LA PREGUNTA DEL DIA

L’etiquetatge de productes en català: on és?

Una vegada hi havia una llei de política lingüística. Aquesta llei s’anomenava 1/1998 i tenia com a objectiu general el de continuar impulsant el procés de recuperació i de presència del català. Contenia un article, en concret el 34, que vetllava perquè l’etiquetatge, l’embalatge i les instruccions d’ús dels productes distribuïts en l’àmbit territorial de Catalunya fossin comunicades en català.

Aquesta llei tenia un tiet no gaire llunyà anomenat Estatut del Consumidor el qual reconeixia, des de 1993 i en el seu article 26, el dret dels consumidors i consumidores a rebre en català les informacions dels productes que consumien. El tiet era una persona molt prudent i com que es coneixia perfectament, ja en el seu naixement es va fixar el termini d’un any per a l’acompliment del seu propi objectiu.

El temps ha passat i aquest conte s’ha transformat de marc legal a una utopia que sembla no assolible. Dotze (12!) anys després de l’entrada en vigor de l’obligatorietat d’etiquetar en català continuem esperant que això esdevingui una realitat. I, com bé ja sabem, qui espera es desespera.

És per això que La Plataforma per la Llengua, juntament amb altres associacions de defensa de la llengua, van adreçar ara ja fa unes setmanes una carta al Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, demanant-li que solucioni la manca de compliment per part dels successius Governs Catalans de la legislació sobre la presència de la llengua catalana en l’etiquetatge.

Des de La Plataforma per la Llengua es considera que els apunts aquí breument comentats són prou greus com per adonar-nos que la realitat a voltes supera la ficció i que cal deixar les paraules per passar a l’acció. Actuar és una responsabilitat tant individual com col•lectiva que no es pot defugir.

I vet aquí un gos, vet aquí un gat que aquest conte tan sols ha començat.

Anna Giralt
Plataforma per la Llengua