EL CONTE DEL DIA

Hola a toton!
Ja us vaig dir que l'escrit que vaig llegir a l'enterrament del meu pare no us el passaria. En l'escrit hi ha idees que son parts d'altres contes, contes que en la intimitat m'han explicat a mí. Contes que van posar a les meves mans, regals d'amic a amic, i ara, després de l'enterrament han de tornar a l'intimitat.
El conte sí que us el puc oferir, per que per mí va ser un regal i jo el comparteixo amb tots vosaltres. Aquest conte me'l va explicar el seu creador, en Jordi Amenós, i com tots els contes té una història. Li he demanat permís per fer-lo vostre també i el Jordi m'ha dit:

Aquest conte va ser escrit i pensat per a la meva parella, li vam preparar un sopar amb els amics, i al final li vaig entregar l'escrit. El conte és ple de signes que ella podia reconèixer, els noms, la referencia a barcelona...etc... Això va ser un dimecres a la nit, el dijous al matí va trobar una nova feina. Casualitat? magia? ... no ho sabrem mai.

Per mi, aquest és l'encant de la metàfora, de les metàfores terapéutiques que deia Milton Erikson. Ens expliquem la vida a través dels nostes propis contes.

Per mi és un regal de la vida, que un conte meu pugui despertar imatges com les que es van veure en l'enterrament del teu pare.

Xavi, tu vas ser monitor meu, i en part vas posar també llavors en el meu camí com artista, descubrint-me dracs al montseny, gimcames entre follets, o parlant amb altres mons a Orsavinyà...
Gràcies per triar el conte, com diria Rilke, el meu conte haurà estat content!

Una forta abraçada d'amic a amic, molta llum Xavi, tota la del mon!!
Jordi Amenós

He triat aquesta cançò per a que la escolteu mentre llegiu el conte.




Conte de les constelacions

Eren prop de les deu de la nit, quan passejant per la ciutat en Pau, el famós astróleg, va aixecar la vista, i mirant el cel va descobrir varies estrelles. Una d’elles feia menys llum. Això li va extranyar, però va pensar que era per les llums i fanals de la ciutat.

A l'arribar a casa, va trucar a la Júlia, una companya del departament, que vivia a la muntanya, i ella li va dir el mateix. Hi havia un estel, que brillava amb menys força.

Es van trobar a l’observatori, i van trucar a col.legues d’altres països. I tots ho confirmaven … No se sabia per qué l’estrella brillava menys.

En un moment de descans, i mentre mig món mirava al cel preguntant-se que coi passava, alguna cosa es va moure al cel.

Tots els telèfons de tots els observatoris van començar a sonar de forma repetida, els mails, els faxos, tot es va activar de cop… tothom ho veia clar! Els estels.....… es movien!

Les televisions van conectar en directe, parlaven físics, polítics, especialistes… tothom deia la seva teoria. Però res donava explicació a aquell moviment dels estels.

El moviment va ser curiós, els estels es posaven al costat de l’estel apagat… i al fer-ho, aquest recuperava la seva llum.

Així es van quedar, com una nova constelació… amb l’estel del centre, ara si, brillant com mai…

En Pau i la Julia, ho miraven desde la porta de l'observatori, bocabadats… Un vell savi passejava pel mateix carrer mirant el cel… i al passar per la porta en Pau el va saludar:

-Bona nit!.. que fa passejant a aquestes hores?
-Miro al cel, com tothom – va dir el vell.
-Ja ho ha vist com s’han mogut els estels al voltant d’aquella que brilla amb força?
-Si, és preciós, no troben?
-Preciós o no… no li trobem cap explicació!
-Ai els físics! no enteneu res!....És senzill…- va dir el savi- .. això és que se l’estimen!

I va seguir passejant amb calma, mirant al cel amb un somriure als llavis.

JORDI AMENÓS.
http://www.jordiamenos.net/