molts creuen que el nostre banc fa préstecs barats perquè tractem amb pobres. La diferència és que nosaltres minimitzem els beneficis. Si vol digui'n banca ètica, en comparació amb els bancs convencionals, que maximitzen els beneficis.

Conxa Rodríguez

Hola, el que més em sobta és que la majoria dels microcredits concedits van de 20 a 50 dolars. Os sigui de 15 a 40 euros. Si ens gastem el doble en qualsevol sopar!! Tot això dels microcrèdits és una cosa superinteresssant i que m'agradaria conèixer més i veure com poder colaborar i involucrar-me d'alguna manera. De moment us he posat un link permanent en el blog, però estigueu segurs que us aniré donant més informació sobre tot això i tot el que pugui fer al respecte. I se m'estant acudint un parell d'idees que......

xavi-e