LA NIT DEL DIA

MAI SORTIRÀ EL SOL





















Explica’m com es va posant el sol d’aquesta tarda.
Explica’m aquest conte mentres escolto la teva veu.
Jo t’escoltaré mentre em parles
i pensaré que maca que ets,
que bonic és el teu perfil dibuixat pel sol
i miraré la teva ombra ballant a les flames d’aquest foc.

Vine, apropa’t més,
deixa que els nostres cossos s’escalfin,
deixa que per un instant estiguin pell a pell,
que involuntàriament es toquin,
que inconscientment es busquin.
I aleshores, junts sense saber perquè,
segurament se’m noti l’espurna d’una il·lusió,
el primer raig d’una nova matinada,
el fugisser raig d’una esperança,
per que al teu costat puc oblidar.

Que per mí sempre és de nit,
però al teu costat només hi ha capvespres,
si fas que m’abraoni a la vida
i els teus ulls il·luminen el camí.

Fa fred, és tard i has de deixar-me.
has de tornar, potser algú t’espera,
segur que algú t’esperarà.
Un cop més el temps ha marxat.
Tornaràs?
Diga’m si demà et trobaré,
com he fet sempre, com cada tarda,
encara que sigui per explicar-me
com mor el dia i desapareix la llum.

De la nit estant, m’agradaria veure el sol
encara que només fós un instant.
Com m’agradaria veure el sol encara que només fós un instant.

BEGET 06