EL REPTE DE LA SETMANA 31/1/06

MARIANO, EL TAXISTA.
El taxista llibertari, que es promociona amb targetes de Taxis Anarquía, Taxis Anti o Taxis Autogestión, no ofereix els seus múltiples serveis en un Seat de fa 20 anys, com es podria esperar. Circula en un ampli Mercedes E300 de set anys d'antiguitat, encara que per no fer-li gaire publicitat a un dels grans símbols del capitalisme li ha tret l'estrella del capó i el nom de la marca i del model del maleter."Alguns amics del món del taxi es preguntaven què feia jo en un cotxe així, però és per raons de salut. Tinc problemes d'esquena i aquest era un dels pocs cotxes amb un bon canvi automàtic, que a mi em va bé", es justifica Mariano Gutiérrez.De taxistes n'hi ha molts a Barcelona, de tot tipus, però pocs com aquest barceloní de 36 anys, insubmís en temps de la mili obligatòria; antic missatger i treballador de Correus, on no podia fer oposicions a cap altre lloc precisament perquè abans havia estat insubmís. Mariano, barceloní de naixement, porta la llicència 689 amb una curiosa barreja de conviccions llibertàries i ganes d'agradar al passatger. "Vull que la gent se'n vagi contenta del taxi. Per això poso música clàssica d'entrada, però si m'ho demanen tinc rock i punk també. Ofereixo diaris, peluixos per als nens i una manta per quan algú pugi amb un animal", comenta.Idees de passatgers. Té fama, i no pas dolenta, precisament. "Tot el que faig és en pro de la qualitat del taxi. Intento seguir millorant, sobretot gràcies a idees dels mateixos passatgers. Això dels peluixos m'ho va dir una mare. Està bé parlar de les coses, intercanviar idees. Crec que els humans estem molt allunyats els uns dels altres, ens hem creat barreres".Una barrera que entre taxista i passatger és a vegades infranquejable, pels diferents gustos en emissores de ràdio o tipus de conversa. "Jo callo si veig que el passatger no en té ganes". Mariano té ja una llarga llista de clients fixos, entre persones i institucions, que li truquen al mòbil per reclamar el seu servei. Però a més dels recorreguts normals i corrents, el taxista llibertari també ofereix serveis solidaris que són gratuïts, per a tot tipus de convocatòries que a ell li semblen bé; fa viatges al subsòl urbà, per recordar als interessats els túnels de la guerra civil; promociona el taxi experience com a objecte per a estudis universitaris, i introdueix el taxi naturista, perquè el passatger pugui anar sense roba, si vol. "A l'estiu ja veuré si interessa. Ja n'he informat les organitzacions de naturistes". Ara, a l'hivern, resulta més oportú el servei top manta: "Demano als clients que em portin mantes velles, que jo reparteixo entre indigents". Menys impostos. A pesar de la seva amabilitat i ganes de conversar, Mariano no sempre és feliç del tot. Es queixa de "les pèssimes condicions laborals" del taxista. "Faig jornades de 12 hores i setmanes de 60 hores per poder tenir uns ingressos mísers". No obstant, no demana un augment de tarifes. "Vull una reducció dràstica dels impostos i compensacions com per exemple el gasoil professional. Apujar els preus només afecta l'usuari i tampoc ens farà pujar gaire els ingressos. Prefereixo tocar la caixa forta a l'Estat que el mitjó de l'usuari".Aquest últim és sagrat per a Mariano. Així, en les seves targetes ha escrit unes línies que, en realitat, ben pocs passatgers coneixen: els drets de l'usuari, extrets del reglament metropolità del taxi i que expliquen, entre moltes altres coses, que és el conductor el que ha de col.locar l'equipatge al maleter i que es pot demanar que s'apagui la ràdio o que s'abaixi el volum de l'emissora. També detalla alguns drets del taxista, com ara que el client ha de tenir un comportament correcte.

edwin winkels www.elperiodico.com

I EL NOSTRE REPTE QUIN SERÀ??

MOLT FÀCIL (O NO)

EL REPTE CONSISTEIX A OBTENIR EL MÒBIL DE MARIANO EL TAXISTA.

AIXÍ TOTS AQUELLS DE VOSALTRES (PERSONES LLIBERTARIES) QUE EL VULGUEU FER SERVIR HO TINDREU A UN COP DE TELÈFON. SORT EN LA RECERCA!