L'ALEGRIA DEL DIA

Wola a toton. Avui una bona notícia mës!
Semblava que mai arribaria, que mai s’acabaria, que no volia sortir, vaja, però al final ha arribat. La NORAH ja ës aquí. Moltes moltes moltes felicitats a la mare, la SANDRA i un parell de fortes abraçades al pare mës feliç del mon, en NOËL.

Ei, i si voleu us explico chikili- quatre coses més, i si no us convenço podeu canviar de blog tranquil·lament.
Als qui coneixeu al Noël no us vindrà de nou si us explico que ës un tio especial. Vull dir que no ës normal, a veure si ho acabo d’explicar bë, que m’estic liant...... vull dir que no ës una persona que es conforma amb la mediocritat, que no fa les coses així per que sí, per que tothom les fa igual i sempre les ha fet així. Res d’això. Ell të la seva personalitat, el seu criteri, les seves maneres de fer les coses i no fa res per que sí. Ës com ës, un tio expansiu, molt expansiu, obert, fidel, el nen que s’ha fet home, l’home que s’ha fet amic, l’amic que s’ha fet pare. (aquesta ës la primera cosa)
Ara farà un any vem celebrar el seu casament. Genial! Un cap de setmana a la muntanya, en un refugi. Pel matí vem fer una gimcana per grups de convidats, amb diferents proves com escalada, pont de mico sobre el riu, inflar i petar globus, karaoke (per això treballa a Koala!), per la tarda la cerimònia pròpiament dita, els nuvis, maquíssims, vestits d’època, el seu altre fill, en víctor, vestit de tortuga ninja, jo nava de... bé, tant se val això! L’oficiant va ser en Nestor, el seu germà, i el públic, entregat. A la nit, després del sopar, ball. Amb música en directe evidentment! I on qui cantava també eren els nuvis, evidentment! Bé, la Sandra canta mooooolt millor que el Noël, això ho sap tothom. I molt millor que tots nosaltres i que força que la majoria dels triunfitos, fins i tot desprès de prendre’s 3 gintònics, o 6, que ara no recordo quants eren. Que bé ens ho vem passar aquell dia! (ja en porto dues)
I vet aquí que ara ja ha arribat el fruit del matrimoni. Però, igual que el casament, la NORAH també ha arribat com volia la parella.
La NORAH ha arribat en un part natural fet a casa seva. Cada cop hi ha més gent partidària d’un part natural sense medicalització. Actualment hi ha fins i tot dos hospitals que ofereixen aquesta possibilitat, el Clínic de Barcelona i el Sta. Caterina de Girona. Tots dos tenen sales preparades per això, més amples, obertes, i on la dona pot estar molt més còmode a l’hora de donar a llum.
Però ells ho han fet a casa seva, en una habitació preparada expressament per això. No us penseu que estava tot improvisat, no no no, ni molt menys. Des del primer moment han estat sota la supervisió d’una comadrona, que ha assistit al part i que en cas de qualsevol problema decidia anar directament a l’hospital. Tot ha anat molt bé. Donar a llum d’aquesta forma natural i espontània significa respectar el procés fisiològic del part i el temps de dilatació de la mare. Això vol dir que no s’indueix el part mitjançant l’oxitocina, una hormona que estimula les contraccions. També suposa ser respectuós amb la mare i no fer incisions per ampliar l’obertura vaginal (episiotomia). I també suposa un part més íntim, amb el màxim de comoditats per la mare, amb el màxim d’amor i suport al seu voltant, un part on la mare pot decidir molts dels aspectes i que d’altre manera no pot fer, donat que els parts actualment i en tot el sud d’europa, estan massa medicalitzats, tot el contrari que en els països nòrdics, on cada cop el part natural guanya més i més adeptes.
Ells han optat per humanitzar el part i tenir la NORAH a casa. No és bonic això?
(ja us he explicat tres coses)

Si, ja sé que molts podeu pensar que estan bojos. Jo també ho pensava, un part a casa al segle XXI!!!, però m’ho van explicar, amb tot detall, amb els pros i contres, amb tota la preparació que suposa, i vaig quedar convençut. Li demanaré al NOËL un escrit per a que ho podeu comprovar valtros mateixos.
Malgrat tot, per molt que jo estigui convençut, no serveix de res, per que qui ha d’estar d’acord, qui ha de fer tota la feina, qui ha d’estar convençuda, al cap i a la fi, ha de ser la futura mare. I es farà el que ella digui, sempre, sempre, sempre.
( i xiquili-cuatre)

MOLTÍSSIMES FELICITATS PARELLA!!!


i una cançoneta de regal per la NORAH:



PD: sí, sí, he hagut de corretgir el blog, la nena no es diu nora com jo vaig posar, es diu NORAH!!
Només puc afegir EN-NORAH-BONA!!