LA FESTA DEL DIA 23/06/06

Es dia ja és aqui,
es dia ja s'atraca,
es 23 de Juny,
es dissabte de's 24,
es gin està abocat,
ses ensaïmades couen,
es xicolati armat,
i ses coquetes que touen.

Ha sortit ja fa estona,
es fabioler amb sa somera,
i diuen que ara ja van,
cap a cercar sa bandera,
es sent s'esvalot,
fins es carrer De's Forn,
es caixer entra al galop,
a n'es caragol de's Born.

Es cavalls van a botar,
comença a picar es sol,
tots volem animar,
fins es darrer caragol,
jo ja sent com ressonen,
es tambor i es fabiol,
no hi ha res en sa vida,
que em doni tan bon consol.

Tornada (1 vegada.)

Per fer gins amb llimonada,
diuen que som avencs,
capells, avellanes,
feim bulla es ciutadellencs,
i en de viure ses gestes,
des poble més gran,
néixen aquestes festes,
ses festes de Sant Joan.

Mu n'anam a n'es pla,
a veure ses carotes,
un troç n'hem d'agafar,
per donar a qualque al·lota,
una al·lota amb son pare,
agafats de sa maneta,
as caragol de Santa Clara,
demanant sa capadeta.

Ja està a punt de sortir es sol,
i un record mus deixarà,
i no podrem oblidar,
es darrer toc de fabiol,
si em diuen aquestes paraules,
a jo em fa escarrufar sa pell,
i és que devant Sant Joan,
jo em tenc que treure es capell.

SANT JOAN A CIUTADELLA DE MENORCA
La festa de Sant Joan és una festa tradicional celebrada durant els darrers segles i es creu que el seu orígen és de caire religiós, tot i que no es pot afirmar del tot aquesta hipòtesi.Així es creu que la festa sorgí d'una confraria, on hi eren representats els quatre estaments de la població de l'època. Aquests estaments socials són els que avui es representen dins la Junta de Caixers.L'historiador Oleo menciona un document de l'any 1456 referent a una comissió destinada a l'ermita de Sant Joan d'Artrutx (Sant Joan de Missa). Aquest escrit sembla demostrar la vericitat d'un orígen eclesiàstic.Concretament es sap que l'any 1564 l'obreria estava formada per un obrer eclesiàstic, un obrer cavaller, dos obrers pagesos i un obrer menestral. Entre tots es repartien les feines de conservar l'ermita, recaptar almoïnes i administrar els béns. Més tard, s'agefiria el penoner, que seria qui duria el penó de la confraria.Cada any per Sant Joan es celebrava un romiatge a l'ermita on hi assistien els obrers i les seves famílies i amics. L'obrer cavaller convidava als assistents a un refresc a casa seva i el mateix feia el capellà després de l'albada. De tornada, la Qualcada recorria Ciutadella.Amb el pas dels anys les festes van adquirint força i altres elements que comencen a formar-ne part, com jocs d'habilitat de l'època i actes diversos fent-la única i tan particular.
MartaSerra