ELS DEURES DEL DIA

Fa un parell d’estius, quan la canícula esborra la presencia de noticies, va organitzar-se un debat mediàtic sobre l’article que un diari, no recordo si de Toledo o Valladolid, que escrivia algú tornat de vacances de la costa brava, on se’n fotia de l’afició dels cotxes catalans d’enganxar-se en el cul un ase.
La futilitat del tema es va cloure amb una nota oficial del diari, on explicava que no es tractava d’un article sinó d’una carta al director.
El culebró d’estiu, a emprés categoria docta, quan l’expresident Pujol i algun intel·lectual han mantingut en el medià. I es resulta que la simbologia guarera, ara és el problema essencial de casa!!!, i mentre divaguem en aquest misteri trinitari, el país va amb el cap sota l’ala, pel camí del pedregar, donant-se cops en una i altra soca (Maragall, l’avi, dixit)
Encara sort que en Carretero ens anima el cotarro, (encara hi ha vida –Epur si move).
Un servidor que havia criticat tants cops a en Carretero pel balanç del seu pas a la conselleria, balanç similar al que poden oferir la majoria dels seus co-consellers en la passada legislatura, ho sigui Zero Patatero. ( Per cert no us ha sorprès la noticia de que en Saura opti per privatitzar les presons!!!, collons com van les esquerres!!).
Mentre la setmana passada, Escòcia es plantejava de deixar d’anar de bracet amb l’UK., hom pot tenir la temptació de pensar que Escòcia i Catalunya, tenen situació similar.
NOOOO! Craso error.

Escòcia te una balança fiscal positiva al respecte la gran Bretanya, nada paresido a lo que nos passa aquí.

I és que quan era petit el meu pare m’ho deia quan feia una agatzavaida:

“Nen no facis el burro que la palla va cara!!”
I allò tant del país:
“Mentre hi hagin Burros, hi haurà qui vagui a cavall”

Deures del dia:

En quina Guerra els catalans varen fer pela gràcies a l’exportació del burro català???

Apa siau.
XaviCosta