ELS VOLUNTARIS DEL DIA 13/1/06

Els joves a l'atur xoquen amb una realitat perversa quan intenten treballar; els demanen una experiència que no tenen. Aquest requisit és tan recurrent que fins i tot les ONG l'exigeixen als que volen dedicar-se professionalment a la cooperació. Perquè les organitzacions no governamentals es nodreixen de voluntaris, però perquè l'engranatge de la solidaritat funcioni de forma òptima necessiten persones disposades a dedicar 40 o més hores setmanals i a aportar coneixements als seus projectes; o sigui, professionals.La Secretaria de Joventut i l'Agència de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat donen una empenta perquè els futurs professionals del sector puguin adquirir aquesta experiència. Durant cinc mesos paguen 1.200 euros (200.000 pessetes) mensuals a 10 joves, titulats i a l'atur, per treballar en algun projecte, prèviament seleccionat, al Tercer Món. Quatre d'ells expliquen per què van optar a aquestes places.
CÈLIA SALCEDO"Seré veterinària a la República Dominicana"Cèlia Salcedo té 25 anys, un títol de veterinària i moltes ganes de treballar en una cosa que la motivi. Durant els pròxims cinc mesos es dedicarà a un projecte de Veterinaris Sense Fronteres a la República Dominicana. "Participaré en la recuperació de models tradicionals de criança animal". "Els sistemes productius aquí a Europa no són sostenibles, contaminen massa; per això penso que està molt bé fixar-nos en maneres de producció diferents".Els diners li importen relativament. "Per viure", diu. El seu company també està lligat al món de la cooperació i quan mira cap al futur es veu "com a productora en una granja a qualsevol lloc del planeta, no m'importa on".
MANEL REBORDOSA"Ja vaig passar un any de voluntari al Camerun"Manel Rebordosa ha fet els 27. Quan va acabar la carrera d'antropologia va veure moltes nuvolades en el seu futur professional. "Vaig fer de periodista com a becari en una ONG". I, en comptes d'entusiasmar-se amb la informació, es va apassionar per la cooperació. Fins al punt que va passar "un any com a voluntari al Camerun".Ara hi torna, però amb un sou i per treballar en un projecte d'Enginyeria Sense Fronteres. "La meva tasca serà detectar quines són les prioritats en matèria d'infraestructures, per després executar-les". La idea és que la cooperació no es faci en funció de criteris externs, sinó que sigui la mateixa població que ha de beneficiar-se'n la que decideixi el que vol. "I no és fàcil --assegura--, perquè al Camerun, com a altres llocs d'Àfrica, la participació no es canalitza amb la democràcia com passa aquí".En el futur, el Manel es veu fent feines que li permetin "conèixer a fons altres països".
VERÒNICA GARCIA"Vaig fer el projecte de fi de carrera a l'Equador" L'ànsia per conèixer altres cultures és un dels trets comuns d'aquests futurs professionals de la cooperació. Verònica Garcia, de 27 anys i llicenciada en ciències ambientals, no n'és una excepció. "Vaig fer el projecte de fi de carrera, sobre plantes medicinals, a l'Equador, amb una beca". Un altre dels factors que uneixen aquests joves és el seu enorme respecte pel medi ambient. "Vaig estar més de tres anys en aquell país, i fins i tot vaig fer tasques com a voluntària al parc natural de les illes Galápagos".Ara, la Verònica tornarà a Bolívia. Treballarà a la regió de Santa Cruz de la Sierra en un projecte del Centre d'Estudis Amazònics (Ceam), que pretén formar líders locals. Com els altres, està ansiosa per començar la seva tasca. "Tinc la sensació que allà, encara es poden fer coses que aquí ja s'han desdibuixat".En el futur, la Verònica seguirà treballant en cooperació. "Allà o aquí, això rai".
PAULA SEÑÁN"Faré classes d'espanyol a dones marroquines". És el cas de Paula Señán, que té 27 anys. "El meu pare sempre ha treballat en això i jo als 14 anys ja em veia fent el mateix". Llicenciada en ciències polítiques, deixarà "una parella i dos gossos" a Barcelona per anar-se'n a col.laborar en un projecte de l'ONG Entrepobles que impulsa la igualtat de les dones a Tetuan (el Marroc).Paula farà classes d'espanyol. "Considero que les dones marroquines m'ajudaran més a mi que jo a elles". "Les que he conegut fins ara m'han impactat molt, perquè saben tirar endavant malgrat les moltes traves que troben al camí".¿Què opinen altres joves d'aquesta opció per la cooperació? "Mentre fas tasques que no et paguen, et veuen com una cosa rara; però quan cobres, crec que fins i tot t'envegen", conclou.