30 d’abril 2008

LA DITA DEL DIA

També he estat perseguit de vegades:
han perseguit els meus mots, els meus versos,
els meus amors de rosa il·luminada:
no m'han deixat dir allò que em calia.
Vicent Andrés Estellés (Burjassot 1924-València 1993)
I qui no? Qui no s'ha sentit mai així?
Segur que algun cop heu sentit a dir alló de "Tenir un fill, plantar un arbre i escriure un llibre". Crec que ho hauriem de canviar per una nova versió més moderna que digués
"Crear un avatar al http://www.secondlife.com/, plantar transgènics i escriure un blog", però malgrat la llibertat més absoluta d'escriure que et pot donar un blog, l'anonimat d'un blog, els sentiments son els mateixos, fent un llibre, fent un blog, i pots sentir-te censurat o autocensurat, obligat a no dir tot el que penses, contenint les paraules i els sentiments que porten lligats. Ja us ho he dit més d'un cop: Tot el que és bó, passa. Com estan ara les vostres roses iluminades de St.Jordi?


Sting
If I ever lose my faith in you
You could say I lost my faith in science and progress
You could say I lost my belief in the holy church
You could say I lost my sense of direction
You could say all of this and worse but
If I ever lose my faith in you

There'd be nothing left for me to do
Some would say I was a lost man in a lost world
You could say I lost my faith in the people on TV
You could say I'd lost my belief in our politicians
They all seemed like game show hosts to me
If I ever lose my faith in you
There'd be nothing left for me to do
I could be lost inside their lies without a trace
But every time I close my eyes I see your face
I never saw no miracle of science
That didn't go from a blessing to a curse
I never saw no military solution
That didn't always end up as something worse but
Let me say this first
If I ever lose my faith in you
There'd be nothing left for me to do

Podries dir que he perdut la fe en la ciència i el progrés
Podries dir que he perdut les meves creences en la sagrada església

Podries dir que he perdut el meu sentit de l’orientació
Podries dir tot això i coses pitjors, però
Si algun cop perdo la meva fe en tu

no em quedarà res per a fer
Alguns dirien que era un home perdut en un mon perdut
Tu podries dir que he perdut la fe en la gent que surt a la televisió

Podries dir que he perdut les meves creences en els nostres polítics
Tots ells em semblen com convidats en un concurs
Si algun cop perdo la meva fe en tu
no em quedarà res pe a fer

Podria estar perdut en les seves mentides sense cap pista
Però cada cop que tanco els ulls veig la teva cara
Mai he vist cap miracle de la ciència
que no se es transformés d’una benedicció en una amenaça
Mai he vist cap solució militar
que no acabes sempre com alguna cosa pitjor, però
Deixa’m dir això primer
Si algun cop perdo la meva fe en tu
no em quedarà res per fer

2 Comments:

Anonymous Anònim said...

les meves roses de St. Jordi estan com les de la teva foto,........però la il.lusió i la intenció de cada una d'elles està intacta i no es marceixen amb el temps...
isabel

5:45 p. m.  
Anonymous Anònim said...

es marciran, se't marciran!!
pere.

7:01 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

Free counter and web stats