ELS DEURES DEL DIA

Com més vell em faig, més clar tinc que si torno a néixer, no vull tornar a ser Català, millor dit no vull tornar a raure en una comunitat nacional sense estat.
Si el refranyer, defineix la cultura d’un poble, re defineix tant al nostre com el de “cornut i pagar el beure”.
Avui, desprès de llegir l’Avui d’avui, tinc clar que si tinc la desgracia de tornar a ser català, no vull tornar a ser Cerdanyolenc, i es que la cosa ja ve de lluny.
En aquesta ciutat que tenim per lema “Facta non verba”, cal que el canviem pel de “cornut i pagar el beure”, o el de “Tururut qui gemega ja ha rebut”.

Us recordeu d’un alcalde que es deia Porcioles va necessitar desbarraquetitzar la ciutat pel congrés eucarístic. Solució:
“CIUTAT BADIA”, ent municipal entre Cerdanyola i Barbera

Ja en temps de democràcia, fa mes menys uns 20 anys, quan el Maragall aleshores president de la Corpo, li va dir a l’olivetti, que tenia uns terrenys i factoria a les Glòries:
Mireu nois farem un canvi de cromos, jo em quedo amb els vostres edificis i vosaltres podeu triar de l’àrea metropolitana allà on vulgueu. Els italians que son espavilats, varen dir-li:
Aquí a Cerdanyola en aquest paratge verd, al costat del parc de Collserola, però que d’altres paguin les costes d’urbanització. D’aquesta manera l’olivetti es va afaitar la meitat de la plantilla pel careto, aquí se’ls montà un parc tecnològic, i ells un cop revaloritzats els terrenys se’ls venen i se’n tornen a Itàlia amb la cartera plena.

I Avui , en l’avui d’avui, tornem-hi. :
La Caixa ubica el seu centre tecnològic a Cerdanyola.

Algú se’n recorda del crèdit impagat que “La Caixa”, entitat caritativa donde las haya, condona un crèdit impagat al PSC, de milions i milions?.
A canvi de que deuria de ser?.
Mama que serà lo que quiere el Negro?

Deures del dia:

Quin columnista del diari avui, va ser acomiadat, quan aquest diari necessitava revisar un crèdit que tenia amb la caixa, degut a la imposició de l’entitat financera?


Apa siau.
xaviCosta