L'ENTREVISTA DEL DIA 23/05/06

ALEKSÁNDER ZELENTSOV, LIQUIDADOR
"Exposar-se a 20 roentgen és greu, i jo en vaig rebre 286"
Aquest tècnic nuclear de Txernóbil va treballar entre la runa del quart reactor

NÚRIA NAVARRO:
Tokmok (Kirguizistan), 1950.Presideix Promin 5-2. El CCCB exposa 'Hi havia una vegada Txernòbil'.
El 26 d'abril del 1986, unes 50 tones de diòxid d'urani en forma d'isòtops radioactius van sortir disparades del reactor número 4 de la central nuclear de Txernóbil. El núvol va creuar Bielorússia i els països bàltics. Del milió de liquidadors que van participar en la neteja i construcció del sarcòfag, més de 20.000 han mort i 200.000 van quedar invàlids. Un d'ells és Aleksánder Zelentsov. Aquell dia va pensar en el seu fill, que dormia al bressol.
--¿Per què es va fer liquidador?--
Jo treballava a la central. Aquell 26 d'abril començava el meu torn a les sis del matí. A les dues van telefonar per avisar-me que hi havia hagut una explosió. ¡El meu lloc de treball havia volat pels aires! Van enviar un microbús a buscar-me.
--¿No va tenir ganes de córrer en la direcció contrària?--
No. El microbús va travessar el bosc vermell i al sortir-ne vam veure el reactor destrossat. Vam emmudir. Havia volat la part activa de la central, que era on hi havia el combustible. Vam saber que no era una avaria qualsevol. Era una catàstrofe.
--¿Sabien al que s'exposaven?-- Era la meva tercera avaria. En vaig viure una a Leningrad i dues més al mateix Txernóbil. Però no s'havien fet públiques. Aquesta vegada era una tragèdia. El meu amic Serguei, després de fer quatre viatges amb l'ambulància de la central a l'hospital, va rebre una dosi de 150 roentgen. Va notar els símptomes de la malaltia aguda per radiació.
--Un tècnic nuclear tolera 5 roentgen a l'any.-- Com a molt. Si en rep 20, es considera una radiació greu. Li està prohibit continuar treballant. La dosi mortal és de 300. I més de 500 produeix l'anomenada mort sota el raig.
--¿Quants en va rebre vostè?-- Jo vaig rebre 286 roentgen només el 26 d'abril. Hi vaig arribar entre les quatre i les cinc de la matinada i, després de quatre viatges al reactor accidentat, a les onze, vaig comen- çar a sagnar per la boca i el nas. Vaig perdre la consciència. Vaig estar ingressat dos mesos i mig.
-La protecció era insuficient. Eren carn de canó.-- El nivell de radiació existent en aquell moment era tan elevat que no hi havia mesura de protecció possible. Haurien hagut de fer vestits de plom d'un metre de gruix.
--I Moscou va amagar la pols sota l'alfombra.-- Pitjor. El Govern de l'URSS en va culpabilitzar el personal de la central. ¡Era una avaria anunciada! Al cap de 20 anys, es van desclassificar documents de reunions al Politburó en què dos acadèmics nuclears sostenen que l'avaria havia passat per imperfeccions constructives del reactor RBMK. Però no es va fer públic.
--No podien perdre velocitat en la carrera nuclear contra Occident.--
Exacte. Van condemnar el director, Víktor Briukhanov, i l'enginyer en cap, Nikolai Fomin, a 10 anys de presó. ¡Hi havia treballadors que van fer actes heroics per salvar la població! Va rebentar el reactor número 4, ¡però al costat hi havia el 3, el 2 i l'1! Si l'acció no hagués sigut ràpida, ni Espanya existiria...
--Sota sospita, encara va ser pitjor.--
Sí. El mateix enginyer en cap del reactor, fill únic, va morir en un hospital a Moscou. El seu pare, a l'anar a buscar el cos, va demanar que es reconegués a l'informe que va morir en acte de servei. ¿Sap què li van dir?
--No, senyor.-- "Dóna gràcies a Déu que el teu fill hagi mort, si no seria a la presó". Van augmentar l'alcoholisme i els suïcidis. Però la veritat és difícil d'amagar. Txernóbil va contribuir a la desintegració de l'URSS.
--¿Què va passar amb vostè?-- Em va agafar por. No tenia feina ni casa. I la central exercia en mi una atracció tan poderosa...
--¡No em digui que hi va tornar!-- Hi vaig tornar. Havien construït una població satèl.lit per als liquidadors. Pagaven bé i donaven pisos. Qui ho dirigia era el meu mestre i m'hi va col.locar fins al 1992.
--¿Ho va fer per diners?-- La central era la meva vida. Hi vaig guanyar uns bons diners, sí. I em vaig comprar una datxa i un cotxe. Però em van detectar indicadors de càncer i ho vaig deixar. L'URSS es va desintegrar i Ucraïna va començar a caminar. I tothom es va oblidar dels liquidadors. Ho vaig vendre tot per pagar uns estudis al meu fill.
--¿Quants liquidadors queden?-- Dels 250 liquidadors que vam rebre la màxima radiació, en vivim 172. L'ONG que presideixo, Promin 5-2, ha multiplicat per 3,5 les pensions dels primers liquidadors.
--Però no hi ha diners que impedeixin la por a un nou embaràs...--
Hi ha risc. ¡S'ha perdut tota una generació! Però Txernóbil es cura a si mateixa. I hi ha gent que amb 200 roentgen ha mort i altres, amb 700, viuen. Déu ajuda a qui vol viure.
www.elperiodico.com