L'ENTREVISTA DEL DIA 21/06/06
MAUREEN DOWD >> PERIODISTA
Washington (EUA), 1952.Premi Pulitzer 1999. Autora de '¿Son necesarios los hombres?' (Antoni Bosch).Maureen Dowd, martell de Bush des de les columnes de The New York Times, coneguda com la Cobra a la Casa Blanca, feia cinc anys que escrivia sobre la guerra de l'Iraq. Així que va agafar un descans per plantejar-se una pregunta cabdal: ¿són necessaris els homes?
--¿Ho són?--Ho són, però no per les raons tradicionals: la reproducció i l'economia. Són necessaris, en el millor dels sentits, com a objectes de luxe. Igual que ho són els gelats... Ja no depenem d'ells, però els necessitem perquè els estimem.
--Li noto una certa sorna.--No, no. En realitat, molts dels meus mestres han sigut homes. I he viscut històries d'amor genials. En el fons, ¡m'encanten els homes! Però em pregunto: ¿són necessaris per governar el país? ¿Ho són per reproduir-nos? ¿I per pagar el restaurant? La meva és una pregunta més aviat entremaliada, juganera.
--Vostè diu que d'aquí a 100.000 anys ells ja no comptaran. --(Riu) La meva predicció se situa entre els 100.000 i els 10 milions d'anys. Dos genetistes britànics --un d'ells és assessor de la Cambra dels Comuns-- asseguren que el cromosoma Y s'està debilitant. Potser pugui fer un gir còsmic per salvar-se, perquè si no...
--¿Adéu nois?--Norman Mailer sosté que, en el futur, el planeta estarà governat per dones i que hi haurà 100.000 homes esclaus que seran munyits cada dia. Però si entres en una escola femenina de monges o veus una d'aquelles velles pel.lícules de sèrie B sobre les amazones, saps que un planeta governat per dones seria igual de territorial i brutal.
--¿S'imagina una guerra de sexes?--És un guió genial per a una pel.lí- cula. Però no, els homes, biològicament parlant, són el sexe més feble. Així que l'únic que hem de fer és esperar.
--Mentrestant, ¿a qui suspèn?--A Bush i la seva forma d'entrar a l'Iraq. Allò de: "No escoltem el que diu la resta del món i fem el que ens dóna la gana".
--¿I la millor puntuació?--A Clinton, que és un amant i no un guerrer. Als EUA es diu que va ser el primer president femení. Condi Rice, malgrat que es posa talons per rebre les tropes i patinar sobre gel, és més mascle que Bill.-
-Potser Hillary no opina el mateix.--A la revista Radar van aparèixer cites de Bill i Hillary Clinton. Les més masculines eren d'ella, i les femenines, d'ell. Hillary va votar a favor d'autoritzar la guerra a l'Iraq, ha demanat més tropes a la zona i és a la Comissió de Defensa.
--¡Déu meu! ¿La imitem?--¡No! Una dona que aspiri a la presidència dels EUA ha de ser més viril que un home. La manera de guanyar les eleccions és fer que el rival sembli efeminat. Així va passar quan Bush va guanyar John Kerry.
--¿Qui està més confós: la dama o el cavaller?--A França i Espanya les dones se senten més còmodes combinant la força amb la sexualitat. Però als EUA estan més confuses. En els inicis del feminisme, intentaven imitar els homes i ara han anat a l'altre extrem. ¡Es vesteixen com putes!
--¡Dona!--¡La moda és semblar una Barbie dels 10 als 65 anys! I crec que, amb això, els homes no saben si mostrar- se més femenins o més mascles.
--¿S'ho explica?--No tenim una relació gaire fàcil amb el sexe perquè tenim aquella horrible vena puritana. Però és una cosa raríssima. Moltes dones de classe alta, fins i tot llicenciades en prestigioses universitats, decideixen quedar-se a casa i anar a classes de ioga.
--¿La llei del pèndol?--El més realista és ser retro, però poc. Per exemple, les joves pensen que la forma de vida de les dones dels anys 60 era duríssima. Volen divertir-se més i poder tenir una famí- lia. Quan va néixer el feminisme, la por era estar encadenada a casa, i ara tenen por d'estar-ho a la taula de treball. Busquen l'equilibri.
--¿Vostè ha pagat un peatge per ser una dona d'empenta?--¡Oh! Un productor de Hollywood em va confessar que va descartar tenir una relació amb mi perquè creia que no l'admiraria prou.-
-¡Quin individu!--El desig d'igualtat i de respecte no ha mort, però crec que la paraula feminisme està gastada. Les joves l'associen a no voler tenir fills, a rebutjar la moda o a no passar-s'ho bé. S'ha de muntar un concurs per buscar una altra paraula.
--¿O inventar un microones que s'encarregui de la maternitat?--(Riu) ¡O tornar a la idea de la fàbrica de clons! ¡Clonem aquests homes catalans tan macos...!
NÚRIA Navarro
Washington (EUA), 1952.Premi Pulitzer 1999. Autora de '¿Son necesarios los hombres?' (Antoni Bosch).Maureen Dowd, martell de Bush des de les columnes de The New York Times, coneguda com la Cobra a la Casa Blanca, feia cinc anys que escrivia sobre la guerra de l'Iraq. Així que va agafar un descans per plantejar-se una pregunta cabdal: ¿són necessaris els homes?
--¿Ho són?--Ho són, però no per les raons tradicionals: la reproducció i l'economia. Són necessaris, en el millor dels sentits, com a objectes de luxe. Igual que ho són els gelats... Ja no depenem d'ells, però els necessitem perquè els estimem.
--Li noto una certa sorna.--No, no. En realitat, molts dels meus mestres han sigut homes. I he viscut històries d'amor genials. En el fons, ¡m'encanten els homes! Però em pregunto: ¿són necessaris per governar el país? ¿Ho són per reproduir-nos? ¿I per pagar el restaurant? La meva és una pregunta més aviat entremaliada, juganera.
--Vostè diu que d'aquí a 100.000 anys ells ja no comptaran. --(Riu) La meva predicció se situa entre els 100.000 i els 10 milions d'anys. Dos genetistes britànics --un d'ells és assessor de la Cambra dels Comuns-- asseguren que el cromosoma Y s'està debilitant. Potser pugui fer un gir còsmic per salvar-se, perquè si no...
--¿Adéu nois?--Norman Mailer sosté que, en el futur, el planeta estarà governat per dones i que hi haurà 100.000 homes esclaus que seran munyits cada dia. Però si entres en una escola femenina de monges o veus una d'aquelles velles pel.lícules de sèrie B sobre les amazones, saps que un planeta governat per dones seria igual de territorial i brutal.
--¿S'imagina una guerra de sexes?--És un guió genial per a una pel.lí- cula. Però no, els homes, biològicament parlant, són el sexe més feble. Així que l'únic que hem de fer és esperar.
--Mentrestant, ¿a qui suspèn?--A Bush i la seva forma d'entrar a l'Iraq. Allò de: "No escoltem el que diu la resta del món i fem el que ens dóna la gana".
--¿I la millor puntuació?--A Clinton, que és un amant i no un guerrer. Als EUA es diu que va ser el primer president femení. Condi Rice, malgrat que es posa talons per rebre les tropes i patinar sobre gel, és més mascle que Bill.-
-Potser Hillary no opina el mateix.--A la revista Radar van aparèixer cites de Bill i Hillary Clinton. Les més masculines eren d'ella, i les femenines, d'ell. Hillary va votar a favor d'autoritzar la guerra a l'Iraq, ha demanat més tropes a la zona i és a la Comissió de Defensa.
--¡Déu meu! ¿La imitem?--¡No! Una dona que aspiri a la presidència dels EUA ha de ser més viril que un home. La manera de guanyar les eleccions és fer que el rival sembli efeminat. Així va passar quan Bush va guanyar John Kerry.
--¿Qui està més confós: la dama o el cavaller?--A França i Espanya les dones se senten més còmodes combinant la força amb la sexualitat. Però als EUA estan més confuses. En els inicis del feminisme, intentaven imitar els homes i ara han anat a l'altre extrem. ¡Es vesteixen com putes!
--¡Dona!--¡La moda és semblar una Barbie dels 10 als 65 anys! I crec que, amb això, els homes no saben si mostrar- se més femenins o més mascles.
--¿S'ho explica?--No tenim una relació gaire fàcil amb el sexe perquè tenim aquella horrible vena puritana. Però és una cosa raríssima. Moltes dones de classe alta, fins i tot llicenciades en prestigioses universitats, decideixen quedar-se a casa i anar a classes de ioga.
--¿La llei del pèndol?--El més realista és ser retro, però poc. Per exemple, les joves pensen que la forma de vida de les dones dels anys 60 era duríssima. Volen divertir-se més i poder tenir una famí- lia. Quan va néixer el feminisme, la por era estar encadenada a casa, i ara tenen por d'estar-ho a la taula de treball. Busquen l'equilibri.
--¿Vostè ha pagat un peatge per ser una dona d'empenta?--¡Oh! Un productor de Hollywood em va confessar que va descartar tenir una relació amb mi perquè creia que no l'admiraria prou.-
-¡Quin individu!--El desig d'igualtat i de respecte no ha mort, però crec que la paraula feminisme està gastada. Les joves l'associen a no voler tenir fills, a rebutjar la moda o a no passar-s'ho bé. S'ha de muntar un concurs per buscar una altra paraula.
--¿O inventar un microones que s'encarregui de la maternitat?--(Riu) ¡O tornar a la idea de la fàbrica de clons! ¡Clonem aquests homes catalans tan macos...!
NÚRIA Navarro
posted by XAVI-E at 8:45 a. m.
1 Comments:
Deu n'hi do! Quantes bajanades en tant poc temps. Si partim d'una pregunta absurda es bastant normal que les respostes o comentaris siguin absurd, però si a sobre es fa un esforç per dir coses absurdes el resultat es tan patètic com les respostes d'aquesta dona.
Una cosa es la discriminació que pateix la dona encara avui en dia a la societat occidental, i a altres societats segurament de forma més contundent, i un altre es crear una teoria de tontèries i creuràs la més inteligent,la més fashion de la clase,voler viure del "cuento" i que tothom et rigui les teves gràcies, quan en realitat no fan gràcia sino que donen pena, i no fa més que pixar fora de test (no se si dret o assegut). toni-aa
Publica un comentari a l'entrada
<< Home