L'EQUIP DEL DIA 15/06/06

Jo ja tinc favorit per guanyar aquest mundial: Trinitat i Tobago.

Amb una població d'un milió tres-cents mil habitants, Trinitat i Tobago és el país més petit que mai ha participat en un Mundial, però els seus aficionats estaran probablement entre els més sorollosos i exuberants a Alemanya. Guanyin o perdin, els fans de la selecció caribenya faran molts amics aquest estiu. Tocs de timbal, ambient carnavaler, ballarins amb banyador i biquini i cançons entusiastes embolcallen els jugadors de Leo Beenhakker en aquesta històrica cita mundialista.
El dia del seu debut van aconseguir un formidable empat (0-0) davant Suècia. i avui juguen contra Anglaterra, antiga metròpoli de les dues illes i actualment pàtria esportiva de la majoria de futbolistes d'aquest país.
A Trinitat, el futbol i la música són indestriables. Fins i tot el sobrenom de l'equip nacional, els Soca Warriors, ve del sokah, un tipus de música evolucionada del calypso i del reggae i que ara domina els festivals de Carnaval. Des que la selecció de Beenhakker es va classificar per al Mundial el novembre passat, dotzenes de cançons han estat escrites per commemorar el seu èxit, i molts dels enginyosos ritmes contenen la paraula "Alemanya" a les tornades.
Divertides melodies estan dedicades als warriors (guerrers) de la nació. El jugador amb més nom internacional és, sens dubte, el veterà Dwight Yorke, exestrella del Manchester United i ara a les portes de la retirada al FC Sydney. Hi ha altres futbolistes populars al Regne Unit, com l'expert i suplent porter del West Ham, Shaka Hislop, o el golejador del Saint Johnstone, Jason Scotland. Però el que s'està erigint com el jugador més carismàtic és Christopher Birschall, el primer futbolista blanc de la selecció de Trinitat i Tobago en 60 anys.
La història de Birschall, nascut a la localitat anglesa de Stoke-on-Trent fa 22 anys, és de les més curioses del Mundial. El 2002, aquest modest jugador del Port Vale, de la Tercera Divisió anglesa, no era més que un aficionat anglès que veia la Copa del Món de Corea i Japó per la televisió al pub del seu barri. Però aquest estiu se les veurà, defensant Trinitat i Tobago, amb Beckham, Lampard i el qui és el seu ídol, Gerrard. "Alguns dels millors futbolistes del món, com Ryan Giggs, no han jugat mai un Mundial i jo tinc el privilegi de disputar-lo amb 22."
Als jugadors que arriben cedits al seu club, el Port Vale, els costa de creure que sigui internacional. "Però el meu passaport està ple d'estampes de Costa Rica, Panamà?", somriu Birschall, mentre explica que els seus companys d'equip llogaran l'autobús del club per seguir-lo a Alemanya.
Birschall és un heroi a Trinitat i Tobago després que marqués un golàs decisiu en l'eliminatòria de classificació per al Mundial davant Bahrain. Reconeix que els primers cops que es desplaçava al Carib per jugar amb els Soca Warriors se sentia estrany i enyorava de seguida Anglaterra. "Però ara penso que quan em retiri del fubol me n'aniré a viure definitivament allà", assenyala.
Els avis de Birschall van emigrar a T&T per treballar i allà va néixer la seva mare, que va tornar a Anglaterra quan tenia 18 anys. La nacionalitat de la seva progenitora és el que li ha permès, al capdavall, ser internacional d'una forma que mai no hauria imaginat. "És increïble. Segueixo cada setmana els partits de Gerrard i ara segurament el cobriré", valora, mentre admet que és "molt difícil" sorprendre Anglaterra com va passar amb Suècia. Però la seva pròpia història li ha ensenyat que res és impossible. "Em respecten més des que sóc internacional. Qui sap: potser acabo jugant a la Premier League", aventura. De fe i d'alegria no n'hi falten. Ni a ell ni a cap soca warrior.
A la web del pais han posat un apartat especial on hi ha el llistat de bars i pubs on oferiran els partits en directe.
http://www.visittnt.com/index.html