L'ENTREVISTA DEL DIA 14/12/05
Una bona entrevista per a tots els que teniu fills o nebots...
PARRY AFTAB, CIBERVIGILANT
Nova Jersey (EUA), 1951Advocada
Presideix la fundació Wired Safety.com
El Boston Herald considera Parry Aftab com l'experta en cibercrim dels EUA. Va escriure el primer llibre sobre seguretat a internet i va fundar l'ONG Wired Safety, amb 11.000 voluntaris que informen dels riscos de la xarxa en 76 països. Preocupada pels nens, publica a Espanya Internet amb els menors riscos (disponible a través de www.esplai.org).
--Vostè era una famosíssima advocada, ¿oi?--
Sí. Treballava per a multinacionals. Vaig ser un dels cinc advocats que van pensar les primeres lleis de seguretat a internet. El 1997 em van trucar de CNN per parlar sobre la censura a la xarxa i el presentador em va preguntar què podien fer els pares per protegir els seus fills. I vaig respondre: "No és assumpte meu".
--Va canviar de parer.--
Vaig demanar a la meva germana, pediatra, que em recomanés un llibre de consulta per als pares. No en vam trobar cap i em va empènyer a escriure A Parent's Guide to the Internet. Però això no va ser el que va canviar la meva vida...
--¿Llavors?--
El 1998, una senyora em va enviar un correu des de l'Argentina pregant-me que tanqués una pàgina web i que fiqués els responsables a la presó. Vaig obrir aquella pàgina, i va aparèixer la imatge de la violació d'una nena de 3 anys... Vaig tancar el bufet, vaig vendre la casa, d'un milió i mig de dòlars, i vaig invertir- ho tot en aquesta lluita.
--¿L'accés a la pornografia és el pitjor risc?--
¡És la mort! Augmenta el nombre de predadors sexuals a través de la xarxa. El nen queda amb algú a tra- vés dels missatges i, a l'arribar a la cita, es troba amb algú inesperat. Hi ha 60 milions de menors connectats a internet als EUA i s'han registrat cinc morts en els últims tres anys. No obstant, el problema més freqüent és el ciberassetjament.
--Algun exemple.--
Per exemple, en una festa una nena fa un petó a un noi, una altra li fa una fotografia i demana diners a canvi de no ensenyar-la als seus pares. O canvien la contrasenya a una amiga, per enviar missatges comprometedors en nom seu. O fan muntatges fotogràfics i els pengen a internet. O intimiden un jugador a través de la Xbox Live, una consola amb telèfon...
--No segueixi. I jo que li preguntava per les pàgines porno...--
¡Els nens no volen tant veure pornografia com parlar amb els amics i jugar! Ara triomfa MySpace, una pàgina de blocs on els joves expliquen la seva vida. Hi ha 38 milions d'usuaris. Alguns, de 12, 13 i 14 anys, per ser més populars, posen fotos seves en sostenidor o amb un plàtan a la boca... ¡Només per jugar!
--¿Plàtan a la boca? ¿12 anys?--
¡Calma! Els pares han de fer tres passos. Primer, un inventari de la tecnologia que hi ha a casa. És a dir, mòbils, càmeres, sistemes de missatgeria instantània, el servei per jugar a internet des de la consola Xbox... Segon, pensar com volem que els usin els nens. I tercer, portar a terme aquestes decisions.
--Molts pares són analfabets tecnològics.--
¡Només cal coneixe'n els riscos! Quan vagin a comprar tecnologia per als seus fills, han de preguntar al venedor per les tres c: contacte, contingut i comerç. És a dir, amb qui podran tenir contacte els seus fills, què podran veure i quant els costarà els serveis. Però ¿sap quin és el perill més gran?
--A aquestes altures, ni idea.--
¡Prohibir-los l'accés a internet! El necessiten per al seu futur. A més, els pedòfils i predadors sexuals no vénen a casa. Són els nens els que van voluntàriament a les cites. I això és una cosa que es pot prevenir al 100%, acompanyant-los.
--¿Quina altra cosa proposa?--
Se'ls ha de limitar el temps a internet. El prudent és una hora diària. Es posa un límit al temps per fer els deures, però no per perdre'l amb els amics, baixar música o obrir pàgines inapropiades. S'ha d'ensenyar els nens a usar la tecnologia amb responsabilitat.
--La teoria està bé, però...--
¡Els pares temen els seus fills de 12 anys! S'ha de poder exigir saber amb qui parla o què veu a la xarxa.
--Sona una mica... autoritari.--
Als pares ens toca retallar la llibertat dels joves. De la mateixa manera que no està permès manipular maquinària pesant quan has begut, no hem de deixar els menors utilitzar internet amb tot aquest desgavell hormonal que porten. Necessiten la nostra guia.
--¿No seria millor no trepitjar el Media Markt en tota la vida?--
No, no. Se'ls ha d'ajudar a trobar l'equilibri entre la vida real i la virtual. Abans d'usar internet, han de tenir els valors de la família instal.lats al cap i al cor. I no hi haurà problemes
NÚRIA NAVARRO
www.elperiodico.com
PARRY AFTAB, CIBERVIGILANT
Nova Jersey (EUA), 1951Advocada
Presideix la fundació Wired Safety.com
El Boston Herald considera Parry Aftab com l'experta en cibercrim dels EUA. Va escriure el primer llibre sobre seguretat a internet i va fundar l'ONG Wired Safety, amb 11.000 voluntaris que informen dels riscos de la xarxa en 76 països. Preocupada pels nens, publica a Espanya Internet amb els menors riscos (disponible a través de www.esplai.org).
--Vostè era una famosíssima advocada, ¿oi?--
Sí. Treballava per a multinacionals. Vaig ser un dels cinc advocats que van pensar les primeres lleis de seguretat a internet. El 1997 em van trucar de CNN per parlar sobre la censura a la xarxa i el presentador em va preguntar què podien fer els pares per protegir els seus fills. I vaig respondre: "No és assumpte meu".
--Va canviar de parer.--
Vaig demanar a la meva germana, pediatra, que em recomanés un llibre de consulta per als pares. No en vam trobar cap i em va empènyer a escriure A Parent's Guide to the Internet. Però això no va ser el que va canviar la meva vida...
--¿Llavors?--
El 1998, una senyora em va enviar un correu des de l'Argentina pregant-me que tanqués una pàgina web i que fiqués els responsables a la presó. Vaig obrir aquella pàgina, i va aparèixer la imatge de la violació d'una nena de 3 anys... Vaig tancar el bufet, vaig vendre la casa, d'un milió i mig de dòlars, i vaig invertir- ho tot en aquesta lluita.
--¿L'accés a la pornografia és el pitjor risc?--
¡És la mort! Augmenta el nombre de predadors sexuals a través de la xarxa. El nen queda amb algú a tra- vés dels missatges i, a l'arribar a la cita, es troba amb algú inesperat. Hi ha 60 milions de menors connectats a internet als EUA i s'han registrat cinc morts en els últims tres anys. No obstant, el problema més freqüent és el ciberassetjament.
--Algun exemple.--
Per exemple, en una festa una nena fa un petó a un noi, una altra li fa una fotografia i demana diners a canvi de no ensenyar-la als seus pares. O canvien la contrasenya a una amiga, per enviar missatges comprometedors en nom seu. O fan muntatges fotogràfics i els pengen a internet. O intimiden un jugador a través de la Xbox Live, una consola amb telèfon...
--No segueixi. I jo que li preguntava per les pàgines porno...--
¡Els nens no volen tant veure pornografia com parlar amb els amics i jugar! Ara triomfa MySpace, una pàgina de blocs on els joves expliquen la seva vida. Hi ha 38 milions d'usuaris. Alguns, de 12, 13 i 14 anys, per ser més populars, posen fotos seves en sostenidor o amb un plàtan a la boca... ¡Només per jugar!
--¿Plàtan a la boca? ¿12 anys?--
¡Calma! Els pares han de fer tres passos. Primer, un inventari de la tecnologia que hi ha a casa. És a dir, mòbils, càmeres, sistemes de missatgeria instantània, el servei per jugar a internet des de la consola Xbox... Segon, pensar com volem que els usin els nens. I tercer, portar a terme aquestes decisions.
--Molts pares són analfabets tecnològics.--
¡Només cal coneixe'n els riscos! Quan vagin a comprar tecnologia per als seus fills, han de preguntar al venedor per les tres c: contacte, contingut i comerç. És a dir, amb qui podran tenir contacte els seus fills, què podran veure i quant els costarà els serveis. Però ¿sap quin és el perill més gran?
--A aquestes altures, ni idea.--
¡Prohibir-los l'accés a internet! El necessiten per al seu futur. A més, els pedòfils i predadors sexuals no vénen a casa. Són els nens els que van voluntàriament a les cites. I això és una cosa que es pot prevenir al 100%, acompanyant-los.
--¿Quina altra cosa proposa?--
Se'ls ha de limitar el temps a internet. El prudent és una hora diària. Es posa un límit al temps per fer els deures, però no per perdre'l amb els amics, baixar música o obrir pàgines inapropiades. S'ha d'ensenyar els nens a usar la tecnologia amb responsabilitat.
--La teoria està bé, però...--
¡Els pares temen els seus fills de 12 anys! S'ha de poder exigir saber amb qui parla o què veu a la xarxa.
--Sona una mica... autoritari.--
Als pares ens toca retallar la llibertat dels joves. De la mateixa manera que no està permès manipular maquinària pesant quan has begut, no hem de deixar els menors utilitzar internet amb tot aquest desgavell hormonal que porten. Necessiten la nostra guia.
--¿No seria millor no trepitjar el Media Markt en tota la vida?--
No, no. Se'ls ha d'ajudar a trobar l'equilibri entre la vida real i la virtual. Abans d'usar internet, han de tenir els valors de la família instal.lats al cap i al cor. I no hi haurà problemes
NÚRIA NAVARRO
www.elperiodico.com
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home