ELS IMBECILS DEL DIA 16/05/06
L'actual junta directiva del Barça ens pren per imbècils? Nooooor, ni de bon tros. Quan el directiu encarregat de donar explicacions sobre la desaparició de 3.286 entrades per a la final de la Champions afirma que el club esperava que la UEFA o la Federació Francesa li donés 1.300 entrades més, no ens està dient que si donen explicacions ara, just després de saber que les entrades extres no arribaran, és perquè si haguessin arribat haurien pogut tapar l'escàndol posant-les al mercat.
Quan el mateix directiu afirma que el club s'ha quedat més entrades de les que va dir inicialment i sense donar cap explicació perquè "ha prevalgut el benefici del Barça com a institució" i per evitar "un crac institucional", no ens està dient, implícitament, que a l'actual junta del Barça li importa més quedar bé amb els seus compromisos socials (alguns dels quals són més que dubtosos) que amb els socis del club.
Uns socis que, a més de pagar una quota anual que no és barata, estan disposats a passar-se una nit dormint al carrer i pagar-se un viatge i un hotel a uns preus que els obligaran a estar-se de moltes coses.
Com tampoc ens pren per imbècils el director general del RACC quan afirma que van vendre un 38% de les entrades a través de llistes de reserves, però que "no hi va haver venda anticipada". Ens explica la diferència?
Proposo que en la pròxima final només tinguin dret a entrades gent amb un ingressos mínims de 600.000 euros l'any. Prou ja de socis que mengen bocates de chopped embolicats en paper de plata, que criden al camp, que fan pudor de suat i que no juguen a golf. El Barça ha de ser un club per gent amb glamur i no un club de socis emprenyadors que volen saber la veritat.
Visca Joan Gasporta i visca el seu cunyat!!!... si, aquell cunyat que va marxar però no gaire. Un altre exemple que, efectivament, no ens prenen per imbècils sinó que ho som.
IU FORN
posted by XAVI-E at 8:30 a. m.
2 Comments:
I tot això surt a la llum pública per que el RACC i el BARçA trencaran peres, o sigui, que deixaran de treballar junts, ja veureu com d'aquí uns dies escenifiquen la ruptura comercial. Sino tot això queda sota la catifa i santes pasqües!
I el merder serà petit si el BARÇA guanya la champions. En cas contrari em sembla que ja es poden calçar, malgrat que hagin comprat (o volgut comprar) la premsa amb entrades.
Al soci no se'l pot enganyar". La pressió de barcelonistes indignats i la persistència d'uns pocs periodistes han acabat destapant un lamentable escàndol en el moment més dolç del Barça.
La junta del Barça i el RACC han acabat reconeixent que van enganyar els seguidors. Els van mirar d'enredar, a més a més, amb un tema tan delicat com és la il·lusió de lluitar per tenir una entrada per la final. Inicialment, vam aplaudir les explicacions. Tot i que 30 entrades per cada directiu podia semblar excessiu tenint-ne ja tantes per compromisos, vam agrair el recompte públic. Tant demanar transparència, quan n'hi havia, ho havíem de valorar.
Però allò no era transparència. Era propaganda i, a més a més, com s'ha demostrat, era mentida. Era penjar-se la medalla de ser un model d'explicacions donades quan, en realitat, era donar un os al gos perquè estigués distret i no empipés gaire. Però si t'has passat dues nits sense dormir, fent cua per una il·lusió, quan t'ensumes alguna cosa i no tens entrades, el que fas és posar-te a buscar la veritat. No et creus les versions oficials del RACC i et malfies dels silencis del Barça. Furgues, et bellugues, mires de tenir les proves i, al final, la pressió popular se n'acaba sortint.
El RACC va publicar dos anuncis que eren mentida. En un deia que posarien a la venda 6.000 entrades. L'altre, l'endemà de les cues, assegurava que les havia venudes totes, únicament, entre la gent que feia cua. El president Laporta, en una entrevista al Basté, va insistir que el Barça havia donat les 6.000 entrades al RACC. I les dues institucions sabien que no. El club se'n va quedar 1.300 més per als seus compromisos i el RACC, entre 1.786 prereserves (amb 200 per als seus directius), tan sols en va acabar venent, per cua, 2.914.
Total, que de les 21.000 entrades que teníem per a l'afició del Barça, al final del recompte i passat el ribot, només 11.000 han arribat a mans de socis. És a dir, pràcticament la meitat de les localitats per a Saint-Denis han servit per a la repartidora de compromisos, complicitats i favors. Una vergonya. Albert Vicens, vicepresident del Barça, va excusar-se dient que van fer aquesta martingala "per evitar un caos institucional". Ara el caos podria ser social. Però no passarà res. Dues Lligues, una Champions, el somriure de Ronaldinho, els gols d'Eto'o, la claca "de corps" i l'excessiva premsa mesella faran que aquesta altra mentida greu quedi, només, com una anècdota. A París, els qui tinguin la sort de tenir una entrada que animin per tots els que, estafats i tot, demà passat s'emocionaran amb el Barça.
Xavier Bosch
Publica un comentari a l'entrada
<< Home